Crits i murmuris

Infotaula de pel·lículaCrits i murmuris
Viskningar och rop Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Harriet Andersson
Kari Sylwan
Ingrid Thulin
Liv Ullmann
Inga Gill
Erland Josephson
Linn Ullmann
Ingrid Bergman
Anders Ek
Henning Moritzen
Georg Årlin
Lena Bergman Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLiv Ullmann Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPierre Fournier Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew World Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0069467 TMDB: 10238 FilmAffinity: 297219 Rottentomatoes: m/cries_and_whispers Allmovie: v11508 Modifica el valor a Wikidata

Crits i murmuris[1] (títol original en suec: Viskningar och rop) és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1972. Presentada fora de competició al Festival de Cinema de Canes el 1973, la pel·lícula va rebre el Gran Premi de la Comissió superior tècnica. Va ser nominada per l'Oscar a la millor pel·lícula i al millor guió original el 1974. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Al final del segle xix, Agnès mor d'un càncer al casal familiar. Les seves dues germanes, Karin i Maria, han vingut a ajudar-la, però només la serventa Anna aconsegueix fer-ho. Karin, la gran, està casada amb un home rígid que no estima. Fins i tot es va mutilar per evitar tota relació. Maria també està casada amb un home sense importància. Reconeix ella mateixa ser superficial i despreocupada. Les germanes se succeeixen a la capçalera de la malalta. Després de la defunció d'aquesta, a més a més dels problemes de la successió, Karin i Maria intenten de parlar-se, de conèixer-se, difícilment, els silencis emmascaren l'odi. Anna, servint-la, és autoritzada a agafar un objecte que hagués pertangut a la difunta abans de marxar. Escull no agafar res, però roba el seu diari íntim.[2]

Repartiment[3]

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Comentaris

[modifica]
  • Bergman fa el retrat de quatre dones, reunides durant l'agonia d'una d'elles. És l'ocasió d'abordar temes essencials: la nostàlgia de la joventut, la por a viure i a morir, les relacions conjugals, però també les convencions de la moral puritana.
  • En una entrevista, Liv Ullmann contava tot el plaer que havia tingut treballant amb Ingmar Bergman, la primera vegada que va ser maquillada i vestida en una pel·lícula de Bergman, i amb les altres artistes. Relatava també les dificultats del director a trobar distribuïdors, un d'ells li hauria dit: «Ens hauria de pagar per haver mirat la pel·lícula completament». L'acollida triomfal per la crítica i l'èxit de públic per a una pel·lícula austera, van desmentir aquestes paraules.
  • La història se suposa en un casal a Suècia, on el color dominant és el vermell. l'ambient de porta tancada és de vegades interromput per breus imatges del camp proper.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Títol en català a Ésadir.cat
  2. ↑ «Crits i murmuris». The New York Times.
  3. ↑ «Crits i murmuris, repartiment». The New York Times.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «The 46th Academy Awards» (en acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques). [Consulta: 20 desembre 2023].
  5. ↑ imdb. Crits i murmuris (en anglès). imdb.