Aristotelis Valaoritis

Aristotelis Valaoritis

Biografia
Naixement	juny 1824 ^(Julià) Lèucada (Grècia)
Mort	24 juliol 1879 (55 anys) Lèucada (Grècia)
Causa de mort	infart de miocardi
Diputat al Parlament Hel·lènic
Activitat
Camp de treball	Poesia i política
Lloc de treball	Lèucada Atenes
Ocupació	poeta, escriptor, polític
Activitat	1847 - 1879
Obra
Localització dels arxius	Hellenic Literary and Historical Archive (ELIA) ^(en)
Família
Fills	Ioannis A. Valaoritis
Pare	Ioannis Valaoritis
Germans	Jenofonte Valaoritis
Signatura

Aristotelis Valaoritis (en grec, Αριστοτέλης Βαλαωρίτης); Lefkada, 1824 – Lefkada, 1879) fou un poeta grec, un dels representants de l'escola literària de l'Heptanès,^[1] així com un polític. Fou el rebesavi de l'escriptor grec Nanos Valaoritis.

Biografia

Nasqué a Lefkada el 1824.^[1][2][3] El seu pare era d'una família d'epirotes. Va cursar estudis a Lefkada i a l'illa de Corfú. Posteriorment estudià dret a Pisa i a París,^[2][3] tot i que mai exercí com a advocat, consagrant-se a la poesia. Va romandre una bona part de la seva vida a la petita illa de Madouri.^[4]

Als vint-i-cinc anys es casà amb Eloisa, filla de l'acadèmic venecià Emilio De Tipaldo. Va escriure diversos poemes sobre la Guerra d'independència de Grècia, essent reconegut com a poeta nacional. Algunes de les seves principals obres són: Stichourgimata, Mnimóssima,^[1] Kira Frosini, Athanasios Diakos,^[1] O Fotinos,^[1] Astrapogiannos.

O Fotinos,^[1] és un famós poema seu, inacabat, relatiu a l'anomenada revolució Voukentra del 1357, a Lefkada,^[1] contra l'ocupació veneciana. L'obra la va compondre a la referida illa de Madouri, de la seva propietat privada.^[4]

Paral·lelament, va desenvolupar una activitat política. Com a membre del parlament dels Estats Units de les Illes Jòniques^[2] va lluitar pels drets de les Illes Jòniques.^[3] Un cop aquestes van quedar integrades a Grècia, es traslladà a Atenes, com a membre del Parlament Grec.^[2] Els seus discursos estaven influïts pel seu llenguatge poètic, fent que les seves habilitats retòriques fossin remarcablement úniques. Els darrers dies de la seva vida va dur a terme actuacions per a la integració d'Epir a Grècia, un objectiu que no es va assolir completament fins a les Guerres Balcàniques.

Va morir a Lefkada el 1879.^{[1] [2] [3]}

Obres

Monument a Aristotelis Valaoritis a la seva ciutat natal, Lefkada

Poesia

• Ι Kira Frosini, Η Κυρά Φροσύνη (1859)
• Athanasios Diakos, Αθανάσιος Διάκος (1867)^[2]
• Thanasis Bagias, Θανάσης Βάγιας (1867)
• Astropagiannos, Αστραπόγιαννος (1867)
• O andrias tou aοidimou Grigoriou tou E, Ο ανδριάς του αοιδίμου Γρηγορίου του Ε (1872)
• O Fotinos, Ο Φωτεινός (incomplete, published posthumously in 1891)

Recopilacions

• Stichourgimata, Στιχουργήματα (1847)
• Mnemosina, Μνημόσυνα (1857)

Altres

• Poiemata, Ποιήματα (1891)
• Erga, Εργα (1893)
• Vios kai erga, Βίος και έργα (1907)
• Poiemata anekdota, Ποιήματα ανέκδοτα (1937)
• Ta Apanta, Τα Άπαντα (1968)

Traduccions al català

• 1884 – Valaoritis, Aristotelis. «Katsantonis» i «Alegoria». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XIV (1884): 126-127 i 197-199.^[5][6]
• 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'arbre caygut». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XVI (1886): 28-32 ^{[5] [6]}

• 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'aparegut», «Astrapóyanos», «La fugida» i «Katsantonis». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Il·lustració Catalana, VII (1886): 99-102; 150-151; 371 ^{[5] [6]}

• 1897 – Valaoritis, Aristotelis. «La jove esclava». Traducció de Joaquim Cabot i Rovira. La Veu de Catalunya, (14-3-1897): 90-92 ^{[5] [6]}

Referències

1. Ayensa, Eusebi (ed.). Epistolari Grec: Anys 1880-1888 (Antoni Rubió i Lluch), p. 452. 
2. Merry, Bruce. Encyclopedia of Modern Greek Literature. Westport, CT, USA: Greenwood Press, 2004, p. 447-448. ISBN 0313308136. 
3. «Encyclopaedia Britannica». [Consulta: 14 gener 2015].^{[Enllaç no actiu]}
4. Santas, Constantine. Aristotelis Valaoritis. Twayne Publishers, 1976, p. 43, 50 i 96. 
5. Gestí Bautista, Joaquim «Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003)». Quaderns. Revista de traducció (pàgs. 171-174), 11-2004 [Consulta: 14 gener 2015].
6. «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. Arxivat de l'original el 13 de gener 2015. [Consulta: 14 gener 2015].

Enllaços externs

• Obres de Aristotelis Valaoritis al Projecte Gutenberg.