Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1831 ![]() Melgar de Fernamental (província de Burgos) ![]() |
Mort | 24 octubre 1901 ![]() Madrid ![]() |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pintor ![]() |
Membre de | |
Moviment | Orientalisme ![]() |
Alumnes | Nicanor Piñole ![]() |
Premis | |
Dióscoro Puebla y Tolín (Melgar de Fernamental, 25 de febrer de 1831 - Madrid, 24 d'octubre de 1901) va ser un pintor de l'època de l'eclecticisme. La seva obra tracta de composicions de pintura històrica, de gènere, literaris, retrats i temes fantàstics. La pintura històrica dins l'estil del classicisme, és la que li va donar més fama.[1]
Va néixer el 25 de febrer de 1831 a la vila de Melgar de Fernamental, a la província de Burgos. Era fill de Manuel Puebla González, nascut a Lantadilla, a la província de Palència, i d'Hermógenes Tolín Estébanez, natural també de Melgar.[2][3]
Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola pública de Carrión de los Condes, després passà per la Càtedra de Llatinitat i Humanitats i per l'Escola Municipal de Dibuix de Palència, creada el 1838, de la mateixa manera que ho van fer Casado del Alisal, Serafín Martínez del Rincón y Trives, Eugenio Oliva Rodrigo, Asterio Mañanós Martínez i Justo María de Velasco, entre d'altres. S'inicià i va pertànyer a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid des de 1845, on va ser alumne de José de Madrazo i Carlos Luis de Ribera y Fieve.
El 1858 va obtenir una beca de 12.000 reals anuals durant tres anys, pels seus quadres Degollación del Bautista, Muerte de Nerón i com quadre d'història, Despedida de Cayo Gracco de su familia,[4] es conserva junt amb Lot y su Familia huyendo de Sodoma [5] a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; visità també Florència i Venècia, i junt amb el seu amic Pedro Antonio de Alarcón,[6] que el 1882 li dedicà el llibre " Narraciones Inverosimiles ",[7] viatjaren a Nàpols i Pompeia, també va estar a París.
En aquests anys a Roma acudeix a l'Acadèmia Chigi i formà part del grup d'espanyols que es reunia a l'antic Caffè Greco de Via Condotti 86, fundat el 1760 front a la Piazza di Spagna, (Casado del Alisal, Rosales, Palmaroli, Mercadé, Fortuny, Alejo Vera, Luis Álvarez Catalá).
El 1862 presenta l'obra Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica a l'Exposició Nacional de Belles Arts, amb la qual va obtenir la medalla d'or. Ràpidament es va convertir en un de les pintures d'història sobre Colom per excel·lència, convertint-se en una icona sobre el descobriment d'Amèrica a Espanya.[8]
Tornà a Espanya el 1863, va ser nomenat professor de la Real Academia Provincial de Bellas Artes de Cadis. També va ser professor de dibuix a la Superior de San Fernando de Madrid.
El 1865, ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i en va ser president de la secció de pintura, així com director de l'Escola Especial de Dibuix, Pintura i Gravat. Va ser soci fundador de l'Asociación de Escritores y Artistas Españoles.
Va ser premiat a l'Exposició Internacional Franco-Espanyola de Bayona de 1864,[9] i a l'Exposició Universal de Filadèlfia (1876), l'Exposició Universal de París de 1867, Va obtenir les Encomiendas de l'Orden de Carlos III i d'Isabel la Católica el 1869.
De 1883 fins a la seva mort va estar vinculat laboralment amb l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat.[10] El 16 de març de 1883 va ser nomenat professor de colorit i composició, i en va prendre possessió el 19 del mateix mes. Va actuar com a jurat de diversos concursos per a pensionar alumnes. El 1897 va ser nomenat director de l'escola en substitució del difunt Luis de Madrazo.[11]
Va ser nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[10] El 8 de novembre de 1885 va llegir el seu discurs en la recepció pública de l'acadèmica amb un text titulat Sobre la historia de la pintura, amb contestació de Mariano Vázquez.[12]