Cindy Sherman

Cindy Sherman

Nom original	(en) Cynthia Morris Sherman
Biografia
Naixement	19 gener 1954 (70 anys) Glen Ridge (Nova Jersey)
Formació	Buffalo State University ^(en)
Activitat
Camp de treball	Fotografia
Lloc de treball	París Estats Units d'Amèrica
Ocupació	fotògrafa, realitzadora, activista pels drets de les dones, directora de cinema, artista
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Royal Academy of Arts (membre honorària) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Retrat i autoretrat
Moviment	Art feminista i Art abjecte
Representada per	Galeria Skarstedt
Participà en
19 juny 1982	documenta 7
Obra
Obres destacables (1981) Untitled 96 ^(en) (1985) Untitled 153 ^(en)
Família
Cònjuge	Michel Auder (1984–1999)
Premis
(2022)  Time 100 (2020)  Premi de la Fundació Wolf de les Arts (2016)  Praemium Imperiale (1999)  Premi Hasselblad  Goslarer Kaiserring  Beca Guggenheim  Beques MacArthur

Cindy Sherman (anglès: Cynthia Morris Sherman) (Glen Ridge, 19 de gener de 1954) és una fotògrafa i directora de cinema nord-americana.^[1]

Des de principis de la dècada de 1970, Cindy Sherman ha treballat en una sèrie de fotografies escenificades en què va alternant diferents papers i personatges, en molts casos associats amb narratives de ficció. Sherman ha mostrat sempre un punt de vista definit i intencionat, més que la majoria d'artistes joves de la seva època. Cada fase de la seva obra s'esdevé a partir de l'anterior, amb una lògica implacable. Crida especialment l'atenció la determinació amb la qual va traçar el seu propi camí quan encara era estudiant.

Des del principi, les seves idees i tècniques van combinar elements narratius i conceptuals amb una visió fílmica i de performance. L'obra primerenca de Sherman pot dividir-se en tres fases. En la primera, es va centrar en la cara i va aprendre a explorar el seu ampli potencial expressiu mitjançant el maquillatge i la mímica, com a Untitled (ABCDE) (Sense títol [ABCDE], 1975). En la segona, es va dedicar a retallar imatges fotogràfiques de figures específiques. Sherman va utilitzar aquest mètode per retallar els seus personatges com a «nines» en paper fotogràfic, per exemple a Untitled (Murder Mystery People) (Sense títol, [Sospitosos d'assassinat], 1976/2000). En aquesta sèrie explica una ficció hollywoodiana a l'estil d'Agatha Christie amb els seus típics personatges, tots 17 representats per l'artista, que és també qui fa les fotografies. En la tercera fase, Sherman va produir estudis sociològics: la fotografia Untitled (Doctor and Nurse) (Sense títol, [doctor i infermera], 1980), mostra una infermera, en una actitud gairebé d'adoració, davant un metge.^[2]

Vegeu també

• Untitled núm. 91

Referències

1. «Cindy Sherman». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «FEMINISMES! Exposicions». CCCB, 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].