Centre per al Diàleg Humanitari Henri Dunant
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | novembre 1998 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | hdcentre.org |
| |
El Centre per al Diàleg Humanitari Henri Dunant és una fundació de diplomàcia privada amb seu a Ginebra. Va ser constituïda el novembre de 1998 basada en els principis d'humanitat, imparcialitat i independència.[1][2] El centre està vinculat a Creu Roja Internacional i altres organitzacions humanitàries.
El 3 de maig de 2018 a les dues del migdia el director del centre, David Harland, es va encarregar de certificar als governs espanyol i francès que ETA havia deixat d'existir.[3]
Objectius
[modifica]
El centre realitza les seves activitats en quatre camps fonamentals: la mediació tècnica, la protecció civil, les negociacions per al desarmament i la reconstrucció de les infraestructures judicials als països després de finalitzats els conflictes. Ha intervingut en diferents ocasions en les activitats de mediació per a la resolució de conflictes entre països i de conflictes interns d'un país, si bé la majoria d'aquestes intervencions són desconegudes per tractar-se d'informació reservada.
Estructura
[modifica]La Fundació HD és hereva de l'Institut Henri Dunant fundat en 1965 en honor del Premi Nobel de la Pau, Henri Dunant. La seu del Centre està situada a la vora del llac Leman, en un xalet del segle xix anomenat Vila Plantamour que la ciutat de Ginebra va cedir a la fundació quan es va fundar.[4]
El seu primer president, fins al 2021, va ser Abdul G. Koroma, jutge de la Cort Internacional de Justícia. En 2006 va assumir la presidència Michael Aaronson i el seu director executiu va ser Martin Griffiths. En 2011 el seu director executiu va passar a ser David Harland.[2] El 2020 la seva junta directiva estava presidida per Espen Barth Eide, membre del Parlament noruec pel Partit Laborista, i pel diplomàtic francès Pierre Vimont com a vicepresident. El President Honorari de la fundació és l'espanyol Javier Solana.[5]
El 2020 va desenvolupar 45 projectes a 40 països diferents i tenia 17 oficines obertes.[6]
Finançament
[modifica]La fundació obté fons a través d'aportacions dels governs de diferents països com els Estats Units, Suïssa i Noruega, la Unió Europea (inclosos la majoria dels seus governs), així com altres institucions, com la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. En 2004 Suïssa i Noruega aportaven més del 56% del seu pressupost.[7]
Certificació de la dissolució d'ETA
[modifica]El centre Henri Dunant va ser l'organisme encarregat de certificar la dissolució d'ETA el 3 de maig de 2018 a les dues del migdia. El seu director, David Harland ho va comunicar als governs espanyol i francès destacant que el 93% de la banda havia votat a favor de la seva dissolució. En una compareixença restringida a la seu del centre a Ginebra va recordar que allí van començar feia 14 anys les primeres negociacions del procés de pau amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, agraint la seva labor i la de l'expresident del PSE-EE, Jesús Eguiguren, el lehendakari Iñigo Urkullu, i el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi. Harlan va llegir la carta d'ETA amb l'anunci de la dissolució facilitada en espanyol, basc, francès i anglès, confirmant que havia estat «verificada» pels responsables del centre.[3] El 2005 alguns mitjans ja van informar sobre la seva labor de mediador en el procés de pau amb ETA del Govern d'Espanya.[8] El 2011 es va publicar que el centre custodiava les actes de les reunions mantingudes entre 2006 i 2007 entre representants de l'executiu socialista amb ETA i Batasuna, assenyalant que en el moment de la ruptura de negociacions sempre va quedar oberta la via del Centre Henri Dunant com a via de comunicació.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «El Centro Henry Dunant para el diálogo humanitario inicia sus actividades». Revista Internacional de la Cruz Roja, 31-03-1999. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Staff | HD Centre». hdcentre.org. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Henry Dunant certifica que ETA ha dejado de existir y se lo comunica a los Gobiernos español y francés». europapress.es, 03-05-2018. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Henri Dunant Centre, un reposo para la paz a orillas del lago Leman». naiz.eus, 03-05-2018. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Foundation Board | HD Centre». hdcentre.org. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «HD Centre». hdcentre.org. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «La Fundación que medió entre ETA y el Gobierno recibe dinero de nueve países» (en castellà). eleconomista.es, 22-02-2008. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Diario Siglo XXI. «El Centro Henry Dunant está trabajando con el Gobierno y ETA para intentar el primer encuentro a mitad de agosto». web.archive.org, 27-09-2007. Arxivat de l'original el 27 de septiembre de 2007. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Zuloaga, J. M. «ETA usa al centro Henry Dunant para enviar mensajes al Gobierno». La Razón, 27-07-2011. [Consulta: 28 agost 2020].