Fernando Belaúnde Terry
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.JPG)
Fernando Belaúnde Terry (Lima, 7 d'octubre de 1912 - Lima, 4 de juny de 2002) fou un arquitecte i polític peruà que fou President del Perú dos cops, de 1963 a 1968 i de 1980 a 1985.
Biografia
[modifica]Del 1930 al 1935, Belaúnde va estudiar arquitectura als Estats Units, on va assistir per primera vegada a la Universitat de Miami (on també feia classes el seu pare), i el 1935 es va traslladar a la Universitat de Texas a Austin, on va obtenir el títol d'arquitecte, i després de graduar-se treballa a Mèxic. El 1937 torna al Perú i funda la revista El Arquitecto Peruano. Va ser professor d' urbanisme a la Facultat d'Enginyeria de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú en 1943. El 1955 va ser el primer degà de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional d'Enginyeria.[1]
Va fundar el partit Frente Democrático Nacional (1942) i el Partido de Acción Popular (1956).
Primer mandat presidencial
[modifica]Fernando Belaúnde va guanyar les eleccions de 1963, convocades per la junta militar que havia donat un cop d'estat en 1962, i formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de les guerrilles i aixecaments camperols.[2]
El 3 d'octubre de 1968 els militars van enderrocar el president Belaúnde Terry, i la intenció del nou president, el general Juan Velasco Alvarado no era supervisar una transició a un altre govern civil, sino establir un Govern Revolucionari de les Forces Armades per iniciar profundes i radicals reformes economiques i socials.[3]
Cop d'estat i exili
[modifica]Fou deposat pel cop d'Estat del general Juan Velasco Alvarado el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'Argentina fins al 1976.
Durant la Guerra de les Malvines, fou el principal aliat de l'Argentina contra el Regne Unit. Quan Augusto Pinochet recolzà la invasió, Belaúnde s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana.
Segon mandat presidencial
[modifica]Establerta de nou la democràcia al Perú, fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista Sendero Luminoso.
El sol havia entrat en una caiguda impressionant i les mesures per aturar la inflació que ofegava el Perú pel retard en la indústria i el comerç causat durant la dictadura de Juan Velasco Alvarado i les seves polítiques d'estatització no havien donat resultat, i es va substituïr la moneda per l'inti, per reduir el nombre de zeros que feia cada cop més complicada la comptabilitat.[4]
Oposició
[modifica]Des de l'oposició a Alan García, el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta Frente Democrático, que, amb Mario Vargas Llosa de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions del 1990, però que fou derrotat per Alberto Fujimori.
El seu fill Rafael Belaúnde intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura.
Referències
[modifica]- ↑ «Fernando Belaúnde» (en castellà). Catálogo Arquitectura Movimiento Moderno Perú. Universidad de Lima. [Consulta: 29 setembre 2024].
- ↑ Rubio Giesecke, Daniela «[file:///C:/Users/User/Downloads/335-Texto%20del%20art%C3%ADculo-101240-1-10-20220718.pdf Las guerrillas peruanas de 1965: entre los movimientos campesinos y la teoría foquista]» (en castellà). Historica, XXXII, 2, 2008, pàg. 123-167. ISSN: 0252-8894.
- ↑ Angell, Alan; Mabire, B. «El gobierno militar peruano de 1968: El fracaso de la revolución desde arriba» (en castellà). Foro Internacional, XXV, 1, 1984.
- ↑ Dargent Chamot, Eduardo C. «El Inti: Un experimento frustrado y frustrante». A: La Moneda en el Perú: 450 años de historia (en castellà). vol.2. La República, 2021, p. 230.
Vegeu també
[modifica]