Asbolana

Asbolana
Asbolana de Peñamellera (Astúries), conservada al museu geominer de Madrid
Fórmula química	Mn^4+(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)x(OH)₂·nH₂O
Epònim	sutge
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FL.30
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FL.30
Dana	6.4.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	agregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres; massiu
Estructura cristal·lina	a = 3.04Å, c = 9.34Å
Color	blavós a negre terrós
Lluïssor	opaca
Color de la ratlla	negra a marró fosc
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	uniaxial
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Asb
Referències	[1]

L'asbolana és un mineral de la classe dels òxids, una espècie poc definida, essencialment wad niquèlic.

Característiques

L'asbolana és un òxid hidratat de manganès amb cobalt i níquel, de fórmula Mn⁴⁺(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)_x(OH). La composició química és bastant variable, podent contenir cobalt, coure i d'altres metalls. Pot portar impureses d'alumini, calci, ferro o silici. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant agregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres, tot i que també s'hi troba de manera massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'asbolana pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaita, jamborita, meixnerita, muskoxita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.

Formació i jaciments

Es troba en roques silícies, en les que es forma per alteració quan estan exposades a la intempèrie. Normalment és un producte de l'alteració d'altres minerals de manganès. També pot apareixes en esquistos silicis metamòrfics, així com en el regolit residual a partir de roques ígnies ultramàfiques. Sol trobar-se associada a la goethita.^[2] Als territoris de parla catalana s'han trobat jaciments d'asbolana a la mina Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a les mines Lealtad, San Francisco, Los Sejas i El Negre, a Chóvar (Castelló), la mina Murta, a La Corraliza (Vall d'Uixó, Castelló) i al mont Horquera, a la Rodana (Vilamarxant, València).^[1]

Referències

1. «Asbolane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
2. «Asbolane» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2015].