Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1843 Friesack (Alemanya) |
Mort | 9 abril 1919 (75 anys) Steglitz (Alemanya) (en) |
Nacionalitat | Alemanya |
Es coneix per | Autor del Handbuch des Schachspiels |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín |
Ocupació | Taquigrafista, i jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Alemanya |
Esport | escacs |
Emil Schallopp (Friesack, 1 d'agost de 1843 – Berlín, 9 d'abril de 1919) fou un escriptor i jugador d'escacs alemany.[1]
Va ser el cap del departament de taquigrafia del Reichstag. Va escriure diversos llibres, inclòs un sobre el Matx pel campionat del món de 1886 entre Steinitz i Zukertort. És especialment conegut pel fet que fou l'autor de la setena edició (1891) del Handbuch des Schachspiels.
Schallopp va participar en molts torneigs internacionals d'escacs, especialment durant els anys 1880, tot i que mai no va obtenir cap triomf destacable, ja que no s'hi dedicava professionalment.
Fou 4t a Wiesbaden 1880, rere Joseph Henry Blackburne, Berthold Englisch, i Adolf Schwarz, però per davant de James Mason, Szymon Winawer, Louis Paulsen, i nou altres jugadors. Fou segon a Nottingham 1886 rere Amos Burn, i en aquest torneig va guanyar el premi de bellesa per la seva partida contra Zukertort, i hi feu la millor actuació de la seva carrera.[2]
El seu millor rànquing Elo[3] s'ha estimat en 2650 punts, el juliol de 1887, moment en què tenia 43 anys,[4] cosa que el situaria en sisè lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el sisè millor jugador mundial durant 3 mesos, entre el maig i el juliol de 1887.
El seu nom és vinculat a la defensa Schallopp, variant del gambit de rei acceptat (1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 Cf6).