Araneus diadematus

Araneus diadematus

Enregistrament
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Arachnida
Ordre	Araneae
Família	Araneidae
Gènere	Araneus
Espècie	Araneus diadematus (Clerck, 1757)[1]
Nomenclatura
Sinònims	Araneus diadematus stellatus

Captura d'una presa

Aparellament

Exemplars immadurs d'1 mm de llargària

Vista superior

Araneus diadematus^[2] és una espècie d'aranya de la família dels aranèids.^[3]

Descripció

• La seua coloració és variable i va des del groc pàl·lid al marró negrós,^[4] amb marques clares a l'abdomen que, sovint, prenen la forma d'una creu.^[5] Les cries acabades de néixer tenen l'abdomen de color groc amb una taca fosca.^[5]
• Les femelles són més grosses que els mascles:^[4] 10-13 mm de longitud contra 4-8, respectivament.^[4]
• 4 parells de potes:^[6] el parell primer és llarg i és emprat per detectar vibracions a la teranyina.^[7] Davant de les potes utilitzades per a caminar hi ha també un parell de palps (semblants a potes), el qual és utilitzat per a l'emmagatzematge d'esperma en els mascles i inserir-lo en el cos de la femella per a la transferència d'aquell fluid orgànic.^[8]
• A l'extrem de l'abdomen hi ha tres parells de glàndules que secreten seda.^[7]

Subespècies

• Araneus diadematus islandicus (Strand, 1906)
• Araneus diadematus nemorosus (Simon, 1929)
• Araneus diadematus soror (Simon, 1874)
• Araneus diadematus stellatus (C. L. Koch, 1836)^[9]

Reproducció

Els mascles s'acosten a les femelles amb precaució per tal d'evitar ésser menjats. Durant la copulació, els mascles abracen l'abdomen de la femella i l'esperma es transfereix mitjançant la inserció d'un dels palps del mascle. El mascle se'n va després de la copulació i la femella roman diversos dies a la seua teranyina. Passat un temps, ella comença a teixir un sac d'ous o capoll per a protegir els ous. A continuació, la femella es queda a prop del capoll durant un cert nombre de dies abans de morir.^[6] Les aranyes joves emergeixen del capoll a la primavera.,^[6] s'agrupen densament fins després de llur primera muda^[5] i es dispersen transportades pel vent en un fil de seda.^{[6][10][11][12]}

Hàbitat

Viu en una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi jardins, prats, clarianes de boscos i bardisses.^[13]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Europa del Nord (incloent-hi la Gran Bretanya) i fou introduïda a Nord-amèrica^[14] (des de Nova Anglaterra i zones adjacents del Canadà fins a Washington, Oregon i la Colúmbia Britànica).^[15][6][16] A Catalunya es troba una espècia molt similar que es diu Araneus pallida.

Biologia

Teixeix una teranyina de gran complexitat, la qual mesura fins a 40 cm de diàmetre i és emprada per a capturar insectes.^[5] Els individus d'aquesta espècie passen força temps al seu centre i detecten les vibracions de les seues preses a través de la seda mitjançant llurs potes. Abans de consumir-les, les embolica en seda.^[6] Quan se sent amenaçada, ràpidament sacseja la teranyina i a si mateixa i pot caure a terra sobre un fil de seda.^[5] La teranyina pot ésser reconstruïda cada dia (la teranyina vella és consumida per l'aranya, de manera que les proteïnes usades en la seua construcció són reutilitzades).^[17][6] La teranyina, normalment, té entre 25 i 30 fils radials, els quals formen angles regulars de 12 a 15 graus. Les teranyines dels exemplars immadurs, sovint, tenen força més radis que les dels adults.^[11]

Referències

1. Clerck, C., 1757. Svenska Spindlar uti sina hufvud-slägter indelte samt under några och sextio särskildte arter beskrefne och med illuminerade figurer uplyste. - Aranei Svecici, descriptionibus et figuris æneis illustrati, ad genera subalterna redacti, speciebus ultra LX determinati. - pp. (1-8), 1-154, pl. 1-6. Estocolm. (L. Salvii).
2. TERMCAT (català)
3. The Taxonomicon (anglès)
4. Roberts, M. J., 1993. The spiders of Great Britain and Ireland, part 1- text. Harley Books, Colchester.
5. ARKive Arxivat 2013-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
6. The Animal Diversity Web (anglès)
7. Buczacki, S., 2002. Fauna Britannica. Hamlyn, Londres.
8. Roberts, M. J., 1995. Collins field guide- spiders of Britain and Northern Europe. Harper Collins Publishers, Londres.
9. Catalogue of Life (anglès)
10. Dewey, J., 1993. Spiders Near and Far. Nova York: Dutton Children's Books.
11. Foelix, R., 1982. Biology of Spiders. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
12. Preston-Mafham, K., R. Preston-Mafham, 1996. The Natural History of Spiders. Ramsbury, Malborough: The Crowood Press Ltd.
13. Nichols, D., Cooke, J. & Whiteley, D., 1971. The Oxford Book of Invertebrates. Oxford University Press, Oxford.
14. BugGuide (anglès)
15. Kaston, B., 1972. How To Know the Spiders. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown Company Publishers.
16. Global Biodiversity Information Facility (anglès)
17. Peakall, D. B., 1971. Conservation of web proteins in the spider, Araneus diadematus. J. Exp. Zool., 176: 257–264. «Enllaç».

Bibliografia

• Comstock, J., 1980. The Spider Book. La Gran Bretanya: Cornell University Press Ltd.
• Jones D., 1985. Guía de campo de los arácnidos de España y de Europa.- Omega, Barcelona. 368 pàgines.
• Parsons, A., 1990. Amazing Spiders. Nova York: Alfred A. Knopf, Inc.
• Sterry, P., 1997. Complete British Wildlife photo guide. Harper Collins Publishers, Londres.
• Wise, D., 1993. Spiders in Ecological Webs. Nova York: Cambridge University Press.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• ION (anglès)
• AnimalBase (anglès)
• Naturdata.com 2009-2013 (portuguès)
• YouTube
• CalPhotos (anglès)