Denis Papin

Denis Papin

Papin, retratat per Johann Peter Engelhard el 1689.
Biografia
Naixement	22 agost 1647 Chitenay (Regne de França)
Mort	26 agost 1713 (66 anys) Londres (Regne de la Gran Bretanya)
Sepultura	Església de St Bride ^51° 30′ 49″ N, 0° 06′ 20″ O / 51.51362°N,0.105561°O / 51.51362; -0.105561
Religió	Hugonot
Formació	Universitat d'Angers - medicina (1661–1669) Acadèmia de Saumur (–1661)
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Marburg Londres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, enginyer, inventor, físic, metge
Ocupador	Landgraviat de Hessen-Kassel (1696–1707) Universitat de Marburg (1687–1696) Royal Society (1684–1687) Giovanni Ambrosio Sarotti (1681–1684) Robert Hooke (1680–1681) Robert Boyle (1674–1679) Christiaan Huygens (1671–1674)
Membre de	Royal Society (1680–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències
Professors	Christiaan Huygens
Obra
Obres destacables Digestor de Vapor
Família
Parents	Isaac Papin, cosí germà Nicolas Papin, oncle
Premis
(1680)  Membre de la Royal Society

Denis Papin (Chitenay, 22 d'agost de 1647 - Londres, 26 d'agost de 1713)^[1] va ser un físic i inventor francès.

La vida a França

Va néixer a Blois. Papin va assistir a una escola jesuïta, i des del 1661 va assistir a la Universitat d'Angers, on es va graduar amb un títol en medicina el 1669. El 1673, mentre treballava amb Christiaan Huygens i Gottfried Leibniz, a París, es va interessar en l'ús del buit per a generar energia motriu.

Primera visita a Londres

Papin va visitar per primera vegada Londres el 1675, i va treballar amb Robert Boyle, on va publicar un sumari dels seus treballs: Continuation of New Experiments (Continuació de nous experiments, 1680).^[2] Durant aquest període, Papin va inventar el digestor de vapor, una mena d'olla de pressió amb una vàlvula de seguretat.^[3] Es va dirigir al Royal Society de Londres per primera vegada informant sobre el seu digestor el 1679. Va romandre a Londres fins al 1687 aproximadament, abandonant aquesta ciutat per esdevenir professor de matemàtiques a la universitat de Marburg (Alemanya).

Alemanya

La primera màquina a vapor de pistó, 1690.

Com hugonot, Papin es va veure molt afectat per les restriccions creixents imposades als protestants pel rei Lluís XIV de França i la revocació definitiva de l'Edicte de Nantes el 1685. A Alemanya va viure amb companys exiliats hugonots de França.

El 1689, Papin va suggerir una campana de busseig que podia gestionar la pressió i l'aire interior amb una bomba de força o de manxa.^[4] L'enginyer John Smeaton va utilitzar aquest disseny el 1789.^[5]

Mentre era Marburg el 1690, havent observat l'energia mecànica de la pressió atmosfèrica en el seu digestor, va construir el model d'una màquina de vapor de pistó, la primera del seu tipus.^[6]

Papin va continuar treballant en els motors de vapor els següents quinze anys. El 1695 es va traslladar de Marburg a Kassel, per ocupar el càrrec de conseller del landgrave de Hessen.^[7] El 1705 va desenvolupar un motor de vapor amb l'ajuda de Gottfried Leibniz, sobre la base d'una invenció de Thomas Savery, però utilitzant la pressió de vapor en lloc de la pressió atmosfèrica. Els detalls del motor van ser publicats en 1707.

Il·lustració de Nova methodus ad vires motrices ... (Acta eruditorum, 1690)

Il·lustració de Dionysii Papini descriptio torcularis (Acta eruditorum, 1689)

Durant la seva estada a Kassel, Alemanya, el 1704, també va construir un vaixell impulsat per la seva màquina de vapor. El motor estava mecànicament vinculat als rems. Això el convertiria en el primer enaconstruir un vaixell de vapor (o qualsevol altre vehicle de vapor).

Retorn a Londres

Papin va tornar a Londres el 1707, deixant la seva dona a Alemanya. Diversos dels seus treballs van presentats a la Royal Society entre 1707 i 1712, sense pagar-li res, de la qual cosa es queixava amargament. Les idees de Papin van incloure una descripció del seu motor atmosfèric de vapor el 1690, similar al construït i posat en ús per Thomas Newcomen el 1712, any que casualment sembla l'any de la mort de Papin. Encara que no hi ha evidència de joc brut, les intrigues polítiques i religioses afectaren a la ciència del moment, així com les rivalitats personals. Com amic de Leibniz, Papin hauria estat en desacord amb Isaac Newton, president de la Royal Society.

L'última evidència sobre el parador de Papin és una carta que va escriure a Hans Sloane amb data de 23 de gener del 1712. Es creu que va morir aquell mateix any i que va ser enterrat en un nínxol sense marcar.^[8] Segons algunes fonts Papin va poder traslladar-se amb posterioritat a Alemanya i morir allà entre 1714 i 1716, però és dubtós que pogués aconseguir els diners necessaris per costejar el viatge de tornada.

Referències

1. Hart-Davis, 2012, p. 106.
2. McConnell, 2004, p. web.
3. Robinson, 1947, p. 47.
4. Grist, 1999, p. 286.
5. Dickinson, 1963, p. 43, 57.
6. Vigezzi, 2020, p. 82.
7. Thurston, 2011, p. 49.
8. Klein, 1987, p. 144 i ss.

Bibliografia

• Dickinson, H.W.. A Short History of the Steam Engine (en anglès). Routledge, 1963. ISBN 978-1-138-39089-8. 
• Grist, Edward. Cavitation And The Centrifugal Pump (en anglès). Taylor and Francis, 1999. ISBN 1-56032-591-7. 
• Hart-Davis, Adam. «Denis Papin. Early Pioneer of the Steam Engine». A: Engineers: From the Great Pyramids to Spacecraft (en anglès). Dorling Kindersley, 2012, p. 106-107. ISBN 978-1-4053-7569-6. 
• Klein, Charles Armand. Denis Papin: illustre savant blaisois. C.L.D., 1987. 
• Papin. Nouvelle manière pour lever l'eau par la force du feu. NabuPress, 2011. ISBN 9781271628780. 
• Robinson, Henry William «Denis Papin» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 5, Num. 1, 1947, pàg. 47-50. DOI: 10.1098/rsnr.1947.0007. ISSN: 0035-9149.
• Thurston, Robert H. A History of the Growth of the Steam-Engine. Nova York: HardPress, 2011. ISBN 9781290064897. 
• Vigezzi, Michel. World Industrialization (en anglès). John Wiley & Sons, 2020. ISBN 978-1-7863-0396-7. 
• Witkowski, Nicolas «Denis Papin, de la marmite au mythe» (en francès). La Recherche, Num. 342, 2001, pàg. 48-49. ISSN: 0029-5671.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Denis Papin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• MacLachlan, Patricia P. «Papin, Denis» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juliol 2014].
• McConnell, Anita. «Papin, Denis» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 25 octubre 2024].
• Westfall, Richard S. «Papin, Denis (Denys)» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 25 octubre 2024].