Augustin Jean Fresnel

Plantilla:Infotaula personaAugustin Jean Fresnel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Augustin Fresnel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1788 Modifica el valor a Wikidata
Broglie (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1827 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Ville-d'Avray (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique
Lycée Malherbe
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns
Activitat
Camp de treballÒptica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic francès
Membre de
ProfessorsDomènec Francesc Joan Aragó Modifica el valor a Wikidata
Família
MareAugustine Mérimée Modifica el valor a Wikidata
GermansFulgence Fresnel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 44170799 Modifica els identificadors a Wikidata

Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827)[1][2] fou un físic francès. Fundador de l'òptica moderna, proposà una explicació de tots els fenòmens òptics basant-se en la teoria ondulatòria de la llum.[3] Conegut per inventar la lent de Fresnel catadiòptrica (reflectiva/refractiva) i per ser pioner en l'ús de lents escalonades per ampliar la visibilitat dels fars, salvant innombrables vides al mar.

La lent escalonada diòptrica (purament refractiva) més senzilla, proposada per primera vegada pel comte Buffon [4] i reinventat independentment per Fresnel, s'utilitza en les lupes de pantalla i en lents de condensador per a retroprojectors.

En expressar el principi d'ones secundàries de Huygens i el principi d’interferència òptica de Young en termes quantitatius, i suposant que els colors simples consisteixen en ones sinusoïdals, Fresnel va donar la primera explicació satisfactòria de la difracció per vores rectes, inclosa la primera explicació satisfactòria basada en ones. de propagació rectilínia.[5] Part del seu argument era una prova que l'addició de funcions sinusoïdals de la mateixa freqüència però de fases diferents és anàloga a l'addició de forces amb diferents direccions. Suposant a més que les ones de llum són purament transversals, Fresnel va explicar la naturalesa de la polarització, el mecanisme de polarització cromàtica i els coeficients de transmissió i reflexió a la interfície entre dos medis isòtrops transparents. Aleshores, generalitzant la relació direcció-velocitat-polarització de la calcita, va explicar les direccions i polaritzacions dels raigs refractats en cristalls doblement refractius de la classe biaxial (aquells per als quals els fronts d'ona secundaris de Huygens no són axisimètrics). El període entre la primera publicació de la seva hipòtesi d'ona transversal pura i la presentació de la seva primera solució correcta al problema biaxial va ser inferior a un any.

Més tard, va encunyar els termes polarització lineal, polarització circular i polarització el·líptica, va explicar com la rotació òptica es podia entendre com una diferència de velocitats de propagació per a les dues direccions de la polarització circular i (en permetre que el coeficient de reflexió fos complex) va tenir en compte el canvi de polarització a causa de la reflexió interna total, tal com s'explota en el rombe de Fresnel. Els defensors de la teoria corpuscular establerta no podien igualar les seves explicacions quantitatives de tants fenòmens amb tan pocs supòsits.

Fresnel va tenir una batalla de tota la vida amb la tuberculosi, a la qual va sucumbir als 39 anys. Encara que no es va convertir en una celebritat pública durant la seva vida, va viure el temps suficient per rebre el reconeixement degut dels seus companys, inclosa (al seu llit de mort) la medalla Rumford de la Royal Society de Londres, i el seu nom és omnipresent en la terminologia moderna d'òptica i ones. Després que la teoria ondulatòria de la llum fos subsumida per la teoria electromagnètica de Maxwell a la dècada de 1860, es va desviar certa atenció de la magnitud de la contribució de Fresnel. En el període comprès entre la unificació de l'òptica física de Fresnel i la unificació més àmplia de Maxwell, una autoritat contemporània, Humphrey Lloyd, va descriure la teoria de les ones transversals de Fresnel com "el teixit més noble que mai ha adornat el domini de la ciència física, excepte el sistema de l'univers de Newton.[6]

Biografia

[modifica]
Oeuvres complètes, 1866

Fill d'un arquitecte, va néixer a Broglie, al departament d'Eure (Alta Normandia). El 1809 entra a l'École nationale des ponts et chaussées al servei dels fars, aquest mateix any esdevé membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, i el 1823 de la Royal Society, que li concedeix la medalla Rumford el 1824.

El 1812 obté el títol d'enginyer a Niom i es dedica a dirigir la construcció de les carreteres de l'estat. El 1815 Napoleó retorna a França des del seu exili a l'illa d'Elba i Fresnel s'enrola a les forces realistes del duc d'Angulema, quan Napoleó recupera el poder Fresnel és destituït i sotmès a vigilància per la policia. En aquest període es comença a interessar per la investigació científica i a partir de llavors compaginarà el seu ofici d'enginyer amb el treball científic, especialment en el camp de l'òptica.

Va començar treballant en el camp de les interferències lluminoses, de manera independent a les investigacions de Thomas Young, que el van portar a desenvolupar la noció de longitud d'ona. Va calcular les integrals que porten el seu nom i va ser el primer a provar que dos feixos de llum polaritzada en plans diferents no s'interfereixen; d'aquest experiment va deduir que el moviment ondulatori de la llum polaritzada és transversal i no longitudinal (com el del so) com es creia fins llavors.

Va ser el primer a produir llum polaritzada circular. Les seves fórmules sobre la refracció encara s'utilitzen. En el camp de l'òptica aplicada, va inventar la lent de Fresnel, una lent esglaonada que s'utilitza per augmentar el poder d'il·luminació dels fars.

Va morir el 1827 de tuberculosi a la Ville-d'Avray, al Departament dels Alts del Sena, prop de París

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Augustin Jean Fresnel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Asimov, Isaac. «Fresnel, Augustin Jean». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 249. ISBN 8429270043. 
  3. ↑ Darrigol, 2012, pp. 220–223.
  4. ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911), "Lighthouse" , Encyclopædia Britannica, vol. 16 (11th ed.), Cambridge University Press, pp. 627–651
  5. ↑ Darrigol, 2012, p. 205.
  6. ↑ Humphrey Lloyd. Lectures on the wave-theory of light (en english), 1841. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustin Jean Fresnel
  • Haidar, Riad. «Augustin Fresnel». A: Sous la lumière, les hommes (en francès). EDP Sciences, 2014. 
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Augustin Jean Fresnel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Augustin-Jean Fresnel». Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 15 maig 2016].[Enllaç no actiu]
  • Silliman, Robert H. «Fresnel, Augustin Jean». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 maig 2016].