Nom original | (fa) اشرف پهلوی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 octubre 1919 Teheran (Iran) |
Mort | 7 gener 2016 (96 anys) Mònaco |
Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
Sepultura | Mònaco |
Monarca | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | traductora, política, diplomàtica, escriptora |
Altres | |
Títol | Princesa |
Família | Pahlevi |
Cònjuge | Mehdi Bushehri (1960–) Ahmad Shafiq (1944–1960), divorci Ali Qavam (1937–1942), divorci |
Fills | Shahram Pahlavi () Ali Qavam Shahriar Shafiq () Ahmad Shafiq Azadeh Shafiq () |
Pares | Reza I de l'Iran i Tadj ol-Molouk of Iran |
Germans | Shams Pahlavi Fatimeh Pahlavi Hamdamsaltaneh Pahlavi Mohammad Reza Pahlavi Ali Reza Pahlavi I Ahmad Reza Pahlavi Abdul Reza Pahlavi |
Premis | |
Lloc web | princessashrafpahlavi.org |
Ashraf Pahlaví (persa: اشرف پهلوی, Aŝraf Pahlawi) (Teheran, Iran, 26 d'octubre de 1919 - Montecarlo, Mònaco, 7 de gener de 2016)[1] va ser la germana bessona de Mohammad Reza Pahlaví (1919-1980), últim xa de l'Iran i membre de la casa Pahlaví. El seu títol era el de shahdokht, ‘princesa’.[2]
Ashraf Pahlaví va néixer el 26 d'octubre de 1919, sent la tercera filla de l'oficial de la brigada cosaca d'Ahmad Shah Qayar, Reza Jan Mirpanŷ Savadkuhí, comandant del regiment de Hamadán (conegut després de la seva coronació com a Reza Shah Pahlaví) (1877-1944), amb la segona esposa, Nimtaŷ Ayromlú, després coneguda com a Tadj ol-Molouk Ayromlú. Va ser bessona del seu germà Mohammad Reza.[3]
Dotada d'una forta personalitat, va exercir un paper destacat entre bastidors en la política cortesana iraniana sota el regnat del seu germà, ajudant a bon nombre de tecnòcrates educats a Occident a obtenir càrrecs i prebendes, en particular llocs ministerials. Ashraf Pahlaví va ser criticada com a expressió de les pitjors característiques del govern de la dinastia, mentre que altres analistes afirmen que tal valoració correspon a una perspectiva misògina. Ashraf Pahlaví va ser el membre de major edat de l'estirp dels Pahlaví. A part de publicar les seves memòries a mitjan 90, no va realitzar aparicions públiques des de 1981, dos anys després de la Revolució Islàmica de 1979.[4]
La princesa va afirmar en les seves memòries:
« | Fa dues dècades, els periodistes francesos em van nomenar «La Panthère Noire» (La pantera negra). Haig de reconèixer que m'agrada més aquest nom, i que en alguns aspectes em convé. Igual que la pantera, la meva naturalesa és turbulenta, rebel, segura de si mateixa. Sovint, és solament a través de l'esforç extenuant com mantinc la meva reserva i el meu componiment en públic. Però, en veritat, de vegades m'agradaria estar armada amb les urpes de la pantera perquè pogués atacar els enemics del meu país. | » |
Des de la Revolució iraniana, la princesa vivia en un palau a Nova York, concretament en Beekman Place, immoble que es va posar a la venda el 2015. Va habitar també una mansió a París i una casa de camp a Juan-les-Pins, a la Costa Blava.
Dominava els idiomes anglès, francès i persa. Ashraf Pahlaví va morir a Montecarlo el 7 de gener de 2016 amb 96 anys; estava a l'exili d'ençà del 1979, per la revolució islàmica de l'Iran.[5]
Va fer traduccions de nombrosos llibres del francès al persa.