Delta Serpentis

Infotaula objecte astronòmicDelta Serpentis
Tipusestrella binària, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F0[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi6,84 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,42 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,766 (banda K)[2]
2,827 (banda H)[2]
2,983 (banda J)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.194 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi14,3 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)3,64 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−71,48 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar77,4 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−38,89 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.600 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 34m 48.1476s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)10° 32' 19.9248''[4] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
CCDM J15348+1033AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
ADS 9701 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
HIC 76276 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 76276 (Catàleg Hipparcos)
IDS 15300+1052 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 15324+1042 (IRAS)
UBV 13328 (UBV)
WDS J15348+1032AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
AG+10 1827 (AGK3U)
BD+11 2821 (Bonner Durchmusterung)
δ Ser (nomenclatura de Bayer)
13 Ser (Nomenclatura de Flamsteed)
uvby98 100138918 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
TIC 393116102 (TESS Input Catalog)
2MASS J15344816+1032180 (2MASS) Modifica el valor a Wikidata

Delta Serpentis (δ Ser / 13 Serpentis / HD 138917J) és un sistema estel·lar en la constel·lació de Serpens, situat en Serpens Caput, el cap de la serp. Sense nom propi habitual, de vegades ha estat anomenat Qin o Chin (del xinès mandarí 秦朝, Qín Cháo), en referència a la dinastia Qin. Es troba a uns 210 anys llum de distància del sistema solar.

Encara que a ull nu Delta Serpentis es veu com un estel de magnitud aparent +3,8, observat a través del telescopi apareix com un estel binari les components del qual estan separades 3,9 segons d'arc, formant un conjunt similar a Porrima (γ Virginis). Ambdós estels estan catalogats com subgegants blancs de tipus espectral F0IV.[5][6] La més brillant de les dues, δ Serpentis A, té una temperatura de 7550 K i una lluminositat 71 vegades major que la del Sol. L'altra component, δ Serpentis B, és 26 vegades més lluminosa que el Sol. Els seus radis respectius són 5 i 3 vegades més grans que el radi solar, i les seves masses són 2,4 i 2,1 vegades majors que la del Sol.[7]

Amb una edat aproximada de 800 milions d'anys, ambdós estan a punt de convertir-se en estels gegants i, sent la component A més massiva, ha avançat més en la seva evolució, havent acabat la fusió d'hidrogen en el seu nucli. Aquesta és una variable Delta Scuti, amb una variació en la seva lluentor de poc més de 0,04 magnituds amb diversos períodes de 3,04 i 3,74 hores.[7][6] La separació real entre ambdós components és de 375 ua amb un període orbital d'uns 3200 anys, si bé el càlcul de l'òrbita és prematur donat el lent moviment orbital.[5]

Visualment a 66 segons d'arc es troba un altre estel binari molt tènue (magnitud 14) que pot estar físicament relacionada amb Delta Serpentis.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 HR 5788 Arxivat 2010-11-20 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  6. ↑ 6,0 6,1 HR 5789 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  7. ↑ 7,0 7,1 Delta Serpentis (Stars, Jim Kaler)