Ballets Russos

Infotaula d'organitzacióBallets Russos
(fr) Ballets russes Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimSerguei Diàguilev Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscombination company (en) Tradueix
companyia de ballet
gira Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1908
FundadorSerguei Diàguilev, Aleksandr Benois i Léon Bakst Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1914 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perМеждународный проект «Русские сезоны» (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Léon Bakst: L'ocell de foc, ballarina, 1910

Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Màrius Petipà. Des de 1909, la companyia va començar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitzà dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Théâtre Mogador de París, i després a Montecarlo, París i Londres.

Va causar sensació a Europa Occidental gràcies a la gran vitalitat de l'escola russa comparada amb el ballet que es feia a França en aquella època. Va esdevenir la companyia de ballet més influent del segle xx, i la seua influència, d'una manera o d'una altra, perdura fins avui dia, havent-se conservat més endavant el seu esperit en els Ballets del Marquès de Cuevas.

Les contribucions econòmiques de Winnaretta Singer, músic i patrona de la cultura avantguardista, van assegurar l'èxit dels Ballets Russos a Europa.

Les gires

[modifica]

La primera temporada dels Ballets Russes va tenir lloc en el Théâtre du Châtelet, del 18 de maig al 18 juny de 1909. Cada any en aquestes dates, la companyia tornava a París, al principi al Châtelet, més tard a altres teatres.

A partir de 1911, la troupe va donar també representacions a Roma, Viena, en el «Grand Théâtre» de Ginebra, Barcelona i Madrid. Va actuar també a Amèrica del sud des de 1913, als Estats Units d'Amèrica des de 1915; després de la Primera Guerra Mundial, va actuar a Bèlgica entre 1922 i 1928, a Lausana i Berna l'any 1923 i als Països Baixos el 1924. L'última representació es feu a Vichèi el 4 d'agost de 1929.

  • 1909 - París.
  • 1910 - Brussel·les - París.
  • 1911 - París - Londres - Montecarlo - Roma.
  • 1912 - Berlín - Budapest - Londres - París - Viena.
  • 1913 - Amèrica del Sud - Londres - Lió - Montecarlo - París - Viena.
  • 1914 - Londres - París.
  • 1915 - Estats Units - Ginebra - Itàlia.
  • 1916 - Estats Units.
  • 1917 - Amèrica del Sud - Barcelona - Estats Units - París - Roma.
  • 1918 - Valencia-Barcelona - Madrid.
  • 1919 - Londres - Paris.
  • 1920 - París - Roma.
  • 1921 - Ginegra - Lió - París - Roma.
  • 1922 - Anvers - Brussel·les - Ginebra - Oostende - París- Viena.
  • 1923 - Anvers - Berna - Ginebra - Lausana - Montecarlo - París.
  • 1924 - Amsterdam - La Haia - Montecarlo - París- Rotterdam.
  • 1925 - Barcelona - París.
  • 1926 - Londres - Montecarlo - París - Viena.
  • 1927 - Londres - Montecarlo - París
  • 1928 - Brussel·les - París.
  • 1929 - Londres - París- Vichy.

El final de l'era Diàguilev

[modifica]
Ballet rus, d'August Macke (1912)

Després de la mort de Diàguilev a Venècia l'any 1929 la propietat de la companyia va ser reclamada pels creditors, i els ballarins es van dispersar. En els anys següents, la companyia (només de nom) va ser reviscuda com el Ballet Rus de Montecarlo (en el que els noms de George Balanchine i Tamara Toumanova hi van estar associats) i com l'Original Ballet Russe. Malgrat totes les temptatives de Serge Lifar i de Boris Kochno, la troupe no va sobreviure al seu fundador.

Els ballarins

[modifica]

Principals ballarins i ballarines:

Els altres artistes

[modifica]
Segell en honor de Diàguilev
Segell en honor de Diàguilev

Els espectacles van revelar també al públic el talent de grans compositors:

En els decorats i els vestuaris, Diàguilev treball fonamentalment amb Léon Bakst i Aleksandr Benois, però després de la Primera Guerra mundial, s'estimarà més treballar amb altres artistes:

A Catalunya

[modifica]

La Catalunya de principis del segle xx, moderna i avantguardista, troba en els Ballets Russos de Serguei Diàguilev i en el concepte d'obra d'art total el motor i l'impuls regenerador del ballet. De resultes d'això, tota una generació d'artistes plàstics iniciarà col·laboracions amb el món coreogràfic. Aquesta gran companyia debuta a París l'any 1909 i vuit anys més tard arriba al Gran Teatre del Liceu. La seva visita dona a conèixer al país la nova realitat artística que està triomfant a Europa i posa la llavor perquè la dansa es converteixi, també a Catalunya, en un art catalitzador de noves idees, un art renovador dels escenaris del segle xx.[1]

El primer programa dels ballets de Diàguilev a Barcelona ofereix peces emblemàtiques com Les sylphides de Chopin i Carnaval de Robert Schumann, coreografiades per Michel Fokine. L'admiració que provoquen aquestes representacions és enorme i la companyia torna sovint a la ciutat els anys següents.[1]

Aquests espectacles parteixen d'una concepció coreogràfica nova. Es tracta de ballets breus, que compten amb música de compositors moderns com Pulenc, Auric, Ravel, Debussy o Stravinski, i amb les coreografies igualment avançades de Fokine, Massine, Nijinsky o Nijinska, per citar els noms més destacats. Així mateix, col·laboren en l'escenografia artistes plàstics com Picasso, Benois, Braque i Matisse, entre altres.[1]

L'impacte provocat pels Ballets Russos desperta un gran entusiasme per la dansa a Catalunya i contribueix a l'aparició d'una nova generació de ballarins i coreògrafs. Mostra del renovat interès per aquest art és la programació al Teatre Novetats de la companyia dels Ballets Suecs de Rolf de Maré l'any 1921 i la contractació al Teatre Eldorado (Barcelona) d'una companyia formada per catorze exmembres dels Ballets Russos, entre els quals destaca Alexander Gavrilov.[1]

La mort de Diàguilev el 1929 significa la fi de la seva companyia. Al Teatre del Liceu, però, se seguiran veient coreografies de renom internacional: el 1930 es programa un ballet d'Anna Pàvlova, excol·laboradora dels Ballets Russos, i el 1934 i 35, els Ballets de Montecarlo, dirigits pel Coronel de Basil. El 1933 actuen també al Teatro Nuevo els Ballets de Bronislava Nijinska, que havia estat ballarina i coreògrafa a les ordres del director rus.[1]

Repertori

[modifica]
Any títol Compositor Coreògraf Escenografia i disseny
1909 Le Pavillon d'Armide Nikolai Txerepnin Michel Fokine Aleksandr Benois
Les Danses polovtsiennes del príncep Ígor Aleksandr Borodín Michel Fokine Nicholas Roerich
El Festin varios autors Michel Fokine Léon Bakst i altres
Les Sylphides Frédéric Chopin Michel Fokine Aleksandr Benois
Cléopâtre Anton Arenski i altres Michel Fokine Léon Bakst
1910 Carnaval Robert Schumann Michel Fokine Léon Bakst
L'ocell de foc Ígor Stravinski Michel Fokine Alexandre Golovin, Léon Bakst
Schéhérazade Rimski-Kórsakov Michel Fokine Léon Bakst
1911 Narcise Nikolai Txerepnín Michel Fokine Léon Bakst
Petruixka Ígor Stravinski Michel Fokine Aleksandr Benois
Sadko Nikolai Rimski-Kórsakov Michel Fokine Boris Anisfeld
Le spectre de la Rose Carl Maria Von Weber Michel Fokine Léon Bakst
1912 L'après-midi d'un faune Claude Debussy Michel Fokine, Vàtslav Nijinski Léon Bakst, Odilon Redon
Daphnis et Chloé Maurice Ravel Michel Fokine Léon Bakst
Le Dieu Bleu Reynaldo Hahn Michel Fokine Léon Bakst
Thamar Mili Balakirev Michel Fokine Léon Bakst
1913 Jeux Claude Debussy Vàtslav Nijinski Léon Bakst
La Khovànxtxina Modest Mússorgski Adolphe Bolm Fedor Fedor
La consagració de la primavera Ígor Stravinski Vàtslav Nijinski Nicholas Roerich
Tragédie de Salomé Florent Schmitt Boris Romanov Sergei Sudeikin
1914 Le Coq d'Or Rimski-Kórsakov Michel Fokine Natalia Goncharova
La legènde de Joseph Richard Strauss Vaslav Nijinskij Josep Maria Sert (decorats); Léon Bakst, A. Benois (vestuari)
Mides Maximilien Steinberg Michel Fokine Mstislav Doboujinski
Papillons Robert Schumann Michel Fokine Mstislav Doboujinsky i Léon Bakst
1915 Soleil de Nuit Rimski-Kórsakov Leonide Massine Mikhail Larionov
1916 Las Meninas Louis Aubert, Gabriel Fauré (Pavane), Maurice Ravel (Alborada del gracioso), Emmanuel Chabrier (Menuet pompeux) Léonide Massine Josep Maria Sert (vestuari)
1917 Les Contes russes Anatoli Liadov Léonide Massine Michel Larionov
Parade Erik Satie Léonide Massine, poema de Jean Cocteau Pablo Picasso
1919 La Boutique fantastique Gioacchino Rossini, Ottorino Respighi Léonide Massine André Derain
El sombrero de tres picos Manuel de Falla Léonide Massine Pablo Picasso
The gardens of Aranjuez (nova versió de Las Meninas) Louis Aubert, Gabriel Fauré, Maurice Ravel, Emmanuel Chabrier Léonide Massine Josep Maria Sert (vestuari)
1920 Le chant du rossignol Ígor Stravinski Léonide Massine Henri Matisse
Pulcinella Ígor Stravinski Léonide Massine Pablo Picasso
Ballet de l'astuce féminine o Cimarosiana Domenico Cimarosa Léonide Massine Josep Maria Sert
1921 Chout Serguei Prokófiev Mikhail Larionov Mikhaïl Larionov
La bella dorment Piotr Ilitx Txaikovski Màrius Petipà Léon Bakst
1922 Renard Ígor Stravinski Bronislava Nijinska Mikhaïl Larionov
1923 Les noces Ígor Stravinski Bronislava Nijinska Natalia Goncharova
1924 Les biches Francis Poulenc Bronislava Nijinska Marie Laurencin
Les Fâcheux Georges Auric Bronislava Nijinska Georges Braque
Le train bleu Darius Milhaud Bronislava Nijinska Laurens (escenografia), Coco Chanel (vestuari), Pablo Picasso (decorats)
1925 Barabau Vittorio Riutu George Balanchine Maurice Utrillo
Les matelots Georges Auric Léonide Massine Pere Pruna
Zéphyr et Flore Vladimir Dukelski Léonide Massine Georges Braque
1926 Jack in the box Erik Satie George Balanchine André Derain
1926 Roméo et Juliette Constant Lambert Max Ernst (teló) i Joan Miró (decorats i vestuari)
Pastorale Georges Auric George Balanchine Pere Pruna
Una nuit sur le Mont Chauve Modest Mússorgski Bronislava Nijinska Nathalie Gontxarov
1927 La chatte Henri Sauguet George Balanchine Antoine Pevsner
Mercure Erik Satie Léonide Massine Pablo Picasso
Pas d'acier Serguei Prokófiev Léonide Massine George Jaculov
1928 Apollon musagète Ígor Stravinski George Balanchine Bauschant (escenografia), Coco Chanel (vestuari)
Les Dieux mendiants Georg Friedrich Haendel George Balanchine Léon Bakst
Ode Nicolas Nabokov Léonide Massine
1929 Le Bal Vittorio Riutu George Balanchine Giorgio de Chirico
Le fils prodigue Serguei Prokófiev George Balanchine Georges Rouault

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Els Ballets Russos a Catalunya». web. CDMAE. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011. [Consulta: 2 agost 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ballets Russos