Edna O'Brien

Plantilla:Infotaula personaEdna O'Brien

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Tuamgraney (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Jutgessa del premi Booker
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, conte, guionatge cinematogràfic, guionatge televisiu i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, novel·lista, escriptora, guionista, escriptora de contes, biògrafa, dramaturga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College Dublin Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeErnest Gébler (1954–1964), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlo Gébler Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0639530 Allmovie: p53261 TMDB.org: 239859
Musicbrainz: 0a0ccaa7-8a8a-44d8-a0ef-888a62440579 Songkick: 78845 Discogs: 1622609 Goodreads author: 7184 Modifica el valor a Wikidata

Edna O'Brien (Tuamgraney, Comtat de Clare, Irlanda, 15 de desembre de 1930 - Londres, 22 de juliol de 2024) fou una escriptora i guionista de cinema irlandesa resident a Londres. En la seva obra destaca la trilogia Les noies de pagès, La noia d'ulls verds i Noies feliçment casades publicada en anglès en els anys 60, en les quals narra la història d'Irlanda a través de la vida dels seus dos protagonistes, que s'enfronten a una societat rural i conservadora marcada pel nacionalcatolicisme en la qual les dones tenen poc marge per a la llibertat.

Biografia

[modifica]

Fou la menor de quatre germans. Va néixer en una petita localitat rural de l'oest d'Irlanda i va créixer en una atmosfera de nacionalcatolicisme irlandès dels anys 40. El seu entorn va estar marcat per un pare alcohòlic i una mare integrista en la pràctica religiosa que considerava que l'escriptura era "un camí de perdició"[1]

Va fugir d'aquest ambient marxant a estudiar a Dublín, on es va diplomar en Farmàcia el 1950 i on va treballar breument d'apotecària fins que va conèixer a l'escriptor Ernest Gébler, amb qui es va casar el 1954. La parella es va instal·lar a Londres i va tenir dos fills. Es va divorciar una dècada després, el 1964.[1]

La trilogia de Kate i Bava

[modifica]

El 1960 va publicar la seva primera novel·la, Les noies del Camp. O'Brien treballava per a una editorial londinenca llegint manuscrits i els propis editors que havien vist les seves qualitats literàries en els seus informes li van demanar que escrivís una novel·la. En ella narra la història d'Irlanda a través de dues noies, Kate i Baba, que viuen en un país endarrerit i repressiu especialment en les zones rurals, marcat per la censura i la pressió dels catòlics irlandesos. El llibre està escrit en clau autobiogràfica. Va resultar un escàndol al seu país i el rector del seu llogaret va cremar tres exemplars en la plaça pública. Va ser titllada d'enemiga d'Irlanda i escriptora escandalosa. La novel·la li va proporcionar fama mundial tant per la seva qualitat literària com per reivindicar la independència de les dones en un ambient hostil.[2] La novel·la es va convertir en el primer lliurament d'una trilogia completada en els anys vuitanta amb The lonely girl (1962)[3] i Girls in their married bliss (1964), en el qual les dues protagonistes ja casades i residint a Londres sobreviuen al desengany davant la vida marital que no satisfà les seves aspiracions de felicitat.[4] A més del desengany en el llibre es troben també claus sobre la maternitat, la desigualtat de la dona i l'amistat entre les dues protagonistes.[5]

Més enllà de les novel·les, és autora d'una obra dramàtica sobre Virginia Woolf (1980), i de dues importants biografies: sobre James Joyce (1999) i sobre Lord Byron (2009).

També ha escrit diversos guions de cinema per a l'adaptació d'algunes de les seves obres: Retorn al passat (I Was Happy Here, 1966), Salvatge i perillosa (1972) protagonitzada per Elizabeth Taylor, Michael Caine, Susannah York Tres no caben en dues (2011).[6]

Entre els admiradors de la seva obra troben famosos escriptors com Philip Roth, Alice Munro, John Banville o Samuel Beckett.[1]

Posicionaments

[modifica]

Conflicte d'Irlanda del Nord

[modifica]

El 1994 quan s'anunciava la pau a Irlanda del Nord va escriure Ulster's Man of the Dark assegurant que Gerry Adams no volia veure el final de la violència.[7] No obstant això també va escriure la novel·la House of splendid isolation plantejant que l'enemic no era només l'IRA sinó que en la guerra tenien també un paper protagonista els grups paramilitars protestants a més de l'exèrcit britànic.[8]

Església catòlica

[modifica]

En les seves diferents novel·les ha incorporat la crítica a l'Església catòlica, especialment poderosa a Irlanda. En les seves declaracions ha estat crítica especialment amb la Santa Seu i considera que el problema està en la seva relació amb el poder polític i l'adoctrinament, més que amb la religió.[1]

Obra

[modifica]

Novel·les

[modifica]

Històries curtes

[modifica]

Dramatúrgia

[modifica]

Guions cinematogràfics

[modifica]

No-ficció

[modifica]

Literatura infantil i juvenil

[modifica]

Poesia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lola Galán. «Una escritora escandalosa» (en castellà). El País, 13-11-2013. [Consulta: 12 març 2016].
  2. ↑ «Edna O’Brien». errata naturae editores. [Consulta: 12 març 2016].
  3. ↑ País, Ediciones El. «La insobornable mirada de Edna O’Brien» (en castellà). EL PAÍS, 04-08-2014. [Consulta: 12 març 2016].
  4. ↑ «Chicas felizmente casadas». errata naturae editores. [Consulta: 12 març 2016].
  5. ↑ León, Caty. «Trilogía de Edna O'Brien». www.thecult.es. [Consulta: 12 març 2016].
  6. ↑ «Edna O'Brien - Biografía - decine21.com». Decine21. [Consulta: 12 març 2016].
  7. ↑ «Ulster's Man of the Dark». www.nytimes.com. [Consulta: 12 març 2016].
  8. ↑ «BOOK REVIEW / Tears and terror in the wind: 'House of Splendid» (en anglès britànic). The Independent. [Consulta: 12 març 2016].