Coll de Balaguer

Coll de Balaguer

Tipus	collada
Localització
Entitat territorial administrativa	Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)
40° 57′ 58″ N, 0° 53′ 08″ E / 40.9661°N,0.8856°E / 40.9661; 0.8856
Serralada	Serralada Prelitoral Catalana
Característiques
Altitud	121 m 121,9 m

El coll de Balaguer és una collada del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Es troba administrativament del tot dins d'aquesta comarca, tot i que geogràficament separa les comarques naturals del Camp de Tarragona de la de les Terres de l'Ebre i ha estat un dels llocs de pas obligat a Catalunya.

Particularitats

Es troba entre les muntanyes de los Dedalts i les Rojales, muntanyes de poca altura que s'alcen a la mateixa línia de costa. Malgrat la seva poca alçària (140 metres), sempre ha estat considerat com un pas dificultós. Actualment, el trànsit circula per l'AP-7 i la N-340, i travessen un Coll de Balaguer que no és el primigeni. Aquest es troba més a ponent, a l'oest del Castell del Coll de Balaguer, però actualment ja no és un lloc tant de pas.

El Castell del Coll de Balaguer, datat el 1201,^[1] formava un conjunt defensiu conjuntament amb el Castell de Sant Jordi d'Alfama i una altra fortificació al coll, i va ser l'escenari de la batalla del coll de Balaguer el 1640, durant la Guerra dels Segadors.^[2] Pres pels anglesos en 1813 en plena retirada francesa, fou destruït, amb l'altre fort del coll, pels anglesos de John Murray el 1814 durant la Guerra del Francès.^[3]

Al coll es troben el búnquer del Coll de Balaguer i el complex de nius de metralladora i trinxeres de la cala Gestell, restes de la Guerra civil espanyola.

Referències

1. Garcia Arnau, Jordi. «El Coll de Balaguer: de camí inexpugnable a pas trinxat». Reus Digital. [Consulta: 27 setembre 2019].
2. Iglésies, Josep. El setge de Cambrils l'any 1640. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1967, p. 12-15. 
3. «Coll de Balaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.