Cecilia Arizti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1856  l'Havana (Cuba) | ||
| Mort | 30 juny 1930 (73 anys) l'Havana (Cuba) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, professora de música, pianista | ||
| Instrument | Piano | ||
| |||
Cecilia Arizti (L'Havana, 28 d'octubre de 1856 - 1930) va ser una compositora, pianista i pedagoga cubana.
Biografia
[modifica]Cecilia Aritzi Sobrino va néixer el 28 d'octubre de 1856 a la ciutat de l'Havana, Cuba. Va viure la seva infantesa en un ambient familiar en què la música estava present, ja que el seu pare, Fernando Aritzi (L'Havana, 1828) era pianista i pedagog cubà. Sa mare era Tersea Sobrino i tenia dues germanes: María Teresa i Felicia. Està entre les figures femenines de principis del segle xix més importants de la interpretació musical.
Des de petita va demostrar grans aptituds musicals; a l'edat de vuit anys ja havia compost un Ave Maria i una mazurka. Va rebre educació del seu pare, Fernando Arizti i també amb Nicolás Ruiz Espadero (aquest li va ensenyar tècniques de composició). També va ser deixebla del pianista i compositor cubà Nicolàs Ruiz Espadero (1832-1890), que li va ensenyar les obres clàssiques i romàntiques d'autors com Mozart, Listz i Beethoven. A casa seva del barri del Cerro, a l'Havana, se solien fer vetllades artístiques on es relacionaven amb figures musicals i intel·lectuals cubanes. En els seus estudis de piano es va familiaritzar amb tots els estils i formes musicals europees del seu temps, portades a Cuba pel pianista francès Edelmann.[1] També té influències de compositors com Chopin i Schumann.
Va fer concerts a Cuba i als Estats Units, el 1896 residí a Nova York, es va presentar en el Carnegie Hall i el Chickering Hall. Va ser professora del Conservatori Peyrellade. Va escriure un manual de tècnica pianística. Totes les seves obres són per a piano i d'estil romàntic, i destaca Impromptu en fa menor, el Vals lent, la Romanza, el Nocturn i el Capritx.
Obres
[modifica]| Període | Títol |
|---|---|
| 1887 | Barcarola, op. 6 |
| 1887 | Mazurca, op. 7 |
| 1887 | Scherzo, op.10 |
| 1887 | Vals Lento |
| 1888 | Danza, impromptu,op.12 |
| 1888 | Nocturno,op.13 |
| 1888 | Reverie,op.16 |
| 1888 | Romanza,op.15 |
| 1893 | Trío de piano, violín y violoncello |
| Balada,op.14 | |
| Vals brillante,op.18 | |
| Balada fúnebre | |
| Berceuse | |
| Campesina | |
| Capricho | |
| Danza fantástica | |
| Improvisación | |
| Mazurca | |
| Segundo scherzo | |
| Tercerscherzo | |
| Veintidós ejercicios diarios |
Enllaços externs
[modifica]- Revista cubana de música Arxivat 2007-07-14 a Wayback Machine..
- Música cubana Arxivat 2007-08-30 a Wayback Machine..
Bibliografia
[modifica]- Carpentier, Alejo. La música en Cuba. Editorial Letras Cubanas. La Habana, 1988.
- Barnet, Miguel: Cecilia Aritzi, la Avellaneda de la música en autógrafos Cubanos, ediciones unión, La Habana 1990.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 50-51 (ISBN 84-239-4519-7)