Singin' in the Rain | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Gene Kelly i Stanley Donen |
Protagonistes | |
Producció | Arthur Freed |
Guió | Betty Comden i Adolph Green |
Música | Nacio Herb Brown |
Fotografia | Harold Rosson |
Muntatge | Adrienne Fazan |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Mokép, Netflix, HBO Max, Metro-Goldwyn-Mayer, MGM Home Entertainment, Warner Home Video i British Film Institute |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 27 març 1952 |
Durada | 103 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Pressupost | 2.540.000 $ |
Recaptació | 7.200.000 $ (Estats Units d'Amèrica) 7.235.585 $ (mundial) |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
Qualificació MPAA | G |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
|
Cantant sota la pluja (títol original en anglès Singin' in the Rain)[1] és un clàssic cinematogràfic del gènere de la comèdia musical estrenat als Estats Units el 27 de març de 1952.
La pel·lícula comença amb una mena de burla sobre els premis Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Assetjat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix una noia de qui s'enamora -mentre intenta fugir-, però ella l'evitarà per diferències de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa en què, després d'un altre incident entre ells i la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, que no es prenen seriosament perquè creuen que no té futur. Poc temps després s'assabenten que s'ha estrenat la primera pel·lícula sonora i que és tot un èxit; arran d'això i, vist el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula, decideixen de convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, cercar algú que n'escrigui els diàlegs, enregistrar la veu sense que se sentin sorolls i que hi hagi problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes tiren la pel·lícula endavant amb un gran èxit. Aquest èxit provoca el retrobament del protagonista principal i la noia que li agrada, perquè és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que aquesta ho sàpiga. Però quan se n'assabenta, en veure perillar la seva feina, amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació; de manera que al director no li queda més remei que acceptar-ho, però en una de les presentacions de la pel·lícula ella s'adreça als espectadors, i aquests, estranyats de la seva veu, li demanen que canti. Ella hi accedeix, però només si és doblada per l'altra noia. Tanmateix, aquesta estratègia és aprofitada per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.[2]
"Fer Cantant sota la pluja i donar a llum van ser les dues experiències més difícils de la meva vida"[9]
Un dels temes més importants que es tracta a la pel·lícula és el pas del cinema mut al cinema sonor. Es fan referències a moments tan importants com l'estrena de la primera pel·lícula sonora, The Jazz Singer, l'any 1927. Tal com va passar a la realitat, els personatges fan comentaris donant a entendre que aquest nou invent no durarà gaire. Tot i això, els estudis s'adapten a la realitat del moment perquè era el que donava més diners.
A causa de l'aparició del cinema sonor, moltes grans estrelles van caure en l'oblit, ja que no sabien actuar de forma més natural a causa de la gran teatralització que havien d’aportar a les seves actuacions en cine mut, que aprofitava les expressions exagerades dels actors.[10] També és una paròdia de la realitat portar als actors a classes de dicció, com en el cas de la Lina i el Don a la pel·lícula. Evidentment, essent el film una comèdia, la incapacitat de la Lina per oferir la seva veu es porta fins a un extrem totalment còmic. Apareixen també aquests problemes durant la gravació del Cavaller Duelista, on es mostren les dificultats tecnològiques que hi havia al principi per gravar el so i la imatge a l'hora. Alguns d'aquests problemes són: la col·locació dels micròfons, la inexperiència dels actors amb aquest nou element, la sincronització del so...