Cambra de Diputades i Diputats de Xile

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Cambra de Diputades i Diputats de Xile
Cámara de Diputadas y Diputados de Chile

Tipus
Tipus	cambra baixa de Congrés Nacional de Xile
Líders
President	Diego Paulsen Kehr, (RN) des del dia 7 abril 2020
Primer Vicepresident	Francisco Undurraga Gazitúa, (EVO) des del dia 7 abril 2020
Segon Vicepresident	Rodrigo González Torres, (PPD) des del dia 7 abril 2020
Secretari General	Miguel Landeros Perkic, des del dia 4 abril 2013
Estructura
Membres	155
Grups polítics	Oficialisme: Chile Vamos (71):      RN (31)      UDI (26)      Ind-CV (8)      EP (6) Oposició: Convergència Progressista (30):      PS (17)      PPD (8)      PR (5) Xile Digne (13):      PCX (9)      FREVS (3)      AH (1) Front Ampli (12):      RD (5)      UNIR (1)      Com. (2)      CS (4) Fora de coalició (28):      PDC (12)      Indep. (12)      PL (2)      PH (1)      PEV (1)      PLR (1)
Elecció
Sistema de votació	Regla D'Hondt
Última elecció	19 novembre 2017
Pròxima elecció	21 novembre 2021
Lloc de reunió
Càmbra de Diputades i Diputats de Xile, Edifici del Congrés Nacional de Xile Valparaiso, Xile
Lloc web
http://www.camara.cl

Un grup de diputats contesten preguntes de la premsa a la seu de Congrés.

La Cambra de Diputades i Diputats de Xile^[1][2][3] és la cambra baixa del Poder Legislatiu de Xile, i junt amb el Senat conformen les dues cambres del Congrés Nacional. La seva composició i atribucions estan establertes en el capítol V de la Constitució Política de Xile, entre les seves funcions més importants es troba la de participar en l'elaboració de les lleis al costat del Senat i del president de la República.

Té com a funció exclusiva fiscalitzar els actes del govern i iniciar les acusacions constitucionals contra els ministres d'Estat o el president de la República. La llei de pressupostos i tota legislació que impliqui despeses o imposicions, es discuteix i s'aprova primer en aquesta cambra per passar-la al Senat.

El 2019, la Comissió de Règim Intern de la corporació va aprovar el canvi de nom a «Cambra de Diputades i Diputats de Xile» en un esforç per impulsar el llenguatge no sexista en el treball legislatiu.^[4] Aquest canvi va constar de dues etapes: la primera, modificar el nom institucional del logotip, les comunicacions i senyalístiques internes, realitzat al març de 2020; segon, una modificació del nom en cossos legals com la Constitució, qüestió que no s'ha dut a terme.^[5][6]

Des del 7 d'abril de 2020, la presidència de la Cambra de Diputades i Diputats de Xile l'ocupa el diputat Diego Paulsen, membre del partit Renovació Nacional.

Composició

Per la Constitució Política de 1828, els diputats es triaven per votació directa en representació de les províncies per un període de 2 anys reelegibles indefinidament. Cada província elegia a un diputat a raó d'1 per cada 15.000 habitants i fracció que no baixi de 7.000.

Segons la Constitució Política de 1833 es triava un diputat per votació directa per cada departament del territori. El seu període tenia una durada de 3 anys reelegibles indefinidament. Corresponia un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior a 10.000. Amb la reforma de 1874 va passar a ser un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior de 12.000. El 1887 un diputat per cada 30.000 habitants i per fracció superior de 15.000. L'assignació de càrrecs era per llista completa (1833-1874) i vot acumulatiu (1874-1924).

Per la Constitució Política de 1925 es triava un diputat per votació directa per cada departament o agrupació de departament. Corresponia un diputat per cada 30.000 persones i fracció superior de 15.000. La qual cosa van passar d'un total de 132 diputats l'any 1925 a 150 el 1970. El seu període tenia una durada de 4 anys reelegibles indefinidament. En cada agrupació o departament es distribuïa proporcionalment (mètode d'Hondt) els càrrecs electes, segons els vots que cada llista obtenia.

En cas de vacant d'un escó per defunció, incapacitat o inhabilitat i faltant més d'un any per a la propera elecció, es procedia a una elecció complementària per reemplaçar aquesta vacant.

D'acord a la Constitució Política de 1980, la cambra alta està integrada per 120 membres elegits per votació directa per quatre anys, en representació dels 60 districtes electorals en què es troba dividit el país (article 43è de la Constitució Política). Es pot reelegir de forma indefinida, però un diputat no pot ser ministre d'Estat o un altre càrrec que l'inhabiliti o posseir un altre càrrec d'elecció popular. Cada districte tria dos diputats. Si una llista duplica en vots a la llista que li segueix, obté els dos diputats. En cas contrari, les dues llistes majoritàries trien un diputat cadascuna.

Després de la reforma constitucional de 2015 que va establir 28 districtes electorals i el canvi a un sistema electoral proporcional^[7] s'aplicarà a partir de la nova composició del LV període legislatiu del Congrés Nacional de Xile electe de les Eleccions Parlamentàries de 2017.

Diputades i Diputats

Reemplaçament en cas de vacant

En cas que un escó quedi vacant per mort, incapacitat o inhabilitat, originalment la Constitució de 1980 establia que eren els membres de la cambra els que havien de procedir a escollir la persona que substituiria al parlamentari que provocava la vacant. Aquest mecanisme no va arribar a funcionar.

En la reforma constitucional de 1989, abans de l'elecció del nou parlament, es va establir que havia d'assumir el càrrec el company de llista del parlamentari que havia provocat la vacant. En cas de ser independent l'escó quedava buit i no era reemplaçat.

La reforma constitucional de 2005 consagra que el reemplaçament és nomenat per la taula directiva del seu partit que es trobava en ser electe i en cas de ser independent l'escó queda buit i no és reemplaçat.

Remuneracions i dietes

Els diputats perceben una remuneració per l'exercici del seu càrrec, anomenada dieta parlamentària, que d'acord amb l'article 62 de la Constitució Política de la República, incloses totes les assignacions que a aquests els correspongui. El 2019, el sou brut mensual de la dieta, és a dir, sense considerar els descomptes legals o obligatoris —impostos i imposicions de seguretat social—, és de 9.349.851 PCL $ (10.645,39 €).

Per concepte d'assignacions, els diputats reben $ 5.760.000 (6.558,12 €), dels quals $ 2.077.000 (2.364,79 €) són per a despeses de representació i no han de ser rendits. A més compten amb una assignació de $ 846.000 (963,22 €) per a combustible, 48 bitllets d'avió d'anada i tornada a l'any per a destinacions nacionals i 12 passatges d'avió anuals ampliables a altres persones; per passatges a l'estranger, posseeixen un descompte del 10% amb la companyia LAN Airlines.^[8] A més compten amb estacionaments exclusius a l'Aeroport Arturo Merino Benítez i xofer personal per als seus trasllats en el vehicle fiscal assignat.

La cambra cobreix les despeses de secretaria personal dels diputats, el pagament de la factura telefònica de l'oficina al Congrés (només de trucades nacionals), l'arrendament d'una seu al districte respectiu, amb accés a Internet i altres serveis, dos ordinadors i una impressora, més 1000 fotocòpies mensuals. Totes aquestes despeses no poden superar els CLP $ 2.200.000 (2.504,84 €) mensuals.^[8]

L'Institut Nacional d'Esports dona als diputats una credencial per assistir gratis als partits de la Primera Divisió a l'Estadi Nacional, amb un acompanyant. L'ANFP els dona un descompte aproximat del 40% per a tres partits internacionals; a més, els diputats disposen d'estacionaments gratuïts en el sector Anita Lizana de l'estadi.^[8]

Membres actuals

Els diputats de la República són tractats protocol·làriament amb l'assignació del títol «honorable», per tant es refereix a ells com «honorable diputat» o «honorable diputada».^[9] Actualment, només el 22,58% d'escons són ocupats per dones (35 de 155).

Regió	Districte	Diputat/da	Partit
Regió d'Àrica i Parinacota (3)	1	Vlado Mirosevic Verdugo	PL
		Nino Baltolu Rasera	UDI
		Luis Rocafull López	PS
Regió de Tarapacá (3)	2	Renzo Trisotti Martínez	UDI
		Ramón Galleguillos Castillo	RN
		Hugo Gutiérrez Gálvez	PC
Regió d'Antofagasta (5)	3	Paulina Núñez Urrutia	RN
		José Miguel Castro Bascuñán	RN
		Marcela Hernando Pérez	PR
		Esteban Velásquez Núñez	FREVS
		Catalina Pérez Salinas	RD
Regió d'Atacama (5)	4	Daniella Cicardini Milla	PS
		Juan Santana Castillo	PS
		Sofía Cid Versalovic	RN
		Nicolás Noman Garrido	UDI
		Jaime Mulet Martínez	FREVS
Regió de Coquimbo (7)	5	Sergio Gahona Salazar	UDI
		Juan Manuel Fuenzalida Cobo	UDI
		Francisco Eguiguren Correa	RN
		Pedro Velásquez Seguel	Ind.[n 1]
		Daniel Núñez Arancibia	PC
		Raúl Saldívar Auger	PS
		Matías Walker Prieto	DC
Regió de Valparaíso (16)	6	Andrés Longton Herrera	RN
		Luis Pardo Sainz	RN
		Camila Flores Oporto	RN
		Pablo Kast Sommerhoff	Ind-Evópoli
		Marcelo Schilling Rodríguez	PS
		Carolina Marzán Pinto	PPD
		Daniel Verdessi Belemmi	DC
		Diego Ibáñez Cotroneo	CS
	7	María José Hoffmann Opazo	UDI
		Osvaldo Urrutia Soto	UDI
		Andrés Celis Montt	RN
		Rodrigo González Torres	PPD
		Marcelo Díaz Díaz	Unir[n 2]
		Víctor Torres Jeldes	DC
		Camila Rojas Valderrama	Comunes[n 3]
		Jorge Brito Hasbún	RD
Regió Metropolitana de Santiago (47)	8	Joaquín Lavín León	UDI
		Patricio Melero Abaroa	UDI
		Camilo Morán Bahamondes	RN
		Gabriel Silber Romo	DC
		Pepe Auth Steward	Ind.[n 4]
		Carmen Hertz Cádiz	PC
		Claudia Mix Jiménez	Comunes[n 5]
		Pablo Vidal Rojas	Ind.[n 6]
	9	Karol Cariola Oliva	PC
		Boris Barrera Moreno	PC
		Érika Olivera de la Fuente	Ind-RN
		Jorge Durán Espinoza	RN
		Sebastián Keitel Bianchi	Ind-Evópoli
		Maite Orsini Pascal	RD
		Cristina Girardi Lavín	PPD
	10	Giorgio Jackson Drago	RD
		Natalia Castillo Muñoz	Ind.
		Gonzalo Winter Etcheberry	CS
		Tomás Fuentes Barros	RN
		Sebastián Torrealba Alvarado	RN
		Jorge Alessandri Vergara	UDI
		Luciano Cruz-Coke Carvallo	Evópoli
		Maya Fernández Allende	PS
	11	Gonzalo Fuenzalida Figueroa	RN
		Catalina del Real Mihovilovic	RN
		Karin Luck Urban	RN
		Francisco Undurraga Gazitúa	Evópoli
		Guillermo Ramírez Diez	UDI
		Tomás Hirsch Goldschmidt	Ind.[n 7]
	12	Ximena Ossandón Irarrázabal	RN
		Leopoldo Pérez Lahsen	RN
		Álvaro Carter Fernández	Ind.[n 8]
		Camila Vallejo Downing	PC
		Amaro Labra Sepúlveda	PC
		Pamela Jiles Moreno	PH
		Miguel Crispi Serrano	RD
	13	Guillermo Teillier del Valle	PC
		Tucapel Jiménez Fuentes	PPD
		Eduardo Durán Salinas	RN
		Cristhian Moreira Barros	UDI
		Gael Yeomans Araya	CS
	14	Raúl Leiva Carvajal	PS
		Leonardo Soto Ferrada	PS
		Marisela Santibáñez Novoa	PC[n 9]
		Juan Antonio Coloma Álamos	UDI
		Nora Cuevas Contreras[n 10]	UDI
		Renato Garín González	Ind.[n 11]
Regió d'O'Higgins (9)	15	Javier Macaya Danús	UDI
		Issa Kort Garriga	UDI
		Diego Schalper Sepúlveda	Ind-RN
		Juan Luis Castro González	PS
		Raúl Soto Mardones	Ind-PPD[n 12]
	16	Alejandra Sepúlveda Orbenes	FREVS
		Ramón Barros Montero	UDI
		Virginia Troncoso Hellman	Ind.
		Cosme Mellado Pino	PR
Regió del Maule (11)	17	Celso Morales Muñoz	UDI
		Pedro Pablo Álvarez-Salamanca Ramírez	UDI
		Hugo Rey Martínez	RN
		Pablo Prieto Lorca	Ind-RN
		Pablo Lorenzini Basso	Ind.[n 13]
		Alexis Sepúlveda Soto	PR
		Florcita Alarcón Rojas	Ind.[n 14]
	18	Ignacio Urrutia Bonilla	PLR[n 15]
		Rolando Rentería Moller	UDI
		Jaime Naranjo Ortiz	PS
		Manuel José Matta Aragay	DC
Regió de Nyuble (5)	19	Jorge Sabag Villalobos	DC
		Frank Sauerbaum Muñoz	RN
		Gustavo Sanhueza Dueñas	UDI
		Carlos Abel Jarpa Wevar	Ind.[n 16]
		Loreto Carvajal Ambiado	PPD
Regió del Bio-Bío (13)	20	Gastón Saavedra Chandía	PS
		Jaime Tohá González	PS
		José Miguel Ortiz Novoa	DC
		Enrique van Rysselberghe Herrera	UDI
		Sergio Bobadilla Muñoz	UDI
		Francesca Muñoz González	RN
		Leonidas Romero Sáez	RN
		Félix González Gatica	PEV
	21	Iván Norambuena Farías	UDI
		Cristóbal Urruticoechea Ríos	Ind.[n 17]
		José Pérez Arriagada	PR
		Manuel Monsalve Benavides	PS
		Joanna Pérez Olea	DC
Regió de l'Araucania (11)	22	Diego Paulsen Kehr	RN
		Jorge Rathgeb Schifferli	RN
		Mario Venegas Cárdenas	DC
		Andrea Parra Sauterel	PPD
	23	René Saffirio Espinoza	Ind.
		Andrés Molina Magofke	Evópoli
		Sebastián Álvarez Ramírez	Evópoli
		René Manuel García García	RN
		Miguel Mellado Suazo	RN
		Ricardo Celis Araya	PPD
		Fernando Meza Moncada	Ind.
Regió de Los Ríos (5)	24	Bernardo Berger Fett	Ind.[n 18]
		Gastón von Mühlenbrock Zamora	UDI
		Marcos Ilabaca Cerda	PS
		Patricio Rosas Barrientos	Ind.[n 19]
		Iván Flores García	DC
Regió de Los Lagos (9)	25	Fidel Espinoza Sandoval	PS
		Emilia Nuyado Ancapichún	PS
		Harry Jürgensen Rundshagen	Ind.[n 20]
		Javier Hernández Hernández	UDI
	26	Alejandro Santana Tirachini	RN
		Carlos Kuschel Silva	RN
		Jenny Álvarez Vera	PS
		Gabriel Ascencio Mansilla	DC
		Alejandro Bernales Maldonado	PL
Regió d'Aysén (3)	27	Miguel Ángel Calisto Águila	DC
		Aracely Leuquén Uribe	RN
		René Alinco Bustos	Ind.[n 21]
Regió de Magallanes i l'Antàrtica Xilena (3)	28	Gabriel Boric Font	CS
		Sandra Amar Mancilla	Ind.
		Karim Bianchi Retamales	Ind-PR

Mesa directiva

La Mesa Directiva de la corporació es compon d'un president, un primer vicepresident i un segon vicepresident. La Taula actual de la Cambra és la següent;

President		Diego Paulsen Kehr		Renovació Nacional
Vicepresident Primer [10]		Francisco Undurraga Gazitua		Evolució Política
Vicepresident Segon		Rodrigo González Torres		Partit per la Democràcia

Comissions

Nivells d'aprovació

  Percentatge d'aprovació.

  Percentatge de rebuig.

Segons l'enquesta Adimark, durant tot el primer Govern de Sebastián Piñera, des de març de 2010 fins a la data, la Cambra de Diputats de Xile mai ha comptat amb una aprovació ciutadana superior al 50%. Per contra, el seu percentatge d'aprovació ha seguit una tendència decreixent, aconseguint un mínim de 14% el juliol de 2012 i agost de 2013. El percentatge de reprovació, per la seva banda, ha seguit una tendència creixent, que l'agost de 2012 i agost de 2013 va assolir un màxim del 78%.^{[n 22][11]}

Notes

1. Electe com ind-FRVS.
2. Electe com a diputat del Partit Socialista, renuncià al PS el 13 de gener de 2020.
3. Electa com a diputada independent del Partit Igualdad, es va canviar a Comunes el 20 de gener del 2019.
4. Electe com a ind-PR.
5. Electa com a diputada de Poder Ciutadà, va entrar a Comunes el 20 de gener de 2019.
6. Electe com a diputat de Revolució Democràtica, va renunciar al partit el 3 de desembre de 2020.
7. Electe com a diputat de Partit Humanista, va renunciar al partit el 6 d'abril de 2020.
8. Electe com a diputat de la Unió Demòcrata Independent, va renunciar a aquesta el 17 de juliol del 2020.
9. Electa com a diputada del Partit Progressista, va renunciar al aprtit el 19 de març de 2019. Integrant-se el 26 de setembre del mateix any, al Partit Comunista.
10. Jaime Bellolio Avaria va assumir com a ministro de la Secretaria General de Govern el 28 de juliol de 2020, deixant el seu escó a disposició.
11. Electe com a diputat de Revolució Democràtica, va renunciar al partit el 5 de gener de 2019.
12. Electe com a diputat del Partit Demòcrata Cristià, va renunciar a la DC el 26 d'agost de 2019.
13. Electe com a diputat del Partit Demòcrata Cristià, va renunciar a la DC el 28 d'abril de 2020.
14. Electe com a diputat del Partit Humanista, va renunciar al PH el 8 de gener de 2021.
15. Electe com a diputat de la Unió Demòcrata Independent, va renunciar a la unió el 17 de desembre de 2018 i es va integrar al Partit Republicà el 10 de juny de 2019.
16. Electe com a diputat del Partit Radical, va renunciar al PR el 19 de desembre de 2019.
17. Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 23 d'octubre de 2020.
18. Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 25 de novembre de 2020.
19. Electe com a diputat del Partit Socialista, va renunciar al PS el 18 de juny de 2019. Va militar en el moviment Unir entre març i desembre de 2020.
20. Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 24 de novembre de 2020.
21. Electe com a ind-PPD.
22. La encuesta Adimark dejó de realizarse entre octubre de 2012 y enero de 2013.

Referències

1. Cooperativa.cl. «Histórico cambio de nombre: "Cámara de Diputadas y Diputados de Chile"» (en castellà). Cooperativa.cl. [Consulta: 14 març 2020].
2. Ministeri Secretaria General de la Presidència (8 de juliol de 2020), «Constitució Política de la República de Xile: Fixa el text refós, coordinat i sistematitzat de la Constitució Política de la República de Xile», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 2 de febrer de 2021.
3. Ministeri de l'Interior (17 de desembre de 2016), «Llei 18918: Llei Orgànica Constitucional del Congrés Nacional», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 4 de febrer de 2021.
4. «Cámara de Diputados cambiará de nombre» (en castellà). Radio ADN, 26-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-27. [Consulta: 4 febrer 2021].
5. «Histórico cambio de nombre: "Cámara de Diputadas y Diputados de Chile"». Radio Cooperativa (Chile), 12-03-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
6. «Histórico cambio de nombre: Cámara de Diputados estrena nuevo logo y sitio web institucional». Teletrece, 12-03-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
7. «Ley núm. 20.840 - Sustituye el Sistema Electoral binominal por uno de carácter proporcional inclusivo y fortalece la representatividad del congreso nacional», 05-05-2015. [Consulta: 15 maig 2017].
8. Tercera, La. «¿Cuánto le cuesta al Estado un parlamentario?» (en castellà), 24-10-2019. Arxivat de l'original el 1 novembre 2020. [Consulta: 4 febrer 2021].
9. Clemira Pacheco, Carta de Patrocinio, Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2017.
10. Cambra de Diputats de Xile, Organización y Autoridades Parlamentarias periodo legislativo 2018 - 2022.
11. AdimarkGfK. «Investigación de mercados». Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 15 desembre 2012].

Vegeu també

• Senat de Xile