Cuc del cotóHelicoverpa armigera |
---|
|
|
Principal font d'alimentació | tomàquet |
---|
Hoste | Lycopersicon esculentum, Geranium, Albizia procera, Amaranthus viridis, cacauet, Carduus, Crisantem, cigró, sindriera, cítric, Coffea, cotoner, Helianthus, Kenaf, llentilla, Nicotiana, Oryza sativa, Pentzia, Phaseolus vulgaris, dacsa, Zinnia violacea, dúrio, Antirrhinum, Dalbergia sissoo, ricí, Wax gourd (en) , Cajanus cajan, Calamintha, gira-sol, Lantana camara, Lli, Madhuca longifolia, Pomera, alfals, mill perlat, Pisum sativum, Plectranthus aromaticus, albercoquer, patatera, Tamarix dioica, trèvol, Vigna mungo, Zea, ocra, Saussurea candicans, malva reial, Eucalyptus torelliana, Pseudotsuga menziesii, civada, Pebrotera, Dianthus caryophyllus, Justicia, carabassera vinera, nim, Leucadendron, Carthamus tinctorius, Quenopodi, blet blanc, taronger, corretjola de conradís, Crocosmia, Crotalaria, Populus euphratica, Grama, Solanum, Guizotia abyssinica, Gossypium herbaceum, Llobí, Hibiscus mutabilis, Conillets, presseguer, Larix kaempferi, pi insigne, plàtan d'orient, Steirodiscus tagetes, cacau, Dendranthema, Crotalaria juncea, Cleome, Mill africà, moniato, Lathyrus odoratus, Medicago, Pennisetum, Silene conoidea, Aranja grossa, Tagetes erecta, Mimosa invisa, Salix tetrasperma i Schleichera oleosa
|
---|
|
|
|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Noctuidae |
Gènere | Helicoverpa |
Espècie | Helicoverpa armigera Hübner, 1808 |
|
|
|
Sinònims |
- Chloridea armigera Hübner,
- Chloridea obsoleta Duncan i Westwood, 1841
- Helicoverpa commoni Hardwick, 1965
- Helicoverpa obsoleta Auctorum,
- Heliothis armigera Hübner, 1805
- Heliothis conferta Walker, 1857
- Heliothis fusca Cockerell, 1889
- Heliothis pulverosa Walker, 1857
- Heliothis rama Bhattacherjee & Gupta, 1972
- Heliothis uniformis Wallengren, 1860
- Noctua armigera Hübner, [1805]
- Noctua barbara Fabricius, 1794
|
---|
El cuc del cotó,[cal citació] també anomenat cuc o barrinador del tomàquet[cal citació] (Helicoverpa armigera), és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctuids (Noctuidae).
Les larves s'alimenten d'una gran varietat de plantes, incloent-n'hi moltes de cultivades, i és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, l'Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[1] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.
És molt variable quant a forma i color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[2] Les ales posteriors són de color groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.
-
Vista lateral
-
Vista dorsal
-
Vista ventral
-
Ous
-
En condicions favorables, tot el cicle vital es completa en tan sols un mes. La femella pon centenars d'ous.[2]
Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda, ja sigui sota terra o en plantes com el cotó (càpsules) o el blat de moro. És una espècie molt polífaga i s'alimenta de tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres espècies agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i d'altres.
Els danys més importants els causa en el cotó, tomàquets, clavells, blat de moro,[3] cigrons, alfals i tabac. Els perjudicis econòmics a Catalunya es concentren en els cultius de clavells i tomàquets al delta del Llobregat i el Maresme.[4] Després de l'atac de l'insecte hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, fer llaurades fondes a la tardor, aplicar regs d'hivern per destruir les pupes i utilitzar insecticides. El control biològic es fa alliberant enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma i les espècies Habrobracon hebetor i Chrysoperla carnea o capturant els mascels de manera massiva.[5] El monitoreig es fa usant trampes amb feromones sexuals.[4][6]
- ↑ «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del tomàquet)»[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, Fitxa del Servei de Sanitat Vegetal, s.d.
- ↑ 2,0 2,1 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
- ↑ Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
- ↑ 4,0 4,1 Jospe Izquierdo Casas, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (castellà), Lleida, Universitat de Lleida, 1994 (tesi doctoral) (en català: Utilització de feromones en la predicció fenològica d'Helicoverpa armigera)
- ↑ David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d’Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
- ↑ «Helicoverpa armigera (Heliothis, l'eruga de la tomata)» Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine., Web d'OpenNatur
Bases de dades taxonòmiques | |
---|