Nom original | (es) Antonio Burgos |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 maig 1943 Sevilla (Espanya) |
Mort | 20 desembre 2023 (80 anys) Sevilla (Espanya) |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Sevilla - filosofia i literatura Universitat de Madrid - filologia clàssica |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptor |
Participà en | |
14 març 2018 | Manifest per la Història i la Llibertat |
Premis | |
Lloc web | antonioburgos.com |
Antonio Burgos Belinchón (Sevilla, 30 de maig de 1943 - Sevilla, 20 de desembre de 2023) va ser un periodista i escriptor espanyol.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Sevilla i en Filologia Romànica a la de Madrid. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista el 1966, en ingressar al diari ABC, on havia desenvolupat pràctiques com a alumne de l'Escola Oficial de Periodisme. En aquella època va col·laborar també amb les revistes Hermano Lobo i La Codorniz, i esdevingué corresponsal a Andalusia del diari Madrid i la revista Triunfo.[1]
Durant la dictadura franquista, com a estudiant va col·laborar en activitats del Cercle Jaime Balmes i de les Joventuts Monàrquiques, participant després com a professional en la creació dels grups democràtics CP S.A. i Aliança Socialista d'Andalusia, integrats més tard a la Junta Democràtica d'Espanya i origen del Partit Andalusista.
En 1977, ja com redactor en cap d'ABC, començà a publicar una columna diària. El 1984 va ser nomenat sotsdirector del diari, càrrec que va ocupar fins al 1990. En aquell moment es traslladà a Diario 16 i, més tard, el 1993 a El Mundo. Des de 2002 va escriure també a Hola! i a partir de setembre de 2004 va tornar i publicar una columna diària a ABC.
Des de 1983 va col·laborar a Protagonistas, el programa radiofònic de Luis del Olmo, i durant molts anys ho va fer a la tertúlia El estado de la nación, amb Alfonso Ussía, Luis Sánchez Polack i Antonio Mingote. El 1993 el format es va adaptar a televisió i Antonio Burgos es va incorporar al programa de Telecinco Este país necesita un repaso, un debat dirigit i presentat per José Luis Coll i que es va mantenir en pantalla fins al 1994.
El 9 de març de 2008 va pronunciar el pregó de la Setmana Santa de Sevilla, de la qual fou un gran apassionat i entès, encara que en nombroses ocasions l'acusà d'antisemitisme[2] visible en la imatgeria dels passos, fet al qual era sensible a causa del seu origen jueu convers.[3][4]
Antonio Burgos ha participat en diverses polèmiques sobre la homosexualitat. Des de diversos col·lectius LGBT va ser titllat reiterades vegades d'homòfob.[5] A les acusacions d'homofòbia se li van sumar les de misogínia, anticatalanisme i antisocialista. Al setembre de 2009 va tornar a protagonitzar una polèmica en qualificar, en un article de to irònic, a les filles (menors d'edat) del president del govern d'Espanya José Luis Rodríguez Zapatero com a callos horrorosos i puñeteras niñas des de les pàgines d'ABC.[6] L'article en qüestió va ser posteriorment retirat del lloc web del periòdic. Els seus atacs al president del govern en la figura de membres de la seva família van continuar a l'article «Desenjaulemos a Sonsoles» del 21 d'abril de 2010, en el qual qualificava l'activitat lírica de l'esposa del president com sus gorgoritos en el coro de la ópera i afirmava que havia de sentir-se feliç per no haver de pensar «què ha a posar per a sopar a les nenes quan tornin de l'institut».[7] També va ser controvertit pels seus reiterats insults a algunes dones. Es va referir a Montserrat Nebrera, parlamentària del Partit Popular com a «catalana de merda»,[8][9] a Carme Chacón, Ministra de Defensa d'Espanya com a «animal de companyia»,[10] a Bibiana Aído, titular del Ministeri d'Igualtat d'Espanya com flamenquita d'Alcalá de los Gazules o «ministra becària»,[11] i va dir de Leire Pajín, secretària d'organització del PSOE, que té «cara de pel·lícula porno».[12] Aquests comentaris van ser condemnats per l'Observatori de la Imatge de les Dones de l'Institut de la Dona com a vexatoris. També va atacar sovint les institucions, personalitats i cultura catalanes[13][14][15]
El 23 de gener de 2017, davant la mort de Bimba Bosé a causa d'un càncer de mama, Antonio Burgos va realitzar una polèmica declaració a la xarxa social Twitter que va aixecar multitud de reaccions en contra seva relacionant la mort de Bimba i el laïcisme.[16]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Manuel Caballero Bonald Toda la noche oyeron pasar pájaros |
Premi Ateneo de Sevilla 1982 |
Succeït per: Mercedes Salisachs El volumen de la ausencia |
Precedit per: Raúl del Pozo Réquiem por el maestro de los epitafios |
Premi César González-Ruano 2006 |
Succeït per: Ignacio Camacho Umbrales |