Esterri de Cardós

Esterri de Cardós

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 35′ 39″ N, 1° 15′ 47″ E / 42.594166666667°N,1.2630555555556°E / 42.594166666667; 1.2630555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Capital	Esterri de Cardós
Població humana
Població	63 (2024) (3,8 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Gentilici	Esterrissenc, esterrissenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16,6 km²
Banyat per	Noguera de Cardós
Altitud	1.212 m
Limita amb	Lladorre Alins Vall de Cardós
Identificador descriptiu
Codi postal	25571
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25087
Codi IDESCAT	250870
Lloc web	esterricardos.ddl.net

Esterri de Cardós és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. El terme municipal d'Esterri de Cardós és dels pocs que al llarg del segle XX no ha sofert modificacions. El 1847 sí que sofrí l'agregació dels antics ajuntaments d'Arrós i de Ginestarre.

Està situat al nord-est de la comarca, en el centre de la Vall de Cardós, però no en la vall principal, la de la Noguera de Cardós, sinó en la seva principal vall subsidiària que s'obre cap a llevant, a la dreta del Torrent d'Esterri. És en un contrafort occidental de la Serra de Costuix.

Esterri de Cardós té l'església parroquial romànica de Sant Pau i Sant Pere, situada a l'extrem nord-oest del nucli de població, a més de la capella particular de Sant Antoni de Pàdua de Casa Castellar.

Etimologia

Vegeu també: Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà

Segons Joan Coromines,^[1] Esterri és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide. S'hi ajunten dues arrels basques, esto (tanca, pleta) i erri (lloc, indret): el lloc de la tanca.

La segona part del topònim fa referència a la vall on es troba: la Vall de Cardós.

Geografia

• Llista de topònims d'Esterri de Cardós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Esterri de Cardós és al nord de la comarca del Pallars Sobirà. No és un terme municipal gaire extens, per la qual cosa queda gairebé envoltat pels termes veïns, molt més grans, de Vall de Cardós, que ocupa tot el seu límit de ponent, Lladorre, al nord, i Alins, que s'estén per tot el costat occidental i meridional.

Termes municipals limítrofs:

	Lladorre
Vall de Cardós		Alins
	Alins

Descripció del terme

El perímetre de l'antic terme

El punt de partença d'aquesta descripció és un indret a 2.315 metres d'altitud de l'extrem sud de la Serra de Tudela, a migdia del cim de Tudela, on es troben els termes municipals d'Esterri de Cardós, Lladorre i Alins.

Límit amb Alins

Des del punt anterior, el terme amb Alins -el més marcat dels tres, atès que Alins i Esterri de Cardós pertanyen a dues valls diferents- segueix bàsicament carenes. De Tudela, a 2.315 metres d'altitud, el termenal pren la direcció sud, seguint la meitat meridional de la Serra de Tudela fins al Coll de Tudela (2.239,3 m. alt). Tot seguit, segueix la carena de la Serra de Costuix, fins a lo Tufello (2.336,5), de primer cap al sud-est i després cap al sud-oest, fins a la Muntanyeta de Besan (2.157,3). En aquest lloc, la línia de terme s'adreça cap a ponent, cap al Pui de Migdia (2.051,6). Poc després, encara a l'oest, arriba a l'extrem sud-oriental del Pla de Negua, al sud-oest de l'Estació d'esquí de fons Pla de Negua, es troben els termes d'Esterri de Cardós, Alins i Vall de Cardós.

Límit amb l'antic terme de Ribera de Cardós (ara, Vall de Cardós)

Del Pla de Negua, el termenal s'adreça cap al nord-oest, travessant en primer lloc el pla esmentat. Va a cercar la carena del coll anomenat la Portella (1.861,3) i del Pic de la Portella (1.911,9), on es trobaven els termes d'Estaon, Ribera de Cardós, ata tots dos units en el de Vall de Cardós, i Esterri de Cardós.

Límit amb l'antic terme d'Estaon (ara, Vall de Cardós)

Poc després d'aquest pic, torç encara més cap al nord, a l'oest i sud-oest de la Mata d'Esterri, i va davallant per una carena que s'acosta a la Noguera de Cardós just en el lloc on hi ha el pont de la Carretera de Ginestarre. La línia de terme trenca cap al nord seguint un breu tram del riu mateix, deixant el Càmping Les Contioles a ponent, dins del terme de la Vall de Cardós. Al sud de lo Prat, el termenal travessa el riu i s'enfila cap a una carena que va pujant cap a ponent; passa pel nord de Perlluges i assoleix el cim del Pui Tabaca, de 1.718 m. alt. En aquell lloc, la línia limítrof gira cap al nord i segueix la meitat meridional de la Serra Mitjana, fins a un cim de 1.753 metres d'altitud. En aquell lloc va a buscar una lleu carena per anar baixant cap a llevant, de forma ondulada, pel nord de la Quadra de Benante. Travessa la carretera L-504 i poc després la Noguera de Cardós just al nord del paratge d'Escalado i puja per una dreta carena fins a l'extrem de ponent del pla on es troba la capella de Sant Sebastià d'Arròs. Aleshores, torna a girar cap al nord, pel mig de la costa del marge esquerre de la Noguera de Cardós, travessant el Barranc de l'Aubac, fins que arriba al contrafort occidental del Roc Bataller (1.727,8), on es troben els termes municipals d'Esterri de Cardós, Vall de Cardós (Estaon) i Lladorre.

Límit amb Lladorre

Tot seguit, el termenal emprèn cap a llevant per la carena de Roc Bataller, decantant-se lleument cap al sud, va a cercar el cim de la Punta (1.808,3), la Punta de Roquetes (1.987,3), fins que, sempre en la mateixa direcció, arriba a Tudela, on ha començat aquesta descripció.

Entitats de població del terme d'Esterri de Cardós

Entitat de població	Habitants (2023)
Arrós de Cardós	27
Esterri de Cardós	24
Ginestarre	7
Benante	3
Font: Idescat

Els altres pobles del terme

Arrós de Cardós, Benante i Ginestarre, que són els pobles que formen el terme municipal d'Esterri de Cardós, disposen cadascun d'ells del seu article propi.

El poble d'Esterri de Cardós

Situat a la vall del Torrent d'Esterri, subsidiària per l'esquerra de la zona central de la Vall de Cardós, el poble està agrupat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pau i Sant Pere en un coster que forma part dels contraforts sud-occidentals de la muntanya de la Punta.

Les cases del poble^[2]

Casa Agnès Casa Aità Casa Barber Casa Borrut Casa Castellar Casa Coix Casa Espardenyer Casa Espartero Casa Esteve Casa Estevet

Casa Farier Casa Faure Casa Fuster Casa Gapito Casa Garrinaboi Casa Gràcies Casa Gros Casa Ignasi Casa Isabelet Casa Iter

Casa Janet Casa Jamperi Casa Llauet Casa Lliró Casa Llobet Casa Magalona Casa Marc Casa Marteta Casa Micàs Casa Paua

Casa Paulí Casa Pellisser Casa Peret Casa Permicàs Casa Petit Casa Poblador Casa Ponte Casa Pubill La Rectoria

Casa Respoli Casa Riuet Casa Rosset Casa Tausà Casa Toni Casa Txatxo Casa Vaquer Casa Xaranga Casa Xicalló

Història

Edat mitjana

Com tota la Vall de Cardós, Esterri de Cardós pertanyia a la jurisdicció del Comte de Pallars. Més tard, i fins a la fi dels senyorius, passà, com tot el comtat esmentat, als ducs de Cardona i marquesos de Pallars.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sterri declara 1 foc eclesiàstic i 7 de laics,^[3] uns 40 habitants. Arròs i Ginestarre apareixen en relació a part.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Esterri de Cardos. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix refredats. Tenia en aquell moment 28 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector de provisió ordinària mitjançant concurs general i un beneficiat de sang (fill de la parròquia). Hi ha una font de bona qualitat. El territori és muntanyós i pedregós, generalment dolent, i al voltant hi ha tot de muntanyes despoblades d'arbres. S'hi produïa blat, ordi, sègol, patates, una mica de fruita i poques hortalisses. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i isards. La indústria era l'agricultura i la recria de bestiar. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

En el cens del 1857^[5] Esterri de Cardós apareix amb 314 habitants i 66 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arrós, 74 habitants i 15 cèdules personals; Benante, 21 i 3; Esterri de Cardós, 145 i 37, i Ginestarre, 74 i 11. El 2008 va ser un dels nou membres fundadors de l'Associació de micropobles de Catalunya.^[6]

L'Ajuntament

Escut antic d'Esterri de Cardós

Alcaldes

• Dionís Castellà (1898)
• Josep Soldevila (1900)
• Manuel Sevilla i Punsola (1979 - 1983)
• Josep Maria Orteu i Soldevila (1983 - 2007)
• Rosa Maria Tejedor i Ferrer (2007 - 2011)
• Maria Pilar Ubach Fàbrega (2011 - 2015)
• Joel Orteu i Aubach (2015 - actualitat)

Regidors

Des del 1979, Esterri de Cardós ha tingut els regidors següents: Josep Caminal Blasi, Josep Caminal Gaspà, Josep Català Isús, Josep Colomé Cortès, Vicenç Jubany Caselles, Càndid Laguia Perisé, Joel Orteu Aubach, Josep Maria Orteu Soldevila, Manuel Sevilla Riusola, Rosa Maria Tejedor Ferrer, Maria Pilar Ubach Fàbrega i Antoni Vidal Baró.

Legislatura 2011 - 2015

Resultats electorals - Esterri de Cardós, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Maria Pilar Ubach i Fàbrega	27	2	47,37
	IxEC-PM	Joel Orteu i Aubach	26	1	45,61
Total		58		3

• Maria Pilar Ubach Fabrega (CiU), Alcaldessa
• Vicenç Jubany Caselles (CiU), Regidor
• Joel Orteu Aubach (IxEC-PM), Regidor

Llocs d'interès

• Església romànica de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós
• Central hidroelèctrica d'Esterri de Cardós.

Economia

L'economia tradicional d'Esterri de Cardós estava relacionada amb una minsa agricultura de muntanya, la ramaderia i el pastoreig i l'explotació dels boscos del terme. Amb el pas del temps s'ha anat centrant cada cop més en la ramaderia: el 92,5% de les terres del terme es dediquen a pastures artificials, i la resta es reparteix entre 9 ha. de patates, 9 de cereals i 6 de conreus farratgers.

Festivitats

• 2n diumenge d'octubre- Festa Major

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 12 25 17 264 289 314 315 281 192 190

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 245 205 171 154 121 80 52 65 66 66

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 80 72 75 77 72 69 72 75 75 72

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 69 69 64 62 63 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

1. Coromines 1995.
2. Montaña 2004.
3. Lo vicari; Mateu Pinyana, Bernadí Farràs, Bartomeu Ponter, Joan Martí, àlies Pellisser, Domenjó Salvador, Ramon Amillat i Joan Martí Àlies Llorenç. Iglésias 1981, p. 77.
4. Madoz 1845.
5. Nomenclàtor 1858.
6. «Nou pobles constitueixen l'Associació de Micropobles de Catalunya». La Malla, 12-04-2008.

Bibliografia

• Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. ISBN No en té. 
• Coromines, Joan. «Espot». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Esterri de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Vegeu també

• Esterri d'Àneu
• Topònims d'origen basc a Catalunya
• Llista de topònims d'origen euskèric del Pallars Sobirà

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Esterri de Cardós en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya