Batalla de Madrid

Batalla de Madrid

Guerra civil espanyola
Batalla de Madrid Batalla de Madrid (GCE 1936)
Soldats franquistes asaltant un barri, Març 1937
Tipus	setge i batalla
Data	8 de novembre a 23 de novembre del 1936
Coordenades	40° 24′ N, 3° 42′ O / 40.4°N,3.7°O / 40.4; -3.7
Lloc	Madrid
Estat	zona republicà
Resultat	Victòria republicana
Bàndols
republicans Bàndol nacional Legió Còndor
Comandants
José Miaja Emilio Mola
Forces
~42.000 (inclou milícies anarquistes, socialistes i comunistes, així com unitats de les Brigades Internacionals) ~40.000
Baixes
~5.000 morts o ferits (incloent població civil) ~5.000 morts o ferits
Cronologia
← Batalla del Cap Espartel Batalla de la carretera de La Corunya →

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, la Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid (Distintivo de Madrid),^[1] varen rebre el nom de la capital d'Espanya que durant la guerra civil va simbolitzar valor i resistència antifeixista a causa del llarg assetjament.^[2]

Antecedents

La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars però a Madrid la conspiració va estar força desorganitzada i els insurrectes es van quedar als seus quarters, i finalment van quedar bloquejats per les forces fidels a la República i les milícies populars.

Batalla

El mes d'octubre, el general Franco inicia l'assalt a Madrid des de Toledo, a 70 km. Les forces colonials compten amb vuit columnes, combinant l'acció amb la cavalleria de Mola i carros de combat alemanys. Madrid, plena de refugiats que plantegen un problema logístic d'abastament alimentari, és bombardejat durament i regularment mentre les milícies, sense experiència s'estructuren sota el comandament dels generals Miaja i Rojo. Les tropes franquistes arriben a Móstoles, Leganés i Getafe el 4 de novembre. En aquest context de tensió es va produir l'assetjament del Cuartel de la Montaña i les matances de Paracuellos en les quals milers de militars, falangistes, militants de dretes i religiosos són assassinats. La ciutat és assaltada pel sud i per l'oest. El 6 de novembre el govern va fugir fora de la zona de combat, a València. L'atac dels nacionals contra la capital va ser rebutjat en una ferotge batalla que es lliuraria a l'entorn de la Casa de Campo i la Ciudad Universitaria, entre els dies 8 i 23 de novembre gràcies a la resistència de xoc de les milícies i els sindicats,^[3] l'arribada de 3.000 membres de les Brigades Internacionals, els primers avions «Mosques» soviètics, i el suport de tanquistes experimentats.^[4] Madrid es convertia en el símbol mundial de la lluita contra el feixisme. El 23 de novembre Franco renuncia a la conquesta ràpida de Madrid i decideix allargar la guerra guanyant-la per esgotament del bàndol republicà.

Conseqüències

La batalla acabà amb la victòria republicana, els quals es feren forts a la ciutat i aconseguiren mantenir la comunicació per via terrestre amb els territoris que encara es mantenien lleials al govern democràtic, bàsicament Catalunya i la zona oriental de la península. Aquesta situació perdurà i donà lloc a l'anomenat setge de Madrid, situació de bloqueig sota la pressió militar, que durà fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el 28 de març del 1939,^[5] pocs dies abans de la caiguda de la República Espanyola i el final de la guerra.

Només durant els bombardejos de Madrid del 1936, els primers bombardejos urbans sistemàtics de la història de l'aviació, van morir unes 2000 persones, segons Hugh Thomas.^[6]

Literatura i cançons

La defensa de Madrid esdevingué un tema quasi mític a la imaginació popular durant la Guerra Civil. La capital assetjada, amb l'enemic tan a prop però incapaç de conquerir-la, va inspirar cançons, com "Los Emboscados: (una de les versions de "Si me quieres escribir")^[7] i poemes com aquest de Rafael Alberti, "Madrid, corazón de España" que comença així:

Madrid, corazón de España, late con pulsos de fiebre. Si ayer la sangre le hervía, hoy con más calor le hierve. Ya nunca podrá dormirse, porque si Madrid se duerme, querrá despertarse un día y el alba no vendrá a verle. No olvides, Madrid, la guerra; jamás olvides que enfrente los ojos del enemigo te echan miradas de muerte.

Madrid, cor d'Espanya, Batega amb batecs de febre. Si ahir la sang li bullia, Avui amb més calor li bull. Ja mai no podrà adormir-se, Car si Madrid s'adorm. Voldrà despertar-se un dia I l'alba no vindrà a veure-la. No oblidis, Madrid, la guerra. Mai no oblidis que devant teu. Els ulls de l'enemic Et llencen esguards de mort.[8]

Referències

1. Legislacíón sobre la Placa Laureada de Madrid y Distintivo de Madrid, Revista de historia militar, ISSN 0482-5748, Nº Extra 2, 2011, pp. 299-316
2. República Espanyola, Decret del 23 de Gener de 1938
3. Peirats, 1988, p. 13-23, Volum II.
4. Vilar, 1986, p. 74-76.
5. Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598. 
6. "Chewed Up" Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine. - Time, Monday, 5 April 1937
7. «Si me quieres escribir - Ya sabes mi paradero - El Frente de Gandesa - Los emboscados». Arxivat de l'original el 2017-12-07. [Consulta: 27 gener 2016].
8. Romance de la defensa de Madrid - Poesía española

Bibliografia

• Peirats, José. La CNT en la Revolución Española. 2a ed.. Cali (Colòmbia): La Cuchilla, 1988. 
• Preston, Paul. La Guerra Civil espanyola. 1a ed.. Barcelona: Ed. Base, 2006. ISBN 84-85031-61-X.