Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | Espòrades Septentrionals | ||||
Localitzat a l'entitat geogràfica | Espòrades Septentrionals | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Skopelos Municipality (Grècia) (en) | ||||
Localització | mar Egea | ||||
| |||||
Banyat per | mar Egea | ||||
Característiques | |||||
Altitud | 680 m | ||||
Perímetre | 67 km | ||||
Superfície | 96 km² | ||||
Lloc web | skopelos.gov.gr | ||||
Escòpelos[1] (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals. Escòpelos se situa a l'est de la Grècia continental, al nord-est de l'illa d'Eubea, i forma part del departament de Magnèsia i de la regió de Tessàlia.
Les seves màximes altituds són el mont Delfi (681 m), al centre de l'illa, i Palouki (546 m), al sud-est. Amb una superfície de 95 km², Escòpelos és lleugerament més gran que Míconos i més petit que Santorí. Les illes habitades més properes són Escíatos a l'oest i Alónnissos a l'est. L'any 2001 tenia 4.696 habitants.
La capital, també anomenada Escòpelos o Cora (3.027 habitants), n'és el port principal i és el cap del municipi que forma l'illa, que comprèn també les comunitats de Glossa (1.195 habitants) i Neo Clima o Èlios (415 habitants).[2]
Antigament es va dir Peparetos (en llatí Peparethus). Segons Plini el Vell[3] abans es va dir Staphylos, que és el nom d'un rei mític. L'illa tenia tres ciutats, una de les quals portava el mateix nom que l'illa, i va patir un terratrèmol el 426 aC. Alexandre de Feres la va atacar. A mitjan segle iv aC es va apoderar de l'illa d'Halonnesos i en represàlia Filip II de Macedònia la va devastar. El 207 aC, Filip V de Macedònia va guarnir la ciutat per defensar-la contra els romans i finalment va ser destruïda el 200 aC per evitar la seva conquesta. Després va passar a mans romanes l'any 146 aC, de l'Imperi Romà d'Orient el 330, de la República de Venècia el 1204 i de l'Imperi Otomà el1538, fins que l'any 1830 va entrar a formar part del nou estat grec. Les potències de l'Eix la van ocupar entre 1941 i 1944.[4][5]