Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Aragó | ||||
Província | província de Terol | ||||
Capital | Calanda | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 3.759 (2023) (33,49 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 112,249628 km² | ||||
Altitud | 621 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Mare de Déu del Pilar | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José Alberto Herrero Bono (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 44570 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 44051 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | calanda.es |
Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.
Calanda també és reconeguda com a patrimoni per la Setmana Santa, gràcies al Calvari, la Processó i els tambors.
Els aliments típics i famosos de Calanda són el préssec, que disposa de denominació d'origen (melocotón de Calanda),[1] les olives negres i l'oli, que també té denominació d'origen (aceite del Bajo Aragón).[2]
Amb la invasió àrab es va formar un nucli de població al voltant d'un castell avui deasparegut, separant la població cristiana de la musulmana. La primera conquesta cristiana de Calanda fou en 1119 per Alfons el Batallador després de la presa de Morella,[3] però retornà a mans musulmanes fins a la conquesta definitiva en 1169-1170, sota el regnat d'Alfons el Cast, però la fundació de l'actual Calanda fou en 1360 amb la concessió a la vila de la seva Carta Pobla, quedant sota l'Orde de Calatrava.
El 6 de desembre de 1833 els carlins de Rafael Ram de Viu van ser derrotats pels liberals del coronel Linares en la batalla de Calanda,[4] però la vila fou presa per Ramon Cabrera el 22 d'abril de 1839.[5]
Les restes arqueològiques més antics corresponen al paleolític i van ser trobats per Manuel Sanz Martínez enfront de la Cova Corva. Entre els útils, va aparèixer un raspador de sílex, així com una destral de mà, el que deixa prova clara que les terres calandines estaven ja habitades fa uns 50.000 anys.
Restes del mesolític i Neolític van aparèixer a la partida de Las Contiendas, entre ells una punta de llança ben tallada, un gran punxó, raspadors i fragments ceràmics. Aquestes troballes es van enriquir quan Sanz Martínez va localitzar el jaciment arqueològic del Llano del Carmen.
De l'època romana a penes hi havia més referències que les monedes trobades en Castiel que va col·leccionar Mossèn Vicente Allanegui.
No obstant això, el moment culminant de l'arqueologia calandina tindria lloc a 1964 amb el descobriment d'un espectacular mosaic, trobat per Antonio Bielsa Alegre, a la partida d'Albalate.[6] Va quedar així confirmada la teoria que Calanda va ser una important vil·la romana. Avui el mosaic, al costat d'altres elements, es troba en el Museu Provincial de Terol, constituint la seva peça més significada.