Ca.1921 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1866 Strongsville (Ohio) |
Mort | 22 febrer 1941 (74 anys) Cleveland (Ohio) |
Sepultura | Lake View Cemetery |
Nacionalitat | Estats Units |
Formació | Universitat de Princeton |
Es coneix per | Raigs X Èter (element) Espai absolut Acústica |
Activitat | |
Ocupació | Física |
Organització | Case School of Applied Science |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Dayton Clarence Miller (13 de març de 1866 – 22 de febrer de 1941) va ser un físic americà, astrònom, enginyer acústic, i flautista aficionat.[1][2][3][4] Fou un experimentador primerenc en radiografies, Miller va defensar la teoria del éter i de l'espai absolut, sent un adversari de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein.
Nascut a Ohio, fill de Charles Webster Dewey i Viena Pomeroy Miller, es va graduar a la Universitat de Baldwin el 1886 i es doctorà en astronomia a Princeton el 1890 sota la direcció de Charles A.Young. Miller va passar la totalitat de la seva carrera ensenyant física a la Case School of Applied Science de Cleveland, (Ohio), sent al mateix temps cap del departament de física des del 1893 fins a la seva jubilació el 1936.
Seguint la descoberta dels Raigs X de Wilhelm Röntgen el 1895, Miller va utilitzar un Tub de raigs catòdics construït per William Crookes per fer algunes de les primeres radiografies d'objectes amagats, incloent una bala dins una de les extremitats d'un home.
Actiu en moltes organitzacions científiques, Miller fou membre de l'Acadèmia americana d'Arts i Ciències i de la Societat Filosòfica americana. Durant la dècada del 1920, va ser secretari, vicepresident, i finalment president de la "American Physical Society" i al mateix temps president de la divisió de "Ciències Físiques" del "National Research Council". Des del 1931 al 1933 fou president de Acoustical Society of America.