Blowup | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Michelangelo Antonioni |
Protagonistes | |
Producció | Carlo Ponti |
Dissenyador de producció | Assheton Gorton |
Guió | Tonino Guerra, Michelangelo Antonioni, Edward Bond i Julio Cortázar |
Música | Herbie Hancock |
Fotografia | Carlo Di Palma |
Muntatge | Frank Clarke |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Mokép i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit i Itàlia |
Estrena | 18 desembre 1966 |
Durada | 111 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Londres, Maryon Park (en) , Amalgamated Studios, Stockwell, Regent Street (en) i Pottery Lane (en) |
Color | en color |
Pressupost | 1.800.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema de misteri, thriller, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
Lloc de la narració | Londres |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Blow Up (títol original Blow-Up)[1] és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca de Michelangelo Antonioni, estrenada el 1966, i doblada al català. La pel·lícula va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes el 1967.
La pel·lícula es basa en el relat curt Las babas del diablo, de Julio Cortázar.
Transcorre a Londres als anys 1960. Ens descriu un dia en la vida d'un fotògraf (Thomas), que va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s'adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba a la tarda i Thomas li dona una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s'adona per ampliacions successives (blow-up significa 'ampliació' en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però és en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.
Obra d'una gran modernitat, Blow Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, amb el recorregut iniciàtic i incoherent d'un fotògraf de moda que descobreix, sortint del seu estudi, l'espessor d'una realitat que escapa als seus propòsits.
La pel·lícula aborda igualment punts més foscos, com la por de Thomas a la mort. Anant al parc, troba la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però es troba enfrontat sobtadament a una imatge de la mort que no ha premeditat de cap manera i la seva vida fa un tomb. El cinema d'Antonioni és molt simbòlic i existencialista, i es troben aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules. És també un dels rars films del director que aconseguí un cert èxit comercial, malgrat la seva austeritat.