Man Trouble | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Bob Rafelson |
Protagonistes | |
Producció | Vittorio Cecchi Gori, Carole Eastman i Bruce Gilbert |
Guió | Carole Eastman |
Música | Georges Delerue |
Fotografia | Stephen H. Burum |
Muntatge | William Steinkamp |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Itàlia |
Estrena | 1992 |
Durada | 95 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Ella no diu mai que no (títol original: Man Trouble) és un pel·lícula estatunidenco-italiana dirigida per Bob Rafelson, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]
Espantada pel saqueig del seu pis, una cantant lírica decideix adoptar un gos de guarda. Apel·la a un ensinistrador professional que no és insensible a l'encant i a la fortuna de la seva clienta.[2]
Escrit als anys 1970, la primera versió del guió de Ella no diu mai que no tenia previst per protagonistes Jack Nicholson i Jeanne Moreau.[3] A continuació d'altres parelles d'actors van haver preseleccionades per encarnar els papers principals: Robert De Niro i Jessica Lange, Al Pacino i Meryl Streep. Nicholson va ser igualment guardat a la llista d'actors, al costat de Diane Keaton, igualment preseleccionada. Streep va renunciar a actuar al llargmetratge perquè estava embarassada en aquella època.[3]
Ella no diu mai que no va tenir un autèntic fracàs de critica i comercial, recollint un 19 % de parers favorables a Rotten Tomatoes, basat en 12 comentaris i una nota mitjana de 3.6/10 i totalitzant només 4.096.030 $ de recaptació al box-office americà,[4] per un pressupost de producció de 30 milions.[5] L'actuació de Jack Nicholson li va suposar ser nominat al premi Razzie al pitjor actor.[6]