Esterházy de Galántha

Infotaula d'organitzacióEsterházy de Galántha
Dades
Tipusdinastia
família Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Persona rellevantPaul I, Prince Esterházy (en) Tradueix: Príncep Imperial Modifica el valor a Wikidata
Arbre genealògic del la casa dels Esterházy

Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy.[1] Les residències principals van ser a Eisenstadt (Kismarton), Fertőd –a prop de Sopron (Ödenburg)–, i Viena. El cap de la família va rebre el títol de baró el 1613, el de comte el 1626 i el de príncep el 1687. L'escriptor Péter Esterházy, nascut el 1950, és un membre de la branca comtal de la família principal.

Prínceps Esterházy

[modifica]

Cal destacar els primers membres rellevants del llinatge que donarien lloc al títol de prínceps.

  • Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.[1]
  • Miklós Esterházy de Galántha (? — 1645), net de Benedict, creat baró hongarès (1613) i comte de Fraknó (1626), fou cap de la branca principal de la família.[1]

El principat comença amb Pál Esterházy.

  • Pál Esterházy (1635-1713), primer príncep Esterházy, dirigí la família a la mort del seu germà gran, Ladislau, el 1653. Dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor. En aquest darrer vessant, publicà la col·lecció Harmonia Caelestis (1711), amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor. Fundà també l'orquestra de la residència dels Esterházy, inici d'un taller musical d'alt nivell que es desenvoluparia al segle xviii. El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi.[1]
  • Miguel Esterházy (1671-1721), fill del precedent.
  • József Esterházy (1687-1721), germà de precedent.
  • Pál Antal Esterházy de Galántha (1711-1762), fill del precedent, contractà Joseph Haydn com a Vicekapellmeister (1761)
  • Miklós József Esterházy de Galántha (1714-1790), germà de Pál Antal, filharmònic notable, amplià la seva orquestra privada, ascendí Haydn a Kapellmeister (1766) i al cor del seu domini Esterházy, a Fertőd (nord-oest d'Hongria), feu construir el castell d'Esterház, que els contemporanis comparaven amb el de Versalles, amb un teatre d'òpera per a quatre-cents espectadors.[1] S'inspirà en l'esplendor del palau de Schönbrunn. Es va guanyar el sobrenom de Nicolau el meravellós.
  • Antal Esterházy de Galántha (1738-1794), fill de Miklós József; dissolgué l'orquestra i concedí una pensió a Haydn.
  • Miklós Esterházy de Galántha (1765-1833), cosí d'Antal. Fou un general i diplomàtic, que refusà la corona hongaresa que Napoleó I li oferia (1809). Reuní una col·lecció d'art,[1] conservada actualment al Museu de Belles Arts de Budapest.
  • Pál Antal Esterházy de Galántha (1786-1866)
  • Miklós Esterházy de Galántha (1866-1894)
  • Pál Esterházy de Galántha (1894-1898)
  • Miklós Esterházy de Galántha (1898-1920)
  • Pál Esterházy de Galántha (1901-1989)
  • Antal Esterházy de Galántha (1936 -)
  • Pál Antal Esterházy de Galántha (1986 -)

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esterházy de Galántha
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Esterházy de Galántha». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.