Benedict Anderson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Benedict Richard O'Gorman Anderson  26 agost 1936 Kunming (RP Xina) |
| Mort | 13 desembre 2015 (79 anys) Batu (Indonèsia) |
| Causa de mort | diabetis mellitus de tipus 2 |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Eton College Universitat Cornell King's College |
| Director de tesi | George McTurnan Kahin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques, sociologia i historiografia |
| Lloc de treball | Ithaca |
| Ocupació | professor d'universitat, antropòleg, filòsof, escriptor, politòleg, historiador |
| Ocupador | Universitat Cornell |
| Membre de | |
| Interessat en | Nacionalisme |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | James Carew O'Gorman Anderson i Veronica Beatrice Bigham |
| Germans | Perry Anderson |
| Premis | |
 | |
Benedict Richard O'Gorman Anderson, més conegut com a Benedict Anderson, (Kunming, 26 d'agost de 1936 - Batu, Indonèsia, 13 de desembre de 2015) fou un politòleg irlandès,[1] autor del llibre Imagined Communities. Reflections on the origin and Spread of Nationalism del 1983 (en català, «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la pujada del nacionalisme»).[2][3]
Fill de pare anglo-irlandès i de mare anglesa, és el germà de l'historiador Perry Anderson. Va estudiar als EUA a la Universitat de Califòrnia i a Anglaterra al King's College, Cambridge. Ha estat professor a la Universitat Cornell a Nova York i professor de relacions internacionals, especialitzat en el nacionalisme, a Indonèsia i Tailàndia.
Comunitats imaginades està emmarcat en un context constructivista, en el llibre Anderson es pregunta sobre per què tanta gent al món pensa pertànyer a una «nació pròpia» i per què hi continuen sent tan fidels. Focalitza la seva definició del que és una nació en l'anomenat «imaginari col·lectiu», a partir del qual en treu la definició següent: «una comunitat política imaginària. És a dir, una comunitat imaginària, que reuneix un grup de persones que no es coneixen i que no es creuaran mai, però que comparteixen el mateix sentiment de pertinença a una comunitat». El 1991, en el context de la Caiguda del Mur de Berlín i les Guerres de Iugoslàvia, va publicar una edició revisada.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Anderson, Benedict «Parentiu selectiu». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 93/107. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme». EditorialAfers.cat. [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Calhoun, Craig «La importància de comunitats imaginades, i de Benedict Anderson». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 11/17. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ Castelló, Enric «Anderson i els mitjans. La força de les “comunitats imaginades». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 75/80. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].