Faral va néixer a Medea, però feu els estudis secundaris a Alger, on el seu pare s'havia traslladat, i a París (Lycée Henri IV). Va estudiar després a l'École normale supérieure i va obtenir el 1906 l'agregació (plaça de professor de secundària) de "gramàtica". Des de 1907 a 1919 va ser professor d'institut a París, a més de participar en la primera guerra mundial. El 1910 havia obtingut el grau de doctor amb les tesis Les Jongleurs en France au Moyen Âge (París 1910) i Mimes français du XIIIe siècle. Contribution à l'histoire du théâtre comique au moyen âge (París 1910). El 1920 va ser fet "Directeur d'études" de literatura medieval a l'École pratique des hautes études, i des de 1925 tingué la càtedra de Literatura llatina medieval al Collège de France, succeint Alfred Morel-Fatio. De 1937 a 1955 en fou també "Administrateur" (director) i hagué de defensar la institució durant l'ocupació.
Faral fou un important estudiós de la tradició literària europea. Entre les seves obres, destaca La légende arthurienne on posa en relleu la contribució de Jofre de Monmouth a la creació de la tradició artúrica deixant en un pla secundari la influència de les fonts cèltiques.[1] Assenyalà també les relacions entre la literatura llatina i la romànica medieval, que no han de ser considerades mons aïllats.[2] Són també importants les seves contribucions sobre els joglars, els orígens dels fabliaux, de la pastorel·la,[3] etc.
↑Així ho aprecià Ernst Robert Curtius (Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter. Tübingen / Basilea 1993, p. 388) quan diu: "És mèrit d'E. Faral d'haver reconegut la influència de la poètica llatina medieval en la poesia del francès antic".
↑"La pastourelle", in: Romania XLIX 1923, p. 204-259, on també postula un origen culte en la poesia bucòlica llatina.
Louis Renou, Necrologia. in: Cahiers de civilisation médiévale 1, 1-3, 1958, pp. 390–392 (publicació del parlament en memòria d'E. Faral a l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres; el mateix parlament es troba en Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 102, 1958, pp. 36–40 http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1958_num_102_1_10844)