Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 novembre 1931 Eivissa (Balears) |
Mort | 11 octubre 2002 (70 anys) Zapopan (Mèxic) |
Nacionalitat | Mexicana |
Formació professional | UNAM |
Formació | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
Es coneix per | Escriptor, historiador, actor, crític d'art. |
Activitat | |
Ocupació | crític de cinema, actor de televisió, actor, escriptor, historiador |
Ocupador | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
Premis | |
Emilio García Riera (Eivissa, 17 de novembre de 1931 - Zapopan, Jalisco, Mèxic, 11 d'octubre de 2002), fou un escriptor, actor, historiador i crític de cinema eivissenc naturalitzat mexicà.[1]
Després de la guerra civil espanyola es va traslladar primer a França, després a la República Dominicana, on va morir el seu pare, i el 1944 va arribar a Mèxic, que es va convertir al seu país d'adopció. Va estudiar en la Facultat d'Economia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Va treballar com a investigador en el Centre de Comunicació i com a professor de Sociologia del Cinema en la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i professor en el Centre Universitari d'Estudis Cinematogràfics de la seva Alma mater. Es va traslladar després a la ciutat de Guadalajara, on va ser fundador i director del Centre de Recerques i Ensenyament Cinematogràfic de la Universitat de Guadalajara,[2] que li atorgà el doctorat Honoris causa de manera pòstuma.
Endemés de dirigir la col·lecció cinematogràfica Grandes Cineastas, contribuint amb 5 volums (els dedicats a Emilio Fernández, Fernando de Fuentes, Howard Hawks, Max Ophüls i Erich von Stroheim), García Riera fou crític de cinema en diverses revistes i periòdics com España Popular, Nuevo Cine, México en la Cultura, Novedades, "Excelsior", S.nob,[3]Imágenes o Decine. També adaptà al cinema junt a Alberto Isaac l'obra En este pueblo no hay ladrones (1964), considerada la millor pel·lícula basada en un text de Gabriel García Márquez (on hi actuaren junt a actors professionals el mateix García Márquez, Luis Buñuel, Juan Rulfo, Lluís Vicens i Mestre, Carlos Monsiváis, Arturo Ripstein, Leonora Carrington, José Luis Cuevas i el mateix Emilio García Riera),[4] així com Los días del amor (1971) i En el balcón vacío Arxivat 2014-09-16 a Wayback Machine. (1961). També actuà a les pel·lícules Tiempo de morir (1965), El mundo loco de los jóvenes (1966) i Las reglas de la vida (1970).
Des de 1999 patia una fibrosi pulmonar que posà fi a la seva vida en 2002.[5]
El seu principal treball, no igualat encara a cap altre país, va ser la Historia Documental del Cine Mexicano, una obra en la que comenta més de 3.500 pel·lícules rodades entre 1929 i 1976,[6] publicada per primer cop a Cal y Arena i per segon en la Universitat de Guadalajara. Altres contribucions seves han estat: