Fernando Affonso Collor de Mello (Rio de Janeiro, 12 d'agost de 1949) és un empresari i polític brasiler, actualment afiliat al Partit Laboral Brasiler. Va ser el primer president de la República triat per vot directe després del Règim Militar, el 1989, pel període de 1990 i 1992. El govern va ser marcat per la implementació del Pla Collor, per l'obertura del mercat nacional a la importacions i per l'inici del Programa Nacional de Privatitzacions.[1]
Va renunciar al càrrec en la temptativa d'evitar un procés d'impeachment, fonamentat en acusacions de corrupció.[1] Tot i haver renunciat, Fernando Collor va tenir els seus drets inhabilitats per vuit anys per determinació de Senat Federal. No va ser elegible per a un càrrec públic fins al 2006, i va guanyar un escó de senador per Alagoas pel periode 2007-2014,[2] que renovaria pel 2015-2022.[3]
Tot seguit va fracassar en l'intent d'optar al càrrec de governador d'Alagoas,[4] i el 2023 va ser condemnat per corrupció, en una investigació derivada del cas Lava Jato.[5]
Precedit per: José Sarney |
President de Brasil 1990-1992 |
Succeït per: Itamar Franco |