Dones a Veneçuela

Dones veneçolanes

Les dones a Veneçuela han tingut una gran influència en la societat del país durant segles. Han estat líders polítiques, artistes, empresàries i han tingut un paper fonamental en la vida familiar i comunitària. A pesar d'aquestes contribucions, les dones veneçolanes han hagut de lluitar per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats amb els homes.

El feminisme ha estat un moviment important a Veneçuela, amb dones que han lluitat per la igualtat de gènere i per erradicar la violència de gènere. Malgrat alguns avenços, encara hi ha desigualtats entre homes i dones en àmbits com l'educació, l'ocupació i la salut.[1]

Les dones veneçolanes també han estat les protagonistes de la solidaritat i la cooperació durant els moments de crisis econòmica i política al país. Moltes han creat grups de dones per ajudar-se mútuament i han format part de moviments de resistència pacífica per a la democràcia i la justícia social.[2][1]

Rols de gènere

[modifica]

Malgrat que a Veneçuela els rols de gènere han anat canviant al llarg del temps i que les dones són jurídicament iguals als homes, encara hi ha algunes estereotips que es mantenen en la societat patriarcal veneçolana. Per exemple, sol esperar-se que els homes siguin proveïdors i protectors de la família, mentre que les dones són les responsables de les tasques domèstiques i de la cura de fills i filles.[3] Aquests estereotips de gènere poden ser restrictius i limitar la llibertat de les persones per escollir com volen viure la seva vida.[4][5]

Matrimoni i família

[modifica]

El matrimoni i la família són institucions importants a Veneçuela, i la majoria de les persones aspiren a formar una família i a mantenir relacions de parella estables.[6] No obstant, la realitat del matrimoni i la família a Veneçuela és complexa i ha estat influenciada per factors com la cultura, la religió, la història i els canvis socials.

Històricament, el matrimoni a Veneçuela ha estat entès com a una institució heteronormativa i patriarcal, amb rols de gènere estereotipats i una estructura de poder desigual entre homes i dones. No obstant, aquesta visió del matrimoni i la família ha anat canviant al llarg del temps i avui dia hi ha més diversitat en les relacions de parella i en les estructures familiars.[7]

El 1982, el dret de família es va revisar, proporcionant la igualtat de gènere en el matrimoni.[8]

Violència de gènere

[modifica]

La violència de gènere és un problema greu a Veneçuela i una violació dels drets humans de les dones. La violència de gènere inclou tota mena de violència física, sexual i psicològica que es fa a les dones per motius relacionats amb el gènere. Les dones a Veneçuela han estat víctimes de violència durant segles i aquesta violència és una manifestació de la desigualtat de gènere i del patriarcat que existeix a la societat. La violència de gènere és un problema que afecta a totes les classes socials i a totes les edats, i pot ser especialment perjudicial per a les dones més vulnerables, com ara les dones pobres, les dones indígenes i les dones migrants.[9]

El 2007, es va aprovar al país la Ley Organica Sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia (Llei Orgànica Sobre el Dret de les Dones a una Vida Lliure de Violència).[10]

Política

[modifica]

El sufragi femení a Veneçuela es va concedir per primera vegada amb la Constitució del 1947, considerada la més liberal políticament i socialment en comparació amb les seves predecessores.[11][12] Les dones havien començat a organitzar-se a la dècada del 1930 i 1940 després de la mort del dictador Juan Vicente Gómez.[13] Però no va ser fins a la dècada del 1950 que es van implicar dones de totes les classes socials, i no només dones de classe mitjana.[14] Les dones també van participar en les lluites guerrilleres durant la dècada del 1960, però no van assumir papers de lideratge a causa del caràcter organitzatiu dominat per homes d'aquests grups combatents.[15] A la dècada del 1970, les dones van intentar organitzar-se de forma autònoma a través dels anomenats Círculos Femeninos Populares (Cercles Femenins Populars), abordant els problemes de les dones pobres i ajudant-les en iniciatives de salut, educació i ocupació. No obstant, la seva dependència de finançament extern i suport de les ONG governades per homes sovint va restringir els seus objectius.[14]

Amb l'elecció d'Hugo Chávez com a president, es va adoptar una nova constitució el 1999, que incloïa l'article 21 que estableix el principi d'igualtat i no permet cap discriminació «per raça, sexe, creença o posició social».[16][17] El moviment chavista també va suposar un ressorgiment en la participació de les dones en la política[14] i la creació d'un Institut Nacional per a les Dones (INAMujer). Aquest òrgan va supervisar grups com les Fuerzas Bolivarianas (Forces Bolivàries de Dones) i els Puntos de Encuentro (Punts de Trobada), formats per dones compromeses amb Chávez i la seva administració, i que donaven suport als programes que s'implementaven.[14][18] Aquests programes socials tenien com a objectiu proporcionar l'alfabetització de la classe baixa, formació laboral, assistència sanitària, ajuda per obtenir títols de secundària i universitaris, i proporcionar àpats diaris als barris més desfavorits. Tot i que les dones eren les principals participants d'aquests programes, no s'adreçaven exclusivament a les dones, sinó a tota la població.[18]

Tot i que la mobilització de dones va augmentar a Veneçuela amb Chávez, aquestes dones no es comprometien amb una agenda de gènere com ho feien altres grups feministes a Amèrica Llatina en aquell moment. Algunes dones veneçolanes es van centrar en la defensa del chavisme i, tot i que van desafiar alguns aspectes de la subordinació de les dones, també van rebutjar la idea d'identificar-se amb el feminisme.[14] Les feministes sovint eren vistes com a militants públiques amb actituds antifamíliars i que odiaven els homes, posant en perill l'ordre social establert.[19]

Representació

[modifica]

El 1997, l'article 144 de la Llei orgànica de sufragi i participació política va establir una quota del 30% de dones a les llistes de les candidatures parlamentàries. L'any 2000, el Consell Nacional Electoral va suspendre aquest article, declarant-lo inconstitucional perquè violava el principi d'igualtat de l'article 21.[18] La conseqüència prevista d'aquesta suspensió hauria estat la paritat i un augment de la quota al 50%, però no s'ha aplicat i no s'ha aplicat i no es prenen mesures per a la infracció de les legislacions.[12] El 2019, 38 dels 165 diputats i diputades elegides a l'Assemblea Nacional eren dones (el 23%).

El nombre de ministeris dirigits per dones polítiques ha disminuït, en comparació amb el gabinet final de Chávez, passant del 39% al 24%. El Tribunal Suprem amb 32 jutges designats (16 dones i 16 homes) és l'única institució de Veneçuela que presenta la paritat de gènere en els seus membres.[12]

A nivell comunitari cada vegada estan més presents les dones, la qual cosa és crucial en l'apoderament de les dones de classe baixa. Tot i això, aquestes dones líders dels consells comunals han informat que la seva presència és ignorada als nivells més alts i que estan sent excloses de les oportunitats polítiques.[20]

Veneçolanes destacades

[modifica]

Activistes

[modifica]

Actrius

[modifica]

Advocades

[modifica]

Artistes

[modifica]

Aviadores

[modifica]

Ballarines

[modifica]

Cantants

[modifica]

Científiques

[modifica]

Empresàries

[modifica]

Escriptores

[modifica]

Esportistes

[modifica]

Models

[modifica]

Periodistes

[modifica]

Pianistes

[modifica]

Polítiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 author., Cieza, H. Guillermo,. Mujeres luchando en Venezuela. ISBN 978-980-7364-93-5. 
  2. ↑ UNDP, Asociación Venezolana para una Educación Sexual Alternativa. Violencia de género contra las mujeres : situación en Venezuela. Ed. Nueva Sociedad, 1999. ISBN 980-317-158-5. 
  3. ↑ Milagros., Palma,. Culture du genre et de la sexualité en Amérique latine : Cultura del género y de la sexualidad en América latina. Harmattan, 2014. ISBN 978-2-343-03651-9. 
  4. ↑ «Venezuela». eDiplomat. (anglès)
  5. ↑ Benavides, O. Hugo. «Venezuela». Advameg, Inc.. [Consulta: 21 octubre 2013].
  6. ↑ Cohabitación y matrimonios en Venezuela, 1971-2001. ¿Contornos diluidos? (castellà)  PDF
  7. ↑ Belin., Vazquez,. Matrimonio, estatuto social y poder en la familia maracaibera de fines del antiguo régimen. [s.n.], 1997. 
  8. ↑ Vegeu Capítulo XI De los Efectos del Matrimonio (castellà)  PDF
  9. ↑ Ana., Ramírez Minkert, Catrin. Mejías Infante,. Violencia de género contra las mujeres : situación en Venezuela. Nueva Sociedad, 1999. ISBN 980-317-158-5. 
  10. ↑ Ley Organica Sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida Libre de Violencia Arxivat 2015-07-01 a Wayback Machine. (castellà)  PDF
  11. ↑ Towns, Ann «The Inter-American Commission of Women and Women's Suffrage, 1920-1945» (en anglès). Journal of Latin American Studies, 42(4), 2010, pàg. 779–807. DOI: 10.1017/S0022216X10001367. JSTOR: 40984958.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Desde Nosotras: Situación de los derechos humanos de las mujeres venezolanas.Informe Anual 2018» ( PDF) (en anglès). El Entrompe De Falopio. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 18 gener 2020].
  13. ↑ Espina, Gioconda. «cap. 3 Feminist Activism in a Changing Political Context: Venezuela». A: Feminist Agendas and Democracy in Latin America (en anglès), 2009, p. 65–80. ISBN 978-0-8223-4449-0. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Fernandes, Sujatha «Barrio Women and Popular Politics in Chávez's Venezuela» (en anglès). Latin American Politics and Society, 49(3), 2007, pàg. 97–127. DOI: 10.1111/j.1548-2456.2007.tb00384.x. JSTOR: 30130812.
  15. ↑ Reif, Linda L. (en anglès) Comparative Politics, 18(2), 1986, pàg. 147–169. DOI: 10.2307/421841. JSTOR: 421841.
  16. ↑ «Venezuela (Bolivarian Republic of)'s Constitution of 1999 with Amendments through 2009» ( PDF) (en anglès). Constitute.
  17. ↑ «Constitución de la República Bolivariana de Venezuela 1999» ( PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 18 gener 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Espina, Gioconda «Beyond Polarization: Organized Venezuelan Women Promote Their 'Minimum Agenda'» (en anglès). NACLA Report on the Americas, 40(2), 2007, pàg. 20–24. DOI: 10.1080/10714839.2007.11722311.
  19. ↑ Acosta-Alzuru, Carolina (en anglès) Critical Studies in Media Communication, 20(3), 2003, pàg. 269–294. DOI: 10.1080/07393180302775.
  20. ↑ «Women's Political Participation and Good Governance: 21st Century Challenges» ( PDF) (en anglès). United Nations Development Programme. Arxivat de l'original el 2019-05-16. [Consulta: 18 gener 2020].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dones a Veneçuela