Nom original | (es) Eulogio Despujol |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Eulogio Despujol y Dusay 11 març 1834 Barcelona |
Mort | 18 octubre 1907 (73 anys) Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) |
Senador al Senat espanyol | |
12 març 1896 – 17 octubre 1907 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Capità general de Catalunya | |
10 gener 1896 – 28 desembre 1899 ← Valerià Weyler i Nicolau – Manuel Delgado y Zuleta → | |
Governador de Filipines | |
17 novembre 1891 – 27 febrer 1892 ← Valerià Weyler i Nicolau – Federico Ochando Chumillas → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
5 juny 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Aguadilla | |
Governador de Puerto Rico | |
16 abril 1878 – 19 abril 1881 ← José Gámir y Maladén – Segundo de La Portilla Gutiérrez → | |
Capità general de València | |
1r abril 1876 – 16 abril 1878 ← Manuel Lassala i Solera – Ramón Fajardo Izquierdo → | |
Capità general d'Aragó | |
6 abril 1875 – 25 juliol 1875 ← Carlos Yauch Condamy – Ramón Fajardo Izquierdo → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Comte |
Premis | |
Eulogi Despujol i Dusay (Barcelona, 11 de març de 1834 - Riba-roja de Túria, 18 d'octubre de 1907), I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial català.
Era fill del militar i polític carlí Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, comte de Fonollar, Marquès de la Palmerola i Baró de Montclar. El 1852 ingressà a l'estat major de l'Exèrcit espanyol. El 1860 participà en la guerra d'Àfrica sota el comandament de Joan Prim i Prats i el 1861 a la guerra de la restauració a Santo Domingo, on assolí el grau de tinent coronel.[1]
Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la restauració borbònica i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de Saragossa (1874), i per altra en la Tercera Guerra Carlina, derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. Alfons XII el va nomenar comte de Casp en 1878 per la victòria obtinguda en Casp sobre les forces carlines.[2] Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de les Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del Tancament de Caixes.[1] També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1884, districte d'Aguadilla, Congrés dels Diputats: [3] senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.[4] Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i la gran creu de l'orde americà d'Isabel la Catòlica
El 7 de juliol de 1892 va ser el responsable de l'arrest de José Rizal i la seva posterior deportació a l'illa de Mindanao.[5]
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Gamir Maladen |
Governador de Puerto Rico 1878- 1881 |
Succeït per: Segundo de la Portilla Gutiérrez |
Precedit per: Valerià Weyler |
Governador de les Filipines 1891- 1893 |
Succeït per: Federico Ochando |
Precedit per: Valerià Weyler |
Capità General de Catalunya 1896- 1899 |
Succeït per: Manuel Delgado y Zuleta |