Cotton Club (pel·lícula)

Cotton Club
The Cotton Club
Fitxa
Direcció	Francis Ford Coppola
Protagonistes	Richard ere; Gregory Hines; Diane Lane; Lonette McKee; Bob Hoskins; James Remar; Nicolas Cage
Director artístic	Richard Sylbert
Producció	Robert Evans; Dyson Lovell
Dissenyador de producció	Richard Sylbert
Guió	Francis Ford Coppola; Mario Puzo; William Kennedy
Música	John Barry
Fotografia	Stephen Goldblatt
Muntatge	Robert Q. Lovett i Barry Malkin
Vestuari	Milena Canonero
Productora	Orion Pictures Corporation
Distribuïdor	Orion Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1984
Durada	127 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York
Color	en color
Pressupost	47 milions de dòlars
Recaptació	25.928.721 $
Descripció
Gènere	Drama; Cinema policíac
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor muntatge (1985); Oscar a la millor direcció artística (1985); Premi Golden Raspberry a la pitjor actriu de repartiment (1985) ;

Cotton Club (títol original en anglès, The Cotton Club) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Francis Ford Coppola. Els protagonistes són Richard Gere, Gregory Hines, Diane Lane, i Lonette McKee. Fou estrenada el 1984 i en català, la versió a TV3, es va emetre el 24 de desembre de 2016.^[1] La banda sonora és de John Barry; el 1986 l'àlbum de música va guanyar el premi Grammy per al millor àlbum de grans grups de jazz.^[2]

Argument

El 1919, la prohibició ha engendrat una ona de violència que s'ha desfermat als Estats Units. A Nova York, al cabaret Cotton Club, la púrria, els polítics i les estrelles del moment tasten els plaers prohibits. Un trompetista blanc i un ballarí negre són portats en una tempesta on l'amor i l'ambició es burlen al ritme de les claquetes, del jazz... i metralletes.

Repartiment

Richard Gere: Dixie Dwyer
Gregory Hines: Sandman Williams
Diane Lane: Vera Cicero
Lonette McKee: Lila Rose Oliver
Bob Hoskins: Owney Madden
James Remar: Dutch Schultz
Nicolas Cage: Vincent Dwyer
Allen Garfield: Abbadabba Berman
Fred Gwynne: Frenchy Demange
Gwen Verdon: Tish Dwyer
Lisa Jane Persky: Frances Flegenheimer
Maurice Hines: Clay Williams
Julian Beck: Sol Weinstein
Novella Nelson: Madame St. Clair
Laurence Fishburne: Bumpy Rhodes
Robert Earl Jones: Joe

Producció

Robert Evans va ser el productor original de la pel·lícula i també va voler dirigir-la. Pretenia convertir l'obra The Cotton Club de James Haskins en un historia gràfica sobre el night club.^[3] Evans finalment va decidir que no volia dirigir la pel·lícula i ho va demanar a Coppola en el darrer moment.^[4] Richard Sylbert va dir a Evans que no contractés Coppola perquè "estava ressentit d'estar dins el negoci comercial, narratiu i cinematogràfic de Hollywood".^[5] Coppola va dir que tenia cartes de Sylbert on li demanava que fes la pel·lícula perquè Evans estava boig.^[5] Coppola va acceptar l'encàrrec com a guionista i després director perquè necessitava els diners.^[6]

Premis i nominacions

Premis

1986: Millor vestuari als BAFTA

Nominacions

1985

Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i George Gaines
Oscar al millor muntatge per Barry Malkin i Robert Q. Lovet
Globus d'Or al millor director
Premi Razzie (per Diane Lane)

Referències

↑ Cotton Club a "esadir.cat"
↑ «The Cotton Club - John Barry | Awards». [Consulta: 13 abril 2017].
↑ Scott, Jay «Making of Cotton Club: A Legend of its Own». The Globe and Mail, 12-11-1984.
↑ Harmetz, Aljean «Cotton Club Investor Sues Partners in Film». New York Times, 10-06-1984.
↑ ^5,0 ^5,1 Kroll, Jack «Harlem on My Mind». Newsweek, 24-12-1984.
↑ Gussow, Michael «Parting Film Shots: Coppola and Dutch». New York Times, 22-03-1984.

Enllaços externs

[1] Cotton Club a "esadir.cat"

[AM_awards-2] «The Cotton Club - John Barry | Awards». [Consulta: 13 abril 2017].

[scott-3] Scott, Jay «Making of Cotton Club: A Legend of its Own». The Globe and Mail, 12-11-1984.

[harmetz-4] Harmetz, Aljean «Cotton Club Investor Sues Partners in Film». New York Times, 10-06-1984.

[kroll-5] 5,0 ^5,1 Kroll, Jack «Harlem on My Mind». Newsweek, 24-12-1984.

[gussow-6] Gussow, Michael «Parting Film Shots: Coppola and Dutch». New York Times, 22-03-1984.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Filmografia de Francis Ford Coppola
Director	The Bellboy and the Playgirls (1962) Tonight for Sure (1962) Battle Beyond the Sun (1962) Dementia 13 (1963) Ara ja ets tot un home (You're a Big Boy Now) (1966) La vall de l'arc iris (Finian's Rainbow) (1968) Gent de pluja (The Rain People) (1969) El Padrí (The Godfather) (1972) La conversa (The Conversation) (1974) El Padrí II (The Godfather Part II) (1974) Apocalypse Now (1979; Redux, 2001) Història d'amor (One from the Heart) (1981) Rebels (The Outsiders) (1983) Rumble Fish (1983) Cotton Club (The Cotton Club) (1984) Captain EO (1986) Peggy Sue es va casar (Peggy Sue Got Married) (1986) Jardins de pedra (Gardens of Stone) (1987) Tucker: l'home i el seu somni (Tucker: The Man and His Dream) (1988) Històries de Nova York (New York Stories) (part, "Life Without Zoë", 1989) El Padrí III (The Godfather Part III) (1990) Dràcula de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula) (1992) Jack (1996) The Rainmaker (1997) Youth Without Youth (2007) Tetro (2009) Twixt (2011) Distant Vision (TBA)
Només guionista	Es crema París? (Is Paris Burning?) (1966) Propietat condemnada (This Property Is Condemned) (1966) Patton (1970) El gran Gatsby (1974)
Només productor	THX 1138 (1971) American Graffiti (1973) The Secret Garden (1993) The Junky's Christmas (1993) Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) (1994) Don Juan DeMarco (1994) Lani Loa – The Passage (1998) The Florentine (1999) The Virgin Suicides (1999)