Baltasar Hidalgo de Cisneros

Baltasar Hidalgo de Cisneros

El virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros.
Biografia
Naixement	5 gener 1758 Cartagena (Regió de Múrcia)
Mort	9 juny 1829 (71 anys) Cartagena (Regió de Múrcia)
Virrei del Riu de la Plata
30 de juny de 1809 – 25 de maig de 1810
← Santiago de Liniers i de Bremond Francisco Javier de Elío →
Ministre de Marina
14 de setembre de 1818 – 13 de juny de 1819
← José Vázquez de Figueroa Josep Maria d'Alòs i de Mora →
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	3 març 1770 -
Carrera militar
Lleialtat	Exèrcit reialista a Amèrica
Rang militar	tinent general
Conflicte	Spanish–Barbary conflicts ^(en) guerra angloespanyola Guerra Gran guerra anglo-espanyola Anglo-Spanish War of 1804-1809 ^(en) Guerra del Francès batalla de Trafalgar
Família
Fills	José María Hidalgo de Cisneros
Pare	Francisco Hidalgo de Cisneros y Seijas
Premis
(10 agost 1817)  Decoració de Lis (13 novembre 1816)  Gentilhome de cambra amb exercici (27 març 1816)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (6 juliol 1806)  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Llista Secretari d'Estat Despacho de Marina de España ^(es) 14 setembre 1818 – valor desconegut Virrei del Riu de la Plata 13 febrer 1809 – 22 maig 1810 Capità de nau Santísima Trinidad

Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol. Va arribar al grau d'Almirall i fou l'últim virrei del Riu de la Plata amb poder efectiu en tot el territori: Francisco Javier de Elío, designat com el seu successor pel Consell de Regència, va governar tan sols la ciutat de Montevideo, durant l'any 1811.

Biografia

El 1770 va ingressar a la carrera naval i el 1805 va combatre contra els anglesos en la batalla de Trafalgar, resultant ser un dels marins espanyols més destacats que van participar en ella. Ostentava a més el rang de general i cap d'esquadra i va estendre la seva insígnia a la nau Santíssima Trinitat, que era el vaixell major de tots els que van prendre part de la batalla i que va protagonitzar un dels episodis més intensos.

Va participar en la resistència contra la invasió napoleónica al seu país, i va ser membre de la Junta de Cartagena. La Junta Central de Sevilla el va nomenar virrei del Riu de la Plata el 1809, en substitució de Santiago de Liniers i de Bremond. Va assumir el càrrec enmig del descontentament dels criolls, en un ambient polític preparat perquè esclatés una revolució en qualsevol moment. Només faltava el detonant. Va reprimir la revolució de Chuquisaca a finals de 1809.^[1][2]

Davant l'ocupació d'Espanya per les forces de Napoleó Bonaparte, el 22 de maig de 1810 va convocar a un Cabildo Obert. Aquest va decidir la formació d'una Junta de Govern, i va ser nomenat president d'ella. Però els seus membres van renunciar davant el rebuig per part dels caps militars, i el 25 de maig va haver de presentar la seva renúncia. Per decisió de la Primera Junta va retornar a Espanya.

El 1818 va ser nomenat ministre de Marina i al desembre del mateix any director general de l'Armada, amb ordre que exercís en comissió la capitania general de Cadis i s'encarregués dels preparatius de l'expedició organitzada per a reconquistar el Riu de la Plata, que va fracassar el gener de 1820, i que preparava el comte de la Bisbal. No obstant això, el 1820 va triomfar la revolta dels constitucionalistes i Cisneros va ser capturat i portat a l'arsenal de la Carraca, romanent en aquesta situació fins que el Rei va jurar la Constitució de 1812.

Referències

1. Gerardo M. Martí, El fracaso de Cisneros y la Revolución de Mayo, Ediciones AqL, Villa Martelli, Argentina, 2010. ISBN 978-987-1159-88-8
2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 25 juny 2017].

Bibliografia

• Pigna, Felipe. Los mitos de la historia argentina. 26. Argentina: Grupo editoral Norma, 2007. ISBN 987-545-149-5. 

Enllaços externs

• Astillero.net
• ElHistoriador.com.ar Arxivat 2006-03-21 a Wayback Machine.
• Centro Virtual Cervantes - Museo Naval de Madrid