Magnaporthe grisea | |
---|---|
Un conidi de M. grisea | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Sordariomycetes |
Ordre | Magnaporthales |
Família | Magnaporthaceae |
Gènere | Magnaporthe |
Espècie | Magnaporthe grisea (T.T. Hebert) M.E. Barr |
Nomenclatura | |
Basiònim | Ceratosphaeria grisea |
Sinònims |
|
La Fallada de l'arròs causada pels fongs Magnaporthe grisea, o Magnaporthe oryzae ,[1] és un fong fitopatogen de les plantes que causa malalties importants que afecten l'arròs. Actualment se sap que M. grisea consta d'un complex críptic d'espècies que conté com a mínim dues espècies biològiques que no s'intrecreuen.[2] En el gènere Digitaria també s'han trobat el complex d'espècies definit com a M. grisea. La resta dels membres del complex reben actualment el nom de Magnaporthe oryzae.
Membres del complex de Magnaporthe grisea també poden infectar altres cereals incloent el blat, sègol, ordi i mill perlat. En el cas de l'arròs les pèrdues causades per aquest fong s'estima que són equivalents a l'arròs que es menjarien 60 milions de persones. Aquest fong apareix en 85 països del món.[3]
M. grisea és un fong ascomicet. Es pot reproduir tant sexualment com asexual i forma estructures infeccioses conegudes com a apressoris que poden infectar els teixits aeris i hifes que poden infectar els de les arrels
Els símptomes inicials són lesions o taques de color blanc a gris verdoses amb les vores més fosques mentre que les lesions més velles són el·líptiqus o fusiformes amb les vores necrosades. Els símptomes es poden veure en totes les parts per sobre de la terra de la planta.[4] La planta hoste malalta produeix menys llavors, ja que la malaltia evita la maduració de les granes.[5] La infecció pot matar la planta, ja que talla el subministrament d'aigua i nutrients.
El 2005 se'n va seqüenciar el genoma complet.[6]
La fallada de l'arròs es va manifestar a la Xina el 1637 i després al Japó el 1704, passant a Itàlia el 1828. Ara es troba a 85 països. El 1996 aparegué a Califòrnia.
Els Estats Units i la Unió Soviètica van preparar espores de M. grisea contra els arrossars del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[7]
Les espores del fong infecten la planta hoste i produeixen lesions o taques. Amb els apressoris el patogen penetra a la planta, aleshores M. grisea esporula i dispersa com conidiòespores.[8] Després de passar l'hivern en llocs com la palla d'arròs es repeteix el cicle.[3]
Un sol cicle es pot completar en només una setmana i una lesió pot generar milers d'espores en una sola nit. Es poden produir espores durant uns 20 dies i així les lesions poden ser devastadores en les varietats susceptibles d'arròs.[9]
Aquesta malaltia fúngica pot ser un problema significatiu en les regions de clima temperat.[10] Les condicions que condueixen a aquesta malura inclouen llargs períodes d'humitat, ja que les fulles requereixen estar molles, i alta humitat relativa, per a poder ser infectades.[10] L'esporulació augmenta amb l'alta humitat relativa i a 77-82 graus Farenheit, són nivells òptims per la germionació de les espores, formació de lesions i l'esporulació.[3]
En termes de control, l'ús excessiu de fertilització nitrogenada i l'estrès per la secada incrementen la susceptibilitat de l'arròs al patogen, ja que les plantes estan debilitades i les seves defenses baixen.[3] Períodes extensos de drenatge també afavoreixen la infecció donat que airegen el sòl i converteixen l'amoni a nitrat i també causen estrès a l'arròs.[3]
Aquest fong presenta resistències als tractaments químics i a la resistència per genètica, ja que presenta mutacions. Una mesura és eliminar els residus de la collita on passa l'hivern el fong, Una altra és plantar varietats resistents.[3] Els controls químics amb la substància Carpropamida eviten la penetració dels apresoris dins les cèl·lules epidèrmiques de l'arròs i fan que els grans no s'infectin.[11]
Una enquesta, feta el 2012, a 495 científics de tot el món considera que Magnaporthe oryzae és l'espècie patògena de fong més important del món. En l'arròs aquesta és la malaltia més important i mai ha estat erradicada de cap regió del món.[12]