Dulce María Loynaz
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Dulce María Loynaz Muñoz 10 desembre 1902 l'Havana (Cuba) |
| Mort | 27 abril 1997 (94 anys) l'Havana (Cuba) |
| Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
| Formació | Universitat de l'Havana |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, escriptora, advocada |
| Família | |
| Pare | Enrique Loynaz del Castillo |
| Premis | |
 | |
Dulce María Loynaz (l'Havana, 10 de desembre de 1902 - l'Havana, 27 d'abril de 1997) va ser una escriptora i poetessa cubana, una de les figures més importants de la lírica d'aquest país.[1]
Va ser filla del general Enrique Loynaz del Castillo, combatent en la guerra d'Independència de Cuba i autor de l'"El Himno Invasor". Va créixer en una família de literats amb gran sensibilitat artística, on molts dels seus familiars van dedicar-se a la poesia. El 1927 va doctorar-se en dret civil, tot i que quasi mai no va practicar l'advocacia. Degut a la seva posició acomodada va poder viatjar abastament per Amèrica, Europa i el Pròxim Orient i va conèixer algunes de les figures més importants de les lletres hispàniques del seu temps, com Federico García Lorca, Gabriela Mistral, Alejo Carpentier o Juan Ramón Jiménez.
Durant els anys 50 va publicar cròniques setmanals en diaris com El País, Excélsior, Social, Grafos, Diario de la Marina, El Mundo, Revista Cubana, Revista Bimestre Cubana o Orígenes. Va ser elegida membre de l'Acadèmia Nacional d'Arts i Literatura el 1951, de l'Acadèmia Cubana de Llengua el 1959 i de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el 1968.
Va escriure entre d'altres Versos 1920-1938 (1938), Juegos de agua (1947), Jardín, Bestiarium i La novia de Lázaro (1991). La seva obra s'emmarca generalment en el postmodernisme.
Entre els seus premis destaquen l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1947), l'Orde d'Isabel la Catòlica o el Premi Cervantes (1992).
Referències
[modifica]- ↑ «Dulce María Loynaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
