Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Duncan MacLaren Young Sommerville ![]() 24 novembre 1879 ![]() Beawar (Índia) ![]() |
Mort | 31 gener 1934 ![]() Wellington (Nova Zelanda) ![]() |
Formació | Universitat de St Andrews (1896–1900) Perth Academy (–1896) ![]() |
Tesi acadèmica | Networks of the Plane in Absolute Geometry ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria i història de les matemàtiques ![]() |
Ocupació | matemàtic, pintor, astrònom, historiador ![]() |
Ocupador | Universitat d'Otago (1919–1919) Universitat Victòria de Wellington (1915–1934) Universitat de St Andrews (1902–1914) ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Louisa Agnes Beveridge ![]() |
Pares | Rev. James Sommerville |
Premis | |
Duncan Sommerville (Beawar, 24 de novembre de 1879 - Wellington, 31 de gener de 1934) va ser un matemàtic i astrònom escocès que va viure a Nova Zelanda.
Tot i haver nascut a l'Índia, on el seu pare era pastor metodista, va retornar a Escòcia de menut i va fer els seus estudis secundaris a la Perth Academy i els universitaris a la universitat de St Andrews, en la qual es va graduar el 1900.[1] El 1905 va obtenir el títol de doctor en matemàtiques,[2] amb una tesi sobre geometria combinatòria.[3]
Des de 1902 fins a 1914 va ser professor a la universitat de St. Andrews fins que el 1915 va ser nomenat professor de la universitat Victòria de Wellington (Nova Zelanda), en la qual va romandre fins a la seva mort el 1934.[4] Va ser un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Nova Zelanda i el seu primer secretari.[5]
Sommerville és autor de cinc llibres de geometria:[6] dos sobre geometria no euclidiana (1911 i 1914), un sobre còniques (1924), un sobre geometria n-dimensional (1929) i un sobre geometria tridimensional (1934). D'especial interès és el primer de ells que és un compendi de bibliografia en el que ressenya més de 2000 obres sobre les paral·leles i la geometria no euclidiana des dels seus orígens fins a 1910.[7]
També és recordat per haver demostrat el 1927 que les equacions de Dehn de 1905 sobre les relacions lineals dins d'un polítop s'acompleixen en qualsevol nombre de dimensions; Dehn només ho havia demostrat fins a la cinquena dimensió.[8]