El Museo Universal

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Museo Universal

Capçalera de la revista.
SubtítolPeriódico de ciencias, literatura, industria, artes y conocimientos útiles. Ilustrado con multitud de láminas y grabados por los mejores artistas españoles Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
LlenguaCastellà
Data d'inici15 de gener de 1857
Data de finalització28 de novembre de 1869
FundadorJosé Gaspar Maristany i Fernando Roig
Lloc de publicacióMadrid
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PeriodicitatQuinzenal, setmanal
ÀmbitEspanya Espanya
GènereRevista il·lustrada
EditorAbelardo de Carlos Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN1889-8440
OCLC802776331 Modifica el valor a Wikidata

El Museo Universal va ser una revista espanyola del segle xix, amb periodicitat quinzenal en un primer moment, per passar més tard a ser setmanal. Es va publicar entre 1857 i 1869 i contenia una notable quantitat de làmines i gravats.[1][2] Els seus fundadors foren José Gaspar Maristany i Fernando Roig.[3] El Museo Universal fou hereva de Semanario Pintoresco Español,[1] la publicació de la qual va finalitzar precisament el 1857 i, a la vegada, una mena de germen de la revista La Ilustración Española y Americana, fundada el 1869.[4][a]

L'aparador de l'empresa Gaspar y Roig quan s'exposa «El Museo Universal».

El seu principal director va ser el periodista republicà Nemesio Fernández Cuesta,[6] de qui Cecilio Alonso afirma que va portar la revista a creuar límits d'«intencionalitat política» per sobre del que es considerava normal en una revista il·lustrada d'art, literatura i ciència.[7] A partir de 1865, la revista va tenir un important col·laborador en Gustavo Adolfo Bécquer.[8] Entre els artistes gràfics, comptà amb aportacions de Valeriano Domínguez Bécquer,[b] Bernardo Rico,[9] Enrique Laporta,[11] Francisco Laporta,[9] Daniel Urrabieta,[c] Francisco Ortego,[6] Carlos Ribera,[d]Federico Ruiz,[6] Tomás Carlos Capuz[13] o Joaquín Sierra y Ponzano,[14] entre d'altres.

En paraules de Charnon-Deutsch, el sorgiment de la revista —al costat del de la seva successora, La Ilustración Española y Americana— «va suposar que Espanya veiés per fi "una revista espanyola il·lustrada que combinés notícies del dia a dia amb una visió monumental del seu passat nacional"»[15] i segons Trancón Lagunas hauria format junt a Semanario Pintoresco Español i El Museo de las Familias «la trilogia de revistes més importants del segle [a Espanya] fins a la Revolució de 1868».[16]

Notes

[modifica]
Establiment tipogràfic de Gaspar y Roig, gener de 1868.
Inundacions de València de 1864, vista d'Alzira.
Fàbrica refinadora de sucre dEl Escorial, març de 1866.
Convent de San Agustín de Salamanca, firmat per «Urrabieta», gravat de Rico, abril de 1868.
  1. ↑ És important assenyalar que aquesta segona va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari en 1882, malgrat haver estat fundada en 1869, estant per tant relacionada la celebració amb l'any en què va aparèixer El Museo Universal, 1857; al període de publicació d'El Museo Universal fou sumada la trajectòria de la nova revista, el que deixa clara la gran relació entre ambdues publicacions.[4] El Museo Universal fou adquirida de fet pel propietari de La Ilustración Española y Americana, Abelardo de Carlos.[5]
  2. ↑ Aquesta col·laboració és citada per Márquez,[9] sembla que signava sovint amb les seves inicials: «V. B.».[10]
  3. ↑ Encara que Márquez cita Daniel Urrabieta,[9] és possible que es tractés del seu pare, Vicente Urrabieta, ja que el primer va néixer en 1851, signava com «Vierge» i no com «Urrabieta» i segons la bibliografia consultada no treballà a penes per a publicacions a Espanya abans de marxar a França vers 1869-1870, com es pot veure en l'article corresponent.
  4. ↑ Cecilio Alonso cita «Carlos Ribera».[6] A la Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX de Manuel Ossorio y Bernard, de 1868, només apareixen dos artistes amb el cognom «Ribera»: Carlos Luis de Ribera y Fieve i Juan Antonio Ribera, ambdós pintors,[12] pel que és possible que Alonso es refereixi al primer.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Trancón Lagunas, 1998, p. 49-50.
  2. ↑ Riego, 2001, p. 220.
  3. ↑ Riego, 2001, p. 219.
  4. ↑ 4,0 4,1 Riego, 2001, p. 158.
  5. ↑ Márquez, 2005, p. 190-191.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alonso, 2013, p. 56.
  7. ↑ Alonso, 2013, p. 59.
  8. ↑ Navarro Martín, José Félix «Gustavo Adolfo Bécquer y la Feria de Sevilla». ABC, 30-04-1957, pàg. 11.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Márquez, 2005, p. 191.
  10. ↑ Rubio Jiménez, 2006, p. 378. «A partir de 1865 fueron relativamente frecuentes las viñetas firmadas con las iniciales de Valeriano Bécquer: "V. B." tanto en la revista como en el almanaque anual que repartía entre sus suscriptores El Museo Universal.».
  11. ↑ Ossorio y Bernard, 1868, p. 352.
  12. ↑ Ossorio y Bernard, 1868b, p. 152-162.
  13. ↑ Ossorio y Bernard, 1868, p. 118.
  14. ↑ Ossorio y Bernard, 1868b, p. 222.
  15. ↑ Charnon-Deutsch, 2008, p. 85.
  16. ↑ Trancón Lagunas, 2000, p. 66.

Bibliografia

[modifica]
  • Trancón Lagunas, María Monserrat. Institució Alfons el Magnánim. La literatura fantástica en la prensa del romanticismo, 2000. ISBN 84-7822-331-2. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Museo Universal