Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juny 1854 Londres |
Mort | 11 febrer 1931 (76 anys) Kingston (Colònia de Jamaica) |
Causa de mort | neuropatia perifèrica |
Sepultura | St John's College, Cambridge |
High Sheriff of Northumberland | |
1910 – 1911 | |
Dades personals | |
Residència | Holeyn Hall (en) |
Nacionalitat | Anglo-irlandès |
Formació | Trinity College (Dublín) St. John's College, Cambridge |
Es coneix per | Turbina de vapor |
Activitat | |
Camp de treball | Turbina de vapor |
Ocupació | Enginyeria |
Organització | Newcastle |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Katharine, Lady Parsons (1883–valor desconegut) |
Fills | Rachel Parsons, Algernon George Parsons |
Pares | William Parsons i Mary Rosse |
Germans | Lawrence Parsons, 4th Earl of Rosse |
Premis | |
Sir Charles Algernon Parsons OM KCB FRS (13 de juny de 1854 – 11 de febrer de 1931) va ser un enginyer anglo-irlandès conegut especialment per la invenció de la turbina de vapor.[1] Va treballar en l'enginyeria de la dinamo i les turbines aconseguint avenços importants en la generació d'energia elèctrica. El seu treball va ser molt influent en l'enginyeria electrònica i l'enginyeria naval. També va desenvolupar equipament òptic com telescopi i focus d'il·luminació.
Parsons va néixer a Londres el 1854 i era el fill petit del famós astrònom William Parsons. Ell i el seu germà gran, Richard Clare Parsons, van construir un automòbil de vapor on aquest darrer moriria en un accident de trànsit (el primer amb un automòbil mecànic) l'any 1869, en el mateix accident la seva cosina Mary Ward va caure i es va trencar el coll.[3]
Va estudiar al Trinity College (Dublín) i a St. John's College a Cambridge, graduant-se el 1877 amb honor del grau en matemàtiques.[4] Després va entrar com a aprenent a l'empresa d'enginyeria Armstrong Whitworth a Newcastle upon Tyne.
Va desenvolupar un motor basat en una turbina de vapor l'any 1884 el qual va connectar a un generador elèctric que ell mateix havia dissenyat. Aquesta innovació va permetre generar electricitat de forma abundant i va revolucionar el transport marítim, aconseguint velocitats molt majors que els motors a vapor convencionals.[5]
Parsons va morir l'11 de febrer a bord del vaixell de vapor SS Duchess of Richmond mentre estava de creuer amb la seva dona, degut a un col·lapse d'un atac de neuropatia perifèrica.[6] El funeral es va realitzar a l'Abadia de Westminster el 3 de març de 1931.