Cortes d'Arenós

Cortes d'Arenós

Cortes de Arenoso (es)
Bandera de Cortes d'Arenós Escut de Cortes d'Arenós
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 11′ 13″ N, 0° 32′ 32″ O / 40.186944444444°N,0.54222222222222°O / 40.186944444444; -0.54222222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Millars
Capital	Cortes d'Arenós
Població humana
Població	311 (2024) (3,86 hab./km²)
Gentilici	cortesana, cortesà
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Millars
Superfície	80,6 km²
Altitud	985 m
Limita amb	Aranyel Vilafermosa Fonts de Rubiols Nogueruelas Sucaina Montanejos la Pobla d'Arenós Linares de Mora
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Agost
Organització política
• Alcalde	Javier Vilau Hidalgo
Identificador descriptiu
Codi postal	12127
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12048
Codi ARGOS de municipis	12048
Lloc web	cortesdearenoso.es…

Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Geografia

Les altituds destacades del terme són el Còria (1.329 m) i el Cabezo de las Cruces (1.704 m). Existixen extenses pinades i rebollars, en què destaca un arbre monumental anomenat el Rebollo (o El Abuelo), un roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat, que és el més vell d'Espanya. També hi han repartides pel terme diverses fonts, com ara la de la Teja, la de los Berros i la de Collara.

Limita amb els de La Pobla d'Arenós, Montanejos, Aranyel, Sucaina i Vilafermosa.

Història

Encara que el seu passat prehistòric no està prou investigat, és evident la presència humana des de temps dels ibers. D'origen en un alqueria musulmana, fon conquistat per Jaume I (1208-1276), el qual va confirmar com a senyor de la Baronia d'Arenós —formada per Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós, Camps d'Arenós i altres poblacions— el rei moro de València, Zayd Abu Zayd, convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís i casat amb Maria Ferrandis, qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis, casada amb Blasco Eiximén, qui afegí Arenós al seu nom. Després va pertànyer a Ximén Pérez de Tarazona, al seu fill Blasco, a Gonçal Ximénez i a Pere Jordan. En 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals hi ha els ducs de Gandia i la mateixa Corona. L'any 1471 Joan II (1398-1479) crea per a son fill Alfons el ducat de Vilafermosa que inclou el senyoriu d'Arenós i, per tant Cortes d'Arenós. Des del segle xvii pertanyé als Urrea, dels quals l'heretaria el comte d'Aranda.

En la Primera Guerra Carlina el vigent senyor del lloc, Pere Gómez Guillén, pren partit per Isabel II (1830-1904) però no pot evitar la caiguda del poble i de les altres localitats de la comarca després de la batalla del Mas d'Arnau. En 1875, durant la tercera carlinada, el poble fon envaït pels carlins durant un llarg període fins que foren expulsats per les tropes lleials a la reina el 18 de maig de 1876. Eixes vicissituds deixaren el poble afonat econòmicament; però el fet més trist de la història del lloc esdevingué en novembre de 1965, quan un terratrèmol provocà clevills en diversos edificis; i dies després un temporal de pluja agreujà la situació. Tot plegat, sumat a l'acció de la dinamita emprada en les obres dels albellons, provocà la decisió municipal de considerar el desallotjament (en molts casos per la força) i el derroc de 69 cases. Així, més de 250 persones hagueren d'emigrar, fet que provocà un afonament a tots els nivells: econòmic, demogràfic, psicològic..., del qual a penes s'ha recuperat (açò es reflectix, per exemple, en el seu baix nombre d'habitants, el qual no arriba ni tan sols a 500).

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2013
425	425	424	411	410	406	370	392	413	407	327

Economia

Tradicionalment els veïns de Cortes han viscut de l'agricultura, però la seua economia s'ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l'empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l'activitat del poble. L'activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vimen.

Política i govern

Alcaldia

Des de 2019 l'alcalde de Cortes és Rafael García Jiménez, de Vecinos de Cortes y San Vicente (VCSVT) que van obtindre l'alcaldia gràcies a un pacte amb el Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Catalán Catalán	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Catalán Catalán	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Mata Sánchez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Mata Sánchez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Mata Sánchez	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	José Mata Sánchez	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José Mata Sánchez Trinidad Bravo García	PSPV-PSOE GM[a]	14/06/2003 30/03/2005	Moció de censura Trànsfuga[b]
2007–2011	Marcos Mata Pedro	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Javier Vilau Hidalgo	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Javier Vilau Hidalgo	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Rafael García Jiménez	VCSVT[c]	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Eleccions municipals de 2015

Resultats electorals - Cortes d'Arenós, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Partit Socialista del País Valencià	Javier Vilau Hidalgo	126	4	55.26
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Javier Catalán Guillamón	82	3	35.96
	Compromiso por Cortes	Salvador Gallur Martí	16	0	7.02
Total		233		7

Monuments

Església de Cortes.

Església de Sant Vicent.

• Ermita de Sant Blai. Del segle xv. De planta rectangular i entrada lateral. La gent hi acudix en romeria en el mes d'agost.
• Ermita de Sant Cristòfol.
• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle xiii.
• Església de Nostra Senyora dels Àngels. Dels segles XIV-XVI. D'estil barroc, es va finalitzar en 1585. Posseïx diverses talles i retaules d'interés, entre els quals destaca la taula gòtica de les Ànimes o Missa de Sant Gregori, i la imatge de la Verge del Rosari. Disposa d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis de tres costats, es cobrix amb volta de creueria estavellada, amb terceletes i lligams, sent més complicada la del presbiteri. La portada principal, lateral, davall de l'ampli arc de mig punt i coberta de creueria, és del tipus retaule i apareix datada en 1585. Posseïx una altra porta, més senzilla. L'orgue és de 1775, obra de Martín Usarla, del qual en queden algunes restes.
• Església de Sant Vicent Ferrer. Dels segles xvii i xviii. L'existència d'una ermita dedicada a Sant Vicent Ferrer consta almenys des de 1607 que es fa algun llegat per a la construcció. En el segle xviii es construïx el nou temple i edificis adjunts amb zones porticades, amb un cert aire de santuari i amb dependències adjuntes. Conserva pintures atribuïdes a Josep Vergara, si bé s'afirma que hi contribuí Josep Oliet. Els retaules de Sant Vicent Ferrer, de Sant Miquel i de la Verge del Remei van ser realitzats per Cristòfol Maurat en 1795. Es troba a la pedania de Sant Vicent.
• Panells ceràmics. Dispersos pels nuclis de Cortes i Sant Vicent, es reconeix com el conjunt més ric i significatiu de la comarca. Es tracta d'uns panells decoratius i amb motius religiosos.
• Peiró de Sant Isidre. Creu gòtica a la qual s'acudix en romeria el 15 de maig, amb benedicció i repartiment de banderetes.
• Casa del marqués del Real Agrado. Del segle xviii. Edifici de tres altures de frontera senzilla, sense ornamentació. Balconades en planta primera i segona i xicotetes finestres davall de coberta. La frontera està esquerdejada i pintada de blanc, excepte el cantó que és de carreus vists.
• Llavadors. Un està situat a l'entrada del municipi en el paratge conegut com a la font del Pilar compta amb un petit parc amb jocs infantils. L'altre, situat en el nucli urbà, va ser restaurat en 1998 per l'Escola Taller. En el seu interior s'ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.
• Caserius del Cerrito. Barri separat del llogaret de Sant Vicent, unit per una costera. La curiositat és que la majoria del conjunt està construït en pedra seca. Declarat nucli històric i d'Interés Singular.
• Portal carrer Ferreries. Del segle xvii.
• Racó del Portal. Del segle xviii. Antiga entrada del poble. Pòrtic amb sostre amb estructura de fusta situat entre l'església i un habitatge particular.
• Pont romà.

Llocs d'interés

• El Abuelo. Roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat.^[2]

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el 20 de gener.
• Carnestoltes. Se celebra l'1 de febrer.
• Sant Vicent. Se celebra la segona setmana d'abril al llogaret de Sant Vicent.
• Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig amb balls, bous al carrer i actes religiosos.
• Festes patronals. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 15 d'agost.
• Verge del Roser. Se celebra el 7 d'octubre.

Notes

1. GM són les sigles per al «Grup mixt».
2. La regidora trànsfuga del PSPV, Trinidad Bravo, va pactar amb el PP per tal d'obtindre l'alcaldia.
3. VCSVT són les sigles de Vecinos de Cortes y San Vicente.

Referències

1. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cortes de Arenoso. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
2. «Compromís reclama a la Diputació protecció per al roure de 750 anys de Cortes d'Arenós». La Veu, 08-12-2015. [Consulta: 9 febrer 2022].

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..