دير القمر (ar) | ||||
Tipus | assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Líban | |||
Governació | governació del Mont Líban | |||
Districte | Xuf | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 4.494 (2024) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 790 m | |||
Dayr al-Qàmar o Deir el Qamar (àrab: دير القمر, Dayr al-Qamar, literalment ‘Monestir de la Lluna’) és una vila del sud-est del Líban, al districte del Xuf, a la governació de Mont Liban.
La seva fama deriva que als segles XVI a XVIII fou residència dels governadors otomans del Líban. Entre els que hi residiren destaca Fakhr-ad-Din II (mort en 1635). El primer a viure-hi fou Fakhr-ad-Din I, l'avi de l'anterior, que s'hi va establir en 1518 perquè la seva residència de Baakline no tenia prou aigua. Els xihàbides van governar a la ciutat del 1697 al 1842.
El poble fou edificat sobre un antic temple romà dedicat a la Lluna, actualment església de Sayyídat at-Tal·l o Nostra Senyora del Mont.
Els seus edificis més destacats són la mesquita de Fakhr-ad-Din, construïda en 1493 i després restaurada al segle xvi per l'emir homònim, i el Palau de Yunus Maan, germà petit de Fakhr-ad-Din II i cap del seu exèrcit durant l'exili de l'emir a Itàlia en 1613, i que avui dia és seu de l'ajuntament. Dayr al-Qàmar fou la primera municipalitat del Líban en 1864.
Altres monuments i llocs a destacar són:
El 1860 fou escenari de la matança de 2.000 cristians. Encara avui en dia és de majoria cristiana, un dels pocs que resta sencer al Chouf després de la guerra civil i d'haver estat bloquejada per les milícies del Partit Socialista Progressista de Walid Djumblat.
La personalitat més important de la ciutat és l'antic president libanès Camille Chamoun.