Carlos López Buchardo

Plantilla:Infotaula personaCarlos López Buchardo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pedagog musical, director d'orquestra, pianista, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 6zUBSpxpy1cnD780uW7eTL Last fm: Carlos+López+Buchardo Musicbrainz: 94021e25-1f1e-40d0-81c5-4b725348b26f Lieder.net: 11601 Discogs: 1919665 IMSLP: Category:Buchardo,_Carlos_López Allmusic: mn0002163448 Modifica el valor a Wikidata

Carlos López Buchardo (Buenos Aires, 12 d'octubre de 1881 - Buenos Aires, 21 d'abril de 1948) va ser un destacat compositor nascut a l'Argentina.

Era germà del pintor i compositor Próspero López Buchardo (1883-1964). Va iniciar els seus estudis musicals a Buenos Aires, i posteriorment a París amb Albert Roussel.

Fou director del Conservatori Nacional de Música i Declamació de la capital, individu de la Comissió Nacional de Belles Arts i de la Junta directiva del Teatro Colón, director de l'Escola Superior de Belles Arts de la Universitat de la Plata i president de l'Associació Wagneriana de Buenos Aires. López Buchardo, va esdevenir entre els compositors americans el que fou Enric Granados per Espanya, és a dir, el romàntic de factura irreprotxable i elevació de concepte. La seva obra no és copiosa, però si molt depurada i exquisida.[1]

Són destacables les seves obres Amalia, les seves canciones argentinas, la seva Vidala, i la seva Canción del carretero, de forta empremta folclòrica, Sueño de Alma, fantasia lírica en tres actes, estrenada en el Teatro Colón de Buenos Aires el 1914 i tornada a representar el 1917.[1] El compositor peruà Carlos Sánchez, li adapta una sèrie d'obres instrumentals a obres vocals.[2]


Avui dia, el departament musical de l'IUNA duu el seu nom (la institució que va ser l'antic Conservatorio Nacional de Música "Carlos López Buchardo", i que va contribuir a la seva fundació).

Bibliografia

[modifica]
  • cardeliccio, Antonio. La esencia de la historia de la música, 1999. 
  1. ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1280 (ISBN 84-239-4576-6)
  2. ↑ [enllaç sense format] https://prabook.com/web/carlos.sanchez_malaga/1116741

Enllaços externs

[modifica]