Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 maig 1964 ![]() Dublín (Irlanda) ![]() |
Residència | comtat de Dublín ![]() |
Religió | Ateisme ![]() |
Formació | Universitat de Colorado a Boulder - zoologia, geologia (1986–1990) Universitat d'Alabama a Birmingham Leeds High School (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | paleontòloga, escriptora de ciència-ficció, escriptora, novel·lista, guionista de còmics ![]() |
Gènere | Ciència-ficció ![]() |
Influències | |
Nom de ploma | Kathleen Tierney ![]() |
Premis | |
| |
Lloc web | caitlinrkiernan.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Caitlín Rebekah Kiernan (nascuda el 26 de maig de 1964) és una escriptora de terror, ciència-ficció i fantasia fosca, nascuda a Irlanda i nacionalitzada estatunidenca. És autora de deu novel·les, nombrosos còmics, més de dos-cents contes, diverses novel·les curtes, i d'estampes o vignettes. És també autora de diversos treballs científics en el camp de la paleontologia.
Kiernan s'ha guanyat la reputació de ser un dels autors més destacats de la ficció macabra contemporània. En una ressenya de la novel·la d'aquesta autora The Red Tree (2009), l'estudiós lovecraftià S. T. Joshi escriu: «Kiernan se situa ja entre els estilistes més característics del nostre camp –Edgar Allan Poe, Lord Dunsany, Thomas Ligotti–. Després de la lamentable aturada creativa de Ligotti, ella s'ha convertit en la veu principal del conte de por».[1]
En la Història natural dels contes de por, citant l'obra The Mammoth Book of Best New Horror, s'esmenta a aquesta autora com una de les més destacades de l'última generació d'escriptors del gènere macabre en llengua anglesa.[2][3]
Nascuda a Dublín (Irlanda), es va traslladar amb la seva mare als Estats Units encara petita. Gran part de la seva infància la va passar a la petita ciutat de Leeds (Alabama), i molt aviat es va aficionar a disciplines tan dispars com la herpetologia, la paleontologia i l'escriptura de ficció. D'adolescent, va viure a Trussville (Alabama), en l'escola secundària del qual va començar a servir de voluntària al Red Mountain Museum de Birmingham (Alabama), passant els estius en campaments i excavacions arqueològics i paleontològics.
Kiernan va anar a la universitat d'Alabama, a Birmingham, i a la Universitat de Colorado a Boulder, on va estudiar geologia i paleontologia de vertebrats. Va treballar en museus i com a professora, per finalment decantar-se per l'escriptura de ficció, l'any 1992.
En 1988, va ser coautora d'un article que descriu un nou gènere i espècie de rèptils mosasaures, anomenat Selmasaurus russelli. La seva primera novel·la, The Five of Cups, va ser escrita entre juny de 1992 i principis de 1993, encara que no es va publicar fins a 2003. En 1998, va publicar la seva primera novel·la, Silk. El seu primer conte publicat va ser "Persephone", una història de ciència-ficció fosca, apareguda el 1995. Els seus més recents publicacions científiques són un document sobre la bioestratigrafía dels mosasaures d'Alabama, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology (2002) i "First record of a velociraptorine theropod (Tetanurae, Dromaeosauridae) from the Eastern Gulf Coastal United States" The Mosasaur" (2005).
Diversos relats de Kiernan han estat seleccionats per a les antologies Year's Best Fantasy and Horror, The Mammoth Book of Best New Horror i The Year's Best Science Fiction, i els seus contes han estat antologats en diversos volums (vegeu la bibliografia).
Fins avui, la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, italià, francès, turc, espanyol, portuguès, finlandès, txec, polonès, rus, coreà i japonès. Al maig de 1996, Kiernan va ser contactada per Neil Gaiman i els editors de DC/Vertigo Comics per començar a escriure per al còmic The Dreaming, un derivat del títol de gran èxit de Gaiman, The Sandman. Kiernan va escriure per a aquesta publicació des de 1996 fins a la seva conclusió en 2001, treballant en estreta col·laboració amb Gaiman i centrant-se no només en personatges preexistents (The Corinthian, Cain and Abel, Lucien, Nuala, Morpheus, Thessaly, etc.), sinó també en altres nous (Tiro, Maddy, el corb blanc Tethys, etc.).[4] En 2012, Kiernan va tornar al còmic amb els guions de Alabaster: Wolves (basat en el seu personatge Dancy Flammarion), que va continuar amb Alabaster: Boxcar Tales (2013) i Alabaster: The Good, the Bad, and the Bird (2014). L'autora va escriure així mateix una adaptació per a novel·la de la pel·lícula Beowulf (amb guió de Gaiman i Roger Avary).
En espanyol, Kiernan va publicar en 2014 el llibre La jove ofegada, en l'editorial Valdemar, col·lecció "Insomnia".[5]
Kiernan ha afirmat clarament en el seu bloc: «M'estic cansant de dir-li a la gent que no sóc una escriptora de "terror". Em cansa que la gent no m'escolti o no em creï. La majoria sembla recelar dels meus motius».[6] «Mai he tractat d'enganyar a ningú. He afirmat que no escric obres de "terror". Ho he dit un milió, mil milions de vegades».[7] «No és que no hi hagi forts elements de terror presents en gran part de la meva escriptura. És que el terror mai predomina en elles. Poden cridar-ho ficció psicològica o ficció fantàstica. No creo en el terror com a gènere; pinso en ell –parafrasejant a Doug Winter– com en una emoció, i cap emoció exclusiva ha copat mai les meves ficcions».[8]
«Qualsevol pot venir-nos amb l'artifici/concepte d'una "bona història". Però a mi la història en si m'avorreix, raó per la qual els crítics es queixen que representa l'aspecte més feble del meu treball. La història revela un propòsit clar, i jo no tinc gens d'interès real en la trama. L'atmosfera, els estats d'ànim, el llenguatge, el personatge, el tema, etc., això és el que em fascina. Ulisses hauria d'haver alliberat als escriptors de la trama».[9]
Entre 1996 i 1997, Kiernan va formar part d'una banda de folk-blues gòtic, a Athens (Geòrgia), anomenada Death's Little Sister,[10] en referència al personatge 'Delirium' de Neil Gaiman. Ella era la vocalista i lletrista de la banda, i el grup va gaudir de cert èxit en la ràdio local de la universitat i va fer concerts en Athens i en Atlanta. Els altres membres eren Barry Dillard (guitarres), Michael Greus (baix) i Shelly Ross (teclats). Kiernan ha afirmat en diverses entrevistes que va deixar la banda el febrer de 1997 a causa de les responsabilitats que havia adquirit amb DC Comics, i perquè acabava de contractar la publicació de la seva novel·la Silk. Va participar, no obstant això, breument en Crimson Stain Mystery, un treball d'estudi, dos anys més tard. La companyia CSM va produir un EP, il·lustrat per Clive Barker, per acompanyar una edició especial limitada de Seda (Gauntlet Press, 2000).
Al desembre de 2005, va començar a publicar mensualment en Internet la pàgina Sirenia Digest, subtitulada A Monthly Journal of Weirdly Erotic (també conegut com a MerViSS)[11] que consta d'estampes o vignettes i contes de tipus eròtic: «El Projecte MerViSS suposa la continuació de l'exploració de Kiernan de la fusió de la literatura eròtica amb elements de fantasia fosca i ciència-ficció, recreant breus ficcions oníriques». La pàgina actualment està il·lustrada per Vince Locke. S'inclouen també col·laboracions ocasionals de l'escriptora Sonya Taaffe.
Kiernan es va declarar transsexual,[12] lesbiana i atea pagana.[13] Viu a Providence (Rhode Island) amb la seva parella, la fotògrafa i fabricadora de nines Kathryn A. Pollnac.[14]