Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1894 la Corunya (Espanya) |
Mort | 15 agost 1962 (68 anys) Ciutat de Mèxic |
Secretari general del Partit Comunista d'Espanya | |
8 juliol 1923 – agost 1925 ← Antonio García Quejido – José Bullejos → | |
Activitat | |
Ocupació | polític, periodista |
Partit | Partit Comunista d'Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol |
Membre de | |
Família | |
Mare | Virginia González Polo |
César Rodríguez González (La Corunya, 2 de febrer de 1894 - Ciutat de Mèxic, 15 d'agost de 1962) fou un periodista i polític socialista espanyol.[1]
Era fill de la dirigent socialista i feminista Virginia González Polo. Va treballar com a periodista a España Nueva i va militar tant a les Joventuts Socialistes d'Espanya, de les que en fou vocal del Comitè Nacional el 1915-1919 i sostsecretari el 1920, com a l'Agrupació Socialista Madrilenya. Va representar al grup socialista espanyol de Marsella als Congressos del PSOE de 1919 i 1920. Tanmateix, les seves simpaties per la Tercera Internacional el van dur a abandonar el partit i juntament amb la seva mare va participar en la fundació del Partit Comunista Obrer Espanyol l'abril de 1921. El juliol del 1921 representà el PCOE al III Congrés de la Internacional Comunista celebrat a Moscou, i cap al 1922 participà en la fundació del Partit Comunista d'Espanya de la refundació del PCOE i del Partit Comunista Espanyol. El 1923 en fou escollit també secretari general en substitució d'Antonio García Quejido, però en desembre d'aquell any fou condemnat a dos anys de presó per injúries a l'exèrcit en un article.[2]
El 1925 va sortir de la presó cel·lular de Madrid i abandonà el PCE per a tornar al PSOE. Des del 1928 fou membre de la redacció d'El Socialista i el 1933 ingressà en la maçoneria. El desembre de 1933 fou redactor d'Informaciones i el 1936 fou membre de l'Associació de la Premsa de Madrid.
L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Madrid, i fou encarregat pel partit de formar part del Comitè Directiu del Banc de Crèdit Local de València. En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic, d'on ja no tornaria. Allí va treballar com a periodista i com a conseller a la Financiera Industrial y Agrícola SA (FIASA). Seguidor de Juan Negrín, va ser expulsat del PSOE el 1946 per no incorporar-se a la seva delegació oficial a Mèxic. El 2008, Negrín i tots els seus seguidors expulsats van ser readmesos pòstumament al partit.[1]
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Antonio García Quejido |
Secretari General del PCE 1923–- 1925 |
Succeït per: José Bullejos |