L'arxipèlag s'estén longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt més septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de Groenlàndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canadà continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una sèrie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcció a l'arxipèlag, s'estenen cap al nord dues grans penínsules, la de Boothia i la de Melville.
L'Arxipèlag Àrtic consta de 94 illes majors (d'una extensió superior als 130 km²), que inclouen tres de les illes més grans del món, i 36.469 de menors.[1] Les illes principals de l'arxipèlag (amb una superfície de més de 10.000 km², en ordre descendent) són les següents:
Després de Groenlàndia, l'Arxipèlag Àrtic és l'àrea terrestre principal de l'Àrtic. El clima de les illes és l'àrtic, i el terreny està format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans són escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes més meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de població inuit.
Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dècada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuïda als britànics. La sobirania canadenca, que originàriament (1870-80) només s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxipèlag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canadà de la resta d'illes;[3] el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gairebé la totalitat de l'arxipèlag; aquest districte fou dissolt arran de la creació del territori de Nunavut el 1999. El Canadà reclama la continuació de la seva sobirania territorial sobre el sector del pol Nord, reclamació no reconeguda de manera universal. A més a més, l'estat canadenc també considera que les aigües del pas del Nord-oest són interiors, mentre que els Estats Units i altres països les consideren com a aigües internacionals.[4] El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta també aspectes sobre legislació ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canadà. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, és un territori actualment en disputa entre el Canadà i Dinamarca.[5][6]
Aiken, S. G., Laurie Lynn Consaul, and M. J. Dallwitz. Grasses of the Canadian Arctic Archipelago. Ottawa: Research Division, Canadian Museum of Nature, 1995.
Balkwill, H.R.; Embry, Ashton F. Canadian Society of Petroleum Geologists. Arctic Geology and Geophysics: Proceedings of the Third International Symposium on Arctic Geology. ISBN 0-920230-19-9.
Brown, Roger James Evan. Permafrost in the Canadian Arctic Archipelago. National Research Council of Canada, Division of Building Research, 1972.
Cota GF, LW Cooper, DA Darby, and IL Larsen. 2006. "Unexpectedly High Radioactivity Burdens in Ice-Rafted Sediments from the Canadian Arctic Archipelago". The Science of the Total Environment. 366, no. 1: 253–61.
Dunphy, Michael. Validation of a modelling system for tides in the Canadian Arctic Archipelago. Canadian technical report of hydrography and ocean sciences, 243. Dartmouth, N.S: Fisheries and Oceans Canada, 2005.
Glass, Donald J.; Embry, Ashton F.; McMillan, N. J.. Canadian Society of Petroleum Geologists. Devonian of the World: Proceedings of the Second International Symposium on the Devonian System. ISBN 0-920230-47-4.
Hamilton, Paul B., Konrad Gajewski, David E. Atkinson, and David R.S. Lean. 2001. "Physical and Chemical Limnology of 204 Lakes from the Canadian Arctic Archipelago". Hydrobiologia. 457, no. 1/3: 133–148.
Michel, C Ingram, R G, and L R Harris. 2006. "Variability in Oceanographic and Ecological Processes in the Canadian Arctic Archipelago". Progress in Oceanography. 71, no. 2: 379.
Porsild, A.E.The Vascular Plants of the Western Canadian Arctic Archipelago. Ottawa: E. Cloutier, Queen's printer, 1955.
Rae, R. W. Climate of the Canadian Arctic Archipelago. Toronto: Canada Dept. of Transport, 1951.
Thorsteinsson, R., and Ulrich Mayr. Geological Survey of Canada. The Sedimentary Rocks of Devon Island, Canadian Arctic Archipelago, 1987. ISBN 0-660-12319-3.
Van der Baaren, Augustine, and S. J. Prinsenberg. Geostrophic transport estimates from the Canadian Arctic Archipelago. Dartmouth, N.S: Ocean Sciences Division, Maritimes Region, Fisheries and Oceans Canada, Bedford Institute of Oceanography, 2002.