Mascle adult als Jardins Botànics de Bogor, Bogor, Java, Indonèsia | |
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 99929352 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Agamidae |
Gènere | Draco |
Espècie | Draco volans Linnaeus, 1758 |
El dragó volador (Draco volans)[1] és una espècie de sauròpsid (rèptils) escatós de la família Agamidae endèmica de l'Àsia Sud-oriental.[2]
Prèviament es considerava que es distribuïa pel conjunt de l'Àsia Sud-oriental, però estudis genètics han restringit aquesta espècie a les poblacions de les illes de Java i Bali. D'aquesta manera, les poblacions de la part continental de l'Àsia Sud-oriental, així com les de les illes de Sumatra, Borneo i Palawan corresponen a Draco sumatranus, mentre que les poblacions de les Illes Petites de la Sonda i de Sulawesi pertanyen a Draco boschmai.[3]
Present únicament a les illes indonèsies de Java i Bali, on és una espècie àmpliament distribuïda i comuna.[4]
Té una longitud total de fins a 22 cm, dels quals 13 cm corresponen a la cua. Tant els mascles com les femelles tenen el cos de color canyella amb taques fosques disperses a l'esquena, així com un punt negre a la part posterior del cap.[5] De la mateixa manera que altres espècies del gènere Draco, pot planar utilitzant unes membranes de pell que actuen com unes ales i que s'anomenen patagi. En el cas dels mascles, l'anvers del patagi és de color canyella a taronja amb bandes longitudinals negres. En el cas de les femelles, aquestes bandes no hi són presents, però en canvi, tenen marques fosques disposades irregularment. A més, els mascles presenten un plec gular punxegut de color groc, mentre que en les femelles aquest és petit, puntejat i de color blau.[5]
Boscos de terres baixes i submontans, així com àrees urbanes, on s'associa als troncs de grans arbres. Present des del nivell del mar fins als 1500 m d'altitud.[4]
Es tracta d'una espècie diürna, activa aproximadament des de les 8 h fins a les 11 h i a partir de les 13 h, per així evitar les hores de major radiació solar. Una de les principals característiques d'aquesta espècie i d'altres de similars és la seva capacitat per "volar". Per tal d'aconseguir-ho, s'enfila dalt d'un arbre, es posa cap per avall i salta. Durant el vol, estén el patagi per planar fins al següent arbre o fins a terra. Aquest tipus de moviments estan associats a la locomoció, però no són utilitzats com a tècnica escapatòria. En aquest cas, quan se sent amenaçat, fuig escalant tronc amunt. Els mascles són més actius que les femelles i la majoria són molt territorials. Aquests territoris inclouen dos o tres arbres, en els quals hi viuen de dues a tres femelles. Els mascles defensen activament els seus territoris d'altres mascles o altres espècies. Per això, poden desplegar part del plec gular o estendre parcialment el patagi. Per a atreure les femelles, agiten el cos, estenen completament tant el plec gular com el patagi o fan cercles al voltant seu.[6]
Les femelles ponen de dos a sis ous, amb un període d'incubació de 26 a 29 dies.[4]
S'alimenta de formigues i possiblement tèrmits.[5]