El desenvolupament d'aquest motor va començar el 2003, en resposta als European Staff Requirements, per equipar l'avió de transport Airbus A400M. El 2006 es van realitzar les primeres proves, que van comportar molts problemes d'acoblament, i fins a l'11 de desembre del 2009 no es va realitzar la prova de vol.[2]
Finalment el 6 de maig del 2011 va rebre la certificació de la European Aviation Safety Agency (EASA, Agencia Europea de Seguretat per l'Aviació), després de més de 12.000 hores de proves i d'elles 8.000 sobre l'Airbus A400M.[3]
Compressor- Fou desenvolupat per l'empresa Rolls-Royce, i en aquest cas, és molt especial, ja que consta de 5 etapes de baixa pressió, i 6 etapes d'alta en contra rotació, d'aquí els tres eixos. Això comporta una relació de compressió molt elevada de 25:1.
Cambra de combustió- Desenvolupada per l'empresa SNECMA. Amb un alta temperatura de treball, que assoleix els 1.500 K.
Turbina- Consta de tres turbines, en la que la turbina d'alta pressió ha estat desenvolupada per SNECMA, la intermèdia per MTU Aero Engines i la de baixa pressió per Industria de Turbo Propulsores S.A..
Reducció-Hèlix- La primera, que forma el tercer eix, aportada per SNECMA de l'empresa del grup Hispano Suiza, francesa. La segona és un gegant amb els seus 5,3 metres de diàmetre i les vuit pales de compost de carboni de l'empresa Ratier Figeac FH-386.
Grups auxiliars- com la lubricació l'encès, el comandament, l'arranc, les carcasses, etc.